L'Ajuntament de Barcelona ha començat a retirar aquest dilluns les plaques d'habitatge franquistes que queden a la ciutat, començant pels districtes de Gràcia i Nou Barris, que han estat els primers a acabar un cens sobre aquests símbols. Ho han comunicat als mitjans els regidors de tots dos districtes, Eloi Badia i Janet Sanz, i el comissionat de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Ricard Vinyes, després d'assistir a la primera retirada d'una placa, al carrer Còrsega, a Gràcia.

Vinyes ha explicat que la llei "passa a les administracions la responsabilitat de treure de l'espai públic la simbologia franquista", pel que han realitzat censos en tots els districtes i s'està informant a les comunitats de veïns que es retiraran les plaques. No obstant això, dues comunitats de propietaris s'han mostrat contràries a la retirada -"respectem la decisió de la comunitat de veïns", ha dit Vinyes-, i tampoc es retiraran les plaques sense simbologia franquista.

Més enllà d'unes 270 plaques en la resta de Barcelona, ​​el consistori no té constància de cap altra resta de simbologia de la dictadura a la ciutat i, segons el comissionat, la retirada haurà finalitzat "en el termini d'un any". Algunes de les plaques que constaven en els registres municipals ja havien estat retirades per entitats o pels mateixos veïns, ha afegit.

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha xifrat en 163 les plaques que hi ha al seu districte i ha dit que s'eliminaran en col·laboració amb un centre especial de treball. Després de retirar la primera al nombre 399 del carrer Còrsega, ha celebrat haver donat "normalitat a una cosa que fa més de 40 anys que s'arrossegava".

La tinent d'alcalde d'Ecologia i regidor de Nou Barris, Janet Sanz, ha explicat que no es podran retirar 28 de les 232 plaques del seu districte "perquè no porten les fletxes i el jou", així que no es consideren símbol franquista segons la Llei de Memòria Històrica de 2007, tot i que no hi ha hagut cap comunitat de veïns que hagi expressat la seva disconformitat amb eliminar les plaques.

Segons Sanz, va ser una entitat de joves la que va instar el districte a "alliberar l'espai públic" de símbols de la dictadura, per la qual cosa es va encarregar a l'Assemblea d'Aturats de Nou Barris que realitzés el cens, que va establir en 230 els símbols restants dels més de 700 que es creia que quedaven. "És un deure i obligació que tenim la ciutat i els districtes de posar fi a aquest element anacrònic i inacceptable d'existència de plaques franquistes", ha afirmat.

De la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha manifestat: "mai podrem reparar el dolor, la tortura i la mort que va provocar la dictadura, però farem tot el que estigui a les nostres mans per fer memòria i justícia". L'alcaldessa ha assenyalat en el seu perfil de Facebook que l'ajuntament retirarà les plaques franquistes "en compliment de la llei de memòria històrica" ​​i ha considerat "inexplicable" que aquests símbols "encara estiguin a la nostra ciutat".