"Aquest és un pas endavant. Anem a definir el valencianisme del segle XXI que no ha de ser altra cosa que buscar solucions a tots els àmbits de la vida dels valencians, perquè valencianisme ha de ser millorar la vida de la gent", explica una de les veus més mediàtiques i populars del Bloc, el diputat al Congrés espanyol per Compromís Joan Baldoví, quan se li pregunta pel congrés de refundació del partit –amb canvi de nom inclòs- previst pels pròxims 26 i 27 de juny.

L’actual congrés ha estat definit per diferents veus com "de continuació" de l’anterior, celebrat el 2016, quan Àgueda Micó va accedir a la secretaria general de la formació al capdavant d’una proposta regeneradora. "En certa forma, aquell congrés va suposar un relleu generacional, no només per l’edat, sinó també ideològic", assenyala un militant que llavors va ser-hi present, encara que avui no participa del dia a dia del partit. L’arribada de Micó va fer-se no sense polèmica, amb una candidatura alternativa presidida per Rafa Carbonell, representant el que sovint es coneix com la "vella guàrdia". La divisió d’aquest sector –Enric Morera [llavors secretari general i avui president del partit, a més de les Corts] va donar suport a Micó- va ser clau en la victòria aclaparadora dels renovadors, amb un 87% dels vots. Després de molts anys de ser el sector crític, ara esdevenien l’oficialista. Amb tot, l’eixida del congrés va ser relativament consensual i integradora, amb Rafa Cabonell exercint de coportaveu durant un any fins a la seua dimissió.

"Amb aquests anys, el sector que llavors va perdre s’ha anat diluint i ara ens trobem amb un congrés en què no hi ha batalla pel poder i ens podem centrar a aprofundir el debat ideològic", explica Papi Robles, diputada a les Corts i secretària comarcal del Bloc a València, per qui això és "una oportunitat fantàstica".

Valencianisme del segle XXI

Des de l’antiga Unitat del Poble Valencià que després esdevindria en el Bloc Nacionalista Valencià, aquest espai polític sempre s’ha reconegut dins el concepte de "nacionalisme". Una paraula que, significativament, ha desaparegut de les actuals ponències polítiques, substituïda pel terme "sobiranista". El canvi no és innocent i tampoc ha agradat a tothom.

Baldoví explica el canvi com "una aposta per reforçar els nostres postulats" i per "eixir del marc on ens intenta posar la dreta". Per al diputat, el canvi "no suposa renunciar a res, sinó una ampliació de les solucions valencianistes, que no són només la llengua, l’autogovern o el finançament, que també ho són, sinó tots els aspectes de la vida dels valencians".

L’objectiu final darrere aquesta aposta hi ha el gens dissimulat intent de convertir Compromís en la força hegemònica de l’esquerra valenciana: "No té sentit que una força política no vullga ser hegemònica entre el seu electorat ni que no aspire a governar. Nosaltres volem definir el futur del nostre país", conclou Baldoví. Una hegemonia que semblava un objectiu molt assolible el 2015, quan van quedar-se a només quatre diputats i 53.000 vots del PSPV. Una distància que es va engrandir considerablement el 2019 i que encara ho faria més en unes noves eleccions, segons la majoria d’enquestes.

Jordi Sebastià, qui va ser alcalde de Burjassot i després eurodiputat, explica que "es va demostrant que els moviments d’esquerres que estan arrelats al territori, com el BNG, els independentistes catalans o nosaltres mateixos, som els que estem aguantant i ampliant la base. El canvi vindrà per ací". Sebastià també apunta que "cal una ideologia forta, perquè és el que et fa resistir en els pitjors moments" i que, si bé també calen líders carismàtics i màrqueting polític –"tal com té Compromís"-, posa l’accent en aquesta coherència.

Precisament és la manca de coherència el que critica el corrent Bloc i País –que agrupa als antics oficialistes abans del tomb del 2016- a les ponències ideològiques del congrés. "Tota l’argumentació ens recorda el que va fer el PSPV fa quaranta anys, quan va disfressar de possibilisme les seues renúncies i a més va acusar els altres de marginal – explica Vicent Fernàndez Capilla, portaveu de Bloc i País-, de fet, en algunes coses el PSPV encara és més nacionalista que l’actual proposta del Bloc". Per a Fernàndez Capilla, el problema no és tant el canvi de nomenclatura de "nacionalista" a "sobiranista", sinó el fet "d’amagar la sobirania nacional en diferents sobiranies fins a fer-li perdre valor i diluir-la".

Per a Papi Robles, en canvi, la redefinició ideològica "és coherent" i "si haguera estat així quan jo em vaig afiliar encara hi haguera anat més de cap, encara que també puc entendre la reticència al canvi". Per aquesta diputada, nascuda a Oriola, encara que ja fa molts anys que viu a València, aquesta actualització "és necessària perquè no podem seguir sent un partit d’Alcoi cap amunt i quan anem al sud com a Bloc generem reticències. Ens cal una marca amb la qual puguem col·laborar amb forces similars que ja hi ha en aquelles comarques".

On sí que hi ha consens en totes les fonts és en l’aposta per Compromís, un projecte polític que "ha demostrat la seua vàlua" i tothom aposta per reforçar i avançar, amb divergències sobre la via, cap a una major integració de les forces que componen la coalició.

Un congrés en pandèmia

La proposta del congrés de refundació va aprovar-se a finals del 2019 i, en un principi s’havia d’haver celebrat el juny del 2020, però la situació d’emergència sanitària ho va impedir. Ara, la direcció del Bloc ha decidit tirar endavant malgrat les limitacions imposades per la pandèmia, en part perquè la renovació de càrrecs està obligada estatutàriament. "A nosaltres ens hauria agradat fer un congrés molt participatiu, ajuntar mil o dos mil persones i portar cares conegudes que animen la gent a afiliar-se", explica Robles, qui també reconeix que celebrar-ho en l’actual situació "està enfangant el debat".

La diputada a les Corts Mònica Àlvaro, membre de Bloc i País, centra les crítiques precisament en el funcionament tècnic del congrés: "primer de tot hauria de ser un congrés extraordinari, un fet que ni tan sols s’ha plantejat, però és que a més, en plena pandèmia, no es pot fer participatiu ni la direcció ha volgut habilitar el vot telemàtic, pel que tornem a la fórmula antiga del vot delegat". Unes mancances que, a parer seu, dificulten la participació. I com a exemple cita la recent consulta a la militància per al canvi de nom, en la qual només hi ha participat un terç dels afiliats. "És que ni tan sols hi havia l’opció de continuar amb el mateix nom", conclou Àlvaro, el corrent de la qual havia demanat l’abstenció.

Per a Robles les propostes de nom "són esmenables al congrés, però volíem arribar-hi amb una proposta ja votada per tothom si finalment es decideix el canvi". Però per aquesta diputada "és un canvi que prové d’un manament de l’anterior congrés, a més d’una renovació d’una marca ja desprestigiada, a més de suposar una oportunitat de vincular-se més a Compromís". Totes les opcions proposades incloïen la marca Compromís darrere. La més votada, amb un 60% dels vots, va ser Més – Compromís.