David Picó (Badalona, 1973) treballa a la Mina des del 2000. Forma part de la Plataforma d’Educació Social dels Salesians, que atén població desfavorida del barri situat a Sant Adrià de Besòs. És un dels impulsors de la pàgina web desdelamina.net, que informa sobre la zona i tracta de revertir l’estigmatització que pateix. El contacte amb els joves el fa ser un bon observador de l’entorn. Troba que la pandèmia ha intensificat necessitats i tensions al carrer, i adverteix que ha accentuat "la sensació dels joves que no hi ha futur".

L’enderroc del bloc Venus, a la Mina, espera des de fa gairebé 20 anys. Serà ara la bona?

Sembla que sí. Hi ha pla i provisió de fons. L’Administració decideix fer-ho ara, però altres vegades s’hi ha enrocat.

Els veïns són escèptics.

No se saben gaires coses del pla i s’estipulen cinc o sis anys per fer-se. El 2010 no es va complir el reallotjament de tots els veïns. Es va voler tirar enrere el pla, i la lluita per enderrocar el Venus es va fer llavors més complexa.

Van aconseguir gairebé 18.000 euros a través de micromecenatge perquè els veïns puguin pagar les demandes contra l’Administració.

El cas del Venus apel·la al fet que res humà ens és aliè. És una realitat llunyana a l’Eixample, però té ressonàncies en la crisi de l’habitatge i la crisi energètica de força barris. La portaveu dels veïns, Paqui Jiménez, diu que aquesta és una història de gent pobra i que la pobresa no interessa. Aquest concepte de classe ens va donar ressò.

Per què un grup d’educadors socials es van implicar a reclamar l’enderroc?

Els veïns ens van demanar ajuda. Coneixem la situació i participem en espais de treball comunitari, però ells ens van plantejar si podíem fer alguna cosa diferent.

Les traves per enderrocar el Venus han revifat que a la Mina es reivindiquin millores?

Ha donat peu a reflexionar, dins i fora del barri, que hi ha altres maneres de fer. Moltes entitats no sabien de les possibilitats d’una campanya de crowdfunding.

Què canviarà a la Mina sense el Venus?

Si va a terra i el reallotjament és just, col·lectiu i digne, hi haurà un canvi físic i simbòlic. Serà una vara per mesurar l’èxit o el fracàs del pla de transformació del barri. I s’ha de reconèixer que no s’ha fet bé; cal reintegrar el dolor i s’ha d’indemnitzar els veïns. Als polítics els va bé que no hi hagi ciutadania organitzada, crítica i lluitadora pels drets, però el Venus demostra que, en una situació dura, també apareix.

Hi ha una negligència i un oblit comuns de les institucions cap als barris vulnerables?

Sí, hi ha una forma de fer política amb moltes realitats urbanes que van néixer d’una manera similar, com els barris de la Mina i Sant Roc. No s’ha fet d’una forma molt concreta, i per això és una realitat que sempre és un problema.

Com influeix en els veïns la imatge que els mitjans acostumen a donar de la Mina?

Genera una càrrega molt alta i la gent ha de viure des d’una posició dèbil, on se la situa per prejudicis i estigmatització. Haver d’explicar-se i justificar-se sovint cansa molt.