Era el dia després del final de l'anomenat 'gran debat nacional'. Els armilles grogues havien plantejat les manifestacions d'aquest 16 de març a França com un ultimàtum pel president francès, Emmanuel Macron. Com era d'esperar, el dia D no va arribar. Les protestes d'aquest dissabte passat obren nombrosos interrogants, però també interessants hipòtesis, sobre l'evolució d'aquest singular moviment. El divuitè cap de setmana de protestes dels armilles grogues va estar marcat per una incipient convergència de lluites amb altres moviments ecologistes i contra la violència policial en les banlieues (suburbis).

Milers d'armilles grogues van prendre els Camps Elisis des de primera hora del matí. Segons les criticades xifres del Ministeri de l'Interior, hi havia unes 10.000 persones. La realitat és que es tractava d'una marxa més nombrosa que les de les setmanes anteriors, encara que tampoc va ser una marea humana. Entre els manifestants, destacava la presència de black blocks (agitadors). Com va succeir durant els primers caps de setmana de desembre, es van produir múltiples destrosses materials i confrontacions amb la Policia. En total, unes 80 botigues van resultar danyades i 20 de les quals van ser saquejades, segons els comerciants de la famosa avinguda parisenca. Aquesta vegada el símbol de les destrosses va ser el restaurant Fouquet’s, emblema del luxe i l'alta burgesia parisenca.

Un manifestant llença una bandera de la UE a les flames durant les protestes dels armilles grogues de dissabte passat.  REUTERS/Philippe Wojazer

“Actualment, hi ha gent que intenta per tots els mitjans fer mal a la República”, va assegurar Macron, que va interrompre el seu cap de setmana d'esquí per tornar a París i posar-se al capdavant d'una nova cèl·lula de crisi. D'aquesta forma, contemplar l'aprovació de noves mesures de seguretat, malgrat els discutits resultats obtinguts de la mà del jove president francès: més de 2.200 manifestants ferits (la majoria d'ells pacífics) per la violència policial i l'aprovació d'una controvertida llei lliberticida.

Confluència entre armilles grogues i ecologistes

No obstant això, mentre que els mitjans mainstream concentren la seva atenció en els incidents als Camps Elisis, una altra mobilització humana més nombrosa va tenir lloc aquest dissabte pels carrers del centre de París. Milers d'armilles grogues i militants ecologistes van confluir en l'anomenada Marxa del segle, organitzada per donar el senyal d'alerta davant la urgència social i climàtica i donar suport al recurs judicial que dijous passat quatre ONG van presentar per a portar l'Estat francès davant els tribunals per inacció climàtica. Entre 100.000 (segons els organitzadors) i 50.000 persones (segons el gabinet independent Ocurrence) van participar en aquesta manifestació a París. Altres desenes de protestes van tenir lloc a la resta de França. Segons els organitzadors, un total de 350.000 persones van formar part d'aquesta marea verda i groga en el conjunt del país.

“Des del 8 de desembre havia demanat aquesta confluència, ja que les nostres reivindicacions convergeixen integralment. Fer pagar als ultra rics, penalitzar les multinacionals que contaminen… Això els poderosos mai no ho faran. Espero que el dia d'avui sigui històric”, va assegurar l'advocat François Boulot, un dels referents dels armilles grogues a Rouen (Normandia), durant una roda de premsa convocada dissabte al matí pels organitzadors de la Marxa del segle.

“Hem d'aixecar la veu, ja que l'única resposta que hem obtingut del Govern ha estat 'el gran debat' (considerat per la majoria dels manifestants com una operació de comunicació)”, va afirmar, pel seu costat, Elodie Nace, la portaveu del moviment ciutadà ecologista Alternatiba, durant aquesta mateixa compareixença a la plaça de Trocadero, en la zona de la Torre Eiffel.

Contra la violència policial

A més de la convergència entre armilles grogues i militants ecologistes, la manifestació del dissabte a París també va confluir amb una altra marxa organitzada per col·lectius de la banlieue contra la violència policial. Això va donar lloc a imatges que semblaven inimaginables fa quatre mesos quan va emergir aquest singular moviment d'indignació, amb el pretext de l'augment del preu del combustible. És a dir, veure manifestar-se conjuntament ecologistes (molts d'ells 'urbanites' de classe mitjana), armilles grogues (classes populars) i col·lectius de migrants sense papers. L'èxit d'aquesta mobilització es va veure reflectit en un augment significatiu del nombre de manifestants en comparació amb altres marxes pel clima a París, que a la tardor de l'any passat només reunien unes 15.000 persones.

S'acaben les manifestacions setmanals?

“Amb les armilles grogues hem recuperat la idea que protestant podem obtenir avanços socials”, reconeix Fanny H., una estudiant de màster en sociologia que al matí va participar en la manifestació de les armilles grogues als Camps Elisis i a la tarda en la marxa contra la violència policial i contra el canvi climàtic. Després de quatre mesos de protestes, aquest singular moviment ha guanyat una batalla cultural posant en el centre del debat les qüestions socials. També ha servit com a espurna per impulsar la mobilització popular. Segons un sondeig recent de l'institut Elabe, el 61% dels francesos donen suport o asseguren sentir simpatia per aquest moviment.

No obstant això, el cansament per les manifestacions de cada dissabte comença a ser palpable. També entre els manifestants. “El moviment hauria d'organitzar-se millor, que els representants de les armilles grogues estiguin millor coordinats”, afirma Roger Sanchez, de 55 anys, infermer, i un històric manifestant de les armilles grogues a París que va participar dissabte en la marxa per la urgència social i climàtica.

Amb les protestes d'aquest dissabte, de fet, sorgeixen nombrosos interrogants sobre la continuïtat de les manifestacions cada dissabte. “Després d'aquesta jornada (el 16 de març), en qualsevol cas, per a mi, s'hauran acabat les manifestacions. Manifestar-se hem vist que no funciona”, va declarar el camioner Éric Drouet, un dels impulsors del moviment, que ara aposta per bloquejar sectors estratègics de l'economia.

A més, ha resultat un fracàs l'intent d'alguns armilles grogues d'impulsar una candidatura per a les eleccions europees. La mediàtica auxiliar d'infermeria Ingrid Levavasseur, que havia de liderar-la, va renunciar a fer-ho. Altres armilles grogues persisteixen amb la idea de crear una llista pels comicis del 26 de maig, però les seves perspectives electorals són molt modestes, segons els estudis d'opinió.

Tampoc sembla beneficiar-se d'aquest heterogeni moviment la ultradreta de Marine Le Pen. Encara que els sondejos apunten a un duel entre la República en marxa de Macron i el Reagrupament Nacional, les perspectives electorals de l'extrema dreta pràcticament no han variat des de l'inici d'aquest moviment. De fet, Le Pen va marcar distàncies dijous passat respecte a les armilles grogues durant una entrevista en Émission politique, un dels programes sobre política de més audiència a la televisió francesa. “No estic en guerra contra els rics”, va assegurar la líder de la ultradreta, que va mostrar una gran ambigüitat a l'hora de defensar un augment dels salaris més modestos, una de les principals demandes dels manifestants.

Després de quatre mesos d'aquest moviment, resulta evident el gir de les reivindicacions de les armilles grogues cap a posicions identificades tradicionalment amb l'esquerra. Però la divisió de les forces progressistes —a les europees hi haurà si més no cinc candidatures amb la França Insubmisa, els socialistes, els verds, Générations de Benoît Hamon i el Partit Comunista— i la feblesa dels seus aparells dificulten que qualsevol partit d'esquerres es beneficiï d'això. Si més no de moment.