El partit ultradretà Vox vol servir-se del judici al procés com un canal privilegiat per a fer campanya electoral, però bona part de les defenses dels 12 acusats tenen previst no contribuir-hi. Aquesta és, almenys, la lectura que fan alguns dels equips legals dels dirigents independentistes que s'asseuran al banc dels acusats en el procés que arrencarà al voltant del 5 de febrer al Tribunal Suprem.

No volen alimentar l'estratègia dels ultradretans, que exerceixen com a acusació particular i es veuran representats pel seu número dos, Javier Ortega Smith. Per això, les defenses dels principals dirigents independentistes no contestaran a les seves preguntes, tal com asseguren fonts de diferents equips legals a Público. És una de les escasses opcions de les quals avui disposen per a boicotejar el pla de Vox.

En la mateixa línia s'expressen fonts de l'equip que lidera Jordi Pina, responsable de la defensa de Jordi Sánchez, expresident de l'ANC i aspirant a liderar la Crida -el nou partit de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat a l'exili-. A més, Pina s'encarrega també dels casos dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, tots ells a la presó provisional des de finals de 2017, com Junqueras i Romeva.

"Ja hem dit que no els contestarem", asseguren a aquest diari. La setmana passada, en una entrevista publicada per El Confidencial, l'exlíder de l'ANC va sentenciar que no contestaria a les preguntes del partit de Santiago Abascal, per no fer-los "la campanya".

"És una anomalia que un partit d'extrema dreta, abusant d'un recurs processal com és l'acusació particular, pugui intervenir en un judici penal com si es tractés d'un plenari d'una Cambra legislativa", apunten les citades fonts. "El Suprem, o està en connivència o s'ha deixat colar un gol", resolen.

Per part seva, fonts d'altres defenses reconeixen contemplar aquesta opció, si bé hi ha els qui prefereixen no revelar massa detalls sobre la seva estratègia abans d'hora. Aquesta és la línia adoptada per l'equip que defensa a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, coordinat per la lletrada Marina Roig. Qüestionats per aquesta possibilitat, des d'Òmnium es limiten a afirmar que prefereixen "no avançar cap conclusió".

En qualsevol cas, les denúncies sobre la il·legitimitat de Vox per exercir com a acusació, tenint en compte que la supressió de l'autonomia catalana i la il·legalització dels partits independentistes són propostes clau del seu programa electoral, són habituals entre el gruix de les defenses. I aquesta crítica no només afecta els equips legals dels 12 dirigents independentistes que seran jutjats pel Suprem, sinó que també s'estén als 6 la destinació dels quals depèn ara del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després que el Suprem partís en dos la causa.

Aquest és el cas de la defensa de Josep Nuet, exdiputat d'En Comú Podem i coordinador d'EUiA, que també avança la seva intenció de deixar sense resposta les preguntes dels ultradretans. Així ho van fer durant l'etapa d'instrucció, i així planegen fer-ho quan arrencada la macrocausa, la influència de la qual en la vida política i en els equilibris parlamentaris és innegable, atès que l'Executiu de Pedro Sánchez requereix dels vots de PDeCAT i ERC per a superar votacions en el Congrés dels Diputats.

El partit d'Abascal ha fet de la situació a Catalunya un dels seus cavalls de batalla, i acostuma a usar pràcticament el mateix llenguatge per parlar del procés quan es pronuncia dins i fora dels murs del Tribunal Suprem. Ara com ara, els acusats no troben forma legal que els permeti expulsar a Vox de la causa -el Suprem ha rebutjat les seves peticions en aquest sentit-, però sí que contemplen vies per evitar que rendibilitzi políticament aquest judici, amb la vista posada en les eleccions municipals, autonòmiques i europees de maig.