Els bancs espanyols han aconseguit salvar 1.400 milions d'euros del botí que van obtenir estafant els seus clients amb les clàusules sòl gràcies a l'aplicació del decret pel qual el Govern de Mariano Rajoy va habilitar, a correcuita després de la sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la UE) que va corregir el Suprem i va obligar a tornar tot l'estafat, una via extrajudicial per resoldre les reclamacions de les víctimes.

El decret, publicat el 20 de gener de 2017, un mes després del pronunciament del TJUE, contenia diverses mesures favorables per a les entitats financeres entre les quals, a més de permetre'ls guanyar temps i posposar els pagaments, en destacaven dues: deixava a les seves mans el càlcul de la contraoferta als seus clients, bona part dels quals seguien tenint 'viva' la hipoteca amb la mateixa entitat, i els eximia de pagar els costos judicials tant en cas d'acceptar les demandes sense plets com si, després del judici, eren condemnats a pagar una quantitat no superior a la inicialment consignada.

La segona mesura els va proporcionar un estalvi de més de 300 milions d'euros segons l'associació de consumidors Adicae, mentre que la primera els ha permès retenir-ne 1.400 més, segons les estimacions de el portal Reclamador.es, que basa els seus càlculs en les dades oficials que es coneixen d'aquest procés iniciat ara fa tres anys.

L'estimació de 1.400 milions de Reclamador.es surt d'aplicar la taxa d'èxit als jutjats a aquest mig milió d'acords extrajudicials acceptats pels afectats, que van rebre una mitjana de 4.429 euros quan la reclamació mitjana ascendia a 7.193, gairebé 2.800 euros més per assumpte.

En els primers dos anys i mig del pla de xoc per les clàusules sòl s'han resolt 197.002 demandes (amb un 96,3% d'estimacions en el trimestre de menor acceptació) i en queden 252.834 a tràmit, segons les dades del CGPJ. Aquest volum amenaça de col·lapsar els tribunals i retardar fins a quatre anys la resolució del gruix d'aquests plets.

"Sembla clar qui ha fet negoci"

"La via del decret tan sols ha admès a tràmit el 44% dels casos, el que ha suposat tornar una mitjana de 4.400 euros. La via judicial dona la raó als consumidors en el 96% dels casos amb una devolució mitjana de 7.200 €, que és un 63% més", explica Pau Rabanal, CEO de Recamador.es, per a qui "si tenim en compte que mig milió de casos s'han resolt via Reial Decret, podem concloure que els consumidors que han acudit per aquesta via han perdut 1.500 milions".

"Sembla bastant clar qui és el que ha fet negoci de veritat, i des de l'Administració ningú ha assumit cap responsabilitat", apunta, sinó que, per contra, "el missatge que es dona és d'un cinisme total, dient que s'han retornat per aquest mecanisme 2.200 milions, que és cert, tant com que haurien d'haver estat 3.600 ".

Per a Almudena Vázquez, directora legal del portal, "la intenció del decret era evitar maldecaps als consumidors", però els bancs "van aprofitar aquesta via" i els clients "van acabar renunciant a una part dels diners que els corresponien". El TJUE té sobre la taula per aesoldre una altra demanda sobre la legalitat de la renegociació dels interessos que, juntament amb la renúncia a presentar un plet per recuperar el pagat de més, diversos bancs espanyols van començar a imposar als seus clients després de la resolució inicial de l'Suprem sobre les clàusules sòl.