Público
Público

Barcelona ampliarà un 10% l'equip que atén la violència masclista arran de les protestes de les treballadores

La contractació de cinc persones i el compromís de fixar una càrrega de treball màxima aturen la vaga prevista per aquest dijous. La plantilla advertia d'una situació "insostenible", amb efectes sobre la salut i una pitjor atenció a les víctimes, mentre l'Ajuntament destaca la "millora contínua" des que el servei va ser municipalitzat el 2016

La façana de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume.
La façana de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume. Arxiu

Les treballadores municipals del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) a les dones que han patit violència masclista han desconvocat finalment la vaga prevista per aquest dijous. Ho ha permès un acord in extremis amb l'Ajuntament per augmentar la plantilla un 10% i el compromís de fer un estudi de dimensionament del servei que revertiria en millores a partir del 2024.

El comitè de vaga considera l'acord "suficient però millorable" i l'ha acceptat tot i que reclamaven un augment del 20% de la plantilla per fer front a la situació "insostenible" del servei. Fa anys que denuncien manca de personal, que reverteix en una pitjor atenció davant d'una demanda que no para de créixer. "Tot això genera un nivell d'estrès i burn out molt elevat a l'equip i repercuteix en els processos de recuperació de les dones", apunten fonts del comitè a Públic.

L'Ajuntament destaca la millora de les condicions amb la internalització del servei, el 2016

La incorporació de les cinc persones noves a la plantilla es durà a terme com a màxim l'1 d'abril. L'acord també repesca un estudi de dimensionament del servei, previst en un inici pel 2021, que servirà per fixar ràtios de professionals i usuàries. L'objectiu és monitoritzar el volum de feina i dimensionar la plantilla en base a això.

Mentre que l'estudi es farà l'últim trimestre de 2023, els resultats s'aplicaran a partir d'inicis de 2024. "Confiem que si es fa de manera correcta, hi haurà una ampliació de plantilla", afegeixen les fonts de l'equip.

En el manifest en què cridaven a la vaga, afirmaven que el SARA pateix una "sobrecàrrega assistencial estructural" i que si no s'ampliava la plantilla no es podria afrontar l'ampliació del servei anunciada per l'Ajuntament. El consistori preveu augmentar un 54% les places d'acollida, impulsar un protocol amb la Guàrdia Urbana per augmentar la detecció i també obrir una nova seu del servei dedicada a la violència sexual en col·laboració amb la Generalitat.

L'Ajuntament, per la seva banda, ha recordat que va municipalitzar aquest servei el 2016 i que des de llavors s'han fet "millores contínues". Entre elles, la millora de les condicions laborals, amb l'equiparació salarial amb els treballadors municipals, i l'ampliació de la plantilla, que va passar de 27 persones a les 46 actuals. 

A més, el consistori apunta que l'augment del 10% de la plantilla és el mateix que s'ha fet "a la resta de serveis d'atenció bàsica municipal" arran de la pandèmia.

La rotació de personal afecta les usuàries

Una altra de les denúncies de les treballadores era que el volum de feina provoca efectes sobre la seva salut, com va constatar un estudi de riscos psicosocials del consistori. Això es tradueix en baixes i també en una rotació elevada del personal. "Canviar el referent que tu tens durant un procés de vulnerabilitat tan gran afecta la recuperació, per això és important que hi hagi una continuïtat, que la gent no hagi de marxar perquè les condicions són inaguantables", expliquen les fonts del servei.

El SARA treballa amb dones en una situació d'alt risc

El SARA és un servei que s'ha especialitzat en les situacions de risc, és a dir, dones que estan en una situació molt alta de vulnerabilitat, que "no reben l'atenció a temps" degut a la saturació actual. 

Algunes de les conseqüències de la situació són una espera mitjana de dos mesos per tenir una primera visita amb la psicològa, amb qui es poden fer un màxim de deu visites anuals; manca d'atenció jurídica a l'inici de processos penals; pocs recursos per inserir laboralment i la manca de places d'acollida.

Aquesta última qüestió implica que cada cop més dones i infants s'han d'allotjar en pensions, on no disposen d'una atenció continuada. "Això posa en risc l'atenció, perquè les primeres setmanes són molt delicades. És una de les fases on és més fàcil que hi hagi un retorn al domicili amb l'exparella", expliquen des del servei.

L'Ajuntament apunta que actualment es cobreixen 300 places d'acollida al mes i des del 2022 hi ha 58 places noves que s'ampliaran fins a les 92 en els propers dos anys. També assenyalen que el temps d'estada en pensions o altres recursos temporals "acostuma a ser baixa", ja que s'ofereix només en casos d'urgència.

En els últims anys la demanda del servei ha crescut, segons dades municipals. El 2021 es van atendre prop de 2.000 persones, un 24,05% més que l'any anterior. També va créixer el nombre de persones acollides, en passar de 563 a 595. En conjunt, el 2021 les intervencions del SARA van doblar-se respecte les del 2020, tot i que l'Ajuntament matisa que la pandèmia va poder incidir en el menor nombre d'atencions.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?