Després d'aconseguir avenços importants en la desjudicialització del conflicte -amb la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació-, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera que la negociació amb el Govern espanyol ha d'entrar en una nova fase. Una etapa que abordi, de fet, l'arrel del conflicte polític, és a dir, el dret dels catalans a decidir lliurement el futur del seu territori.

Des de l'òptica independentista això passaria per la celebració d'un referèndum d'independència acordat i reconegut internacionalment. Per aconseguir-lo, però, en aquesta ocasió Aragonès planteja assolir prèviament un consens a Catalunya sobre quan i en quines condicions s'hauria de votar. Ras i curt, el president del Govern defensa que l'any vinent es doni forma a la proposta catalana d'Acord de Claredat, per tal de guanyar força en una futura votació amb l'executiu estatal.

Aquest ha estat el missatge clau del discurs de Nadal que ha pronunciat Aragonès aquest dilluns al vespre, dia de Sant Esteve, des de la Biblioteca Nacional de Catalunya. El president també ha apressat als partits a aprovar els pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent, atès el suport que ja tenen dels sindicats majoritaris, patronals o entitats com la Taula del Tercer Sector Social, en una petició adreçada implícitament a PSC i Junts per Catalunya, les dues formacions amb qui negocia uns comptes que ja tenen el suport d'En Comú Podem.

Després de subratllar que "a la societat catalana hi ha un ampli consens sobre la necessitat de resoldre el conflicte amb l'Estat votant", Aragonès ha assegurat que l'any vinent la Generalitat "impulsarà un debat, una gran conversa, amb el conjunt de la societat per donar forma i visualitzar aquest consens". En concret, la proposta catalana d'Acord de Claredat ha de suposar, per al president, "un acord entre nosaltres sobre quan Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret a decidir, sobre en quines condicions s'ha de tornar a votar perquè aquesta vegada totes les parts s'hi sentin incloses i tothom accepti el resultat".

Aquest Acord de Claredat ha de ser "explicable i homologable a nivell internacional" i "escrupolosament democràtic". Per a Aragonès, es tracta de "tornar a donar veu a la gent" i, per tant, "tornar a obrir camí" per resoldre definitivament el conflicte amb l'Estat.

Tot i que en cap moment del discurs ha pronunciat la paraula "referèndum", fa dues setmanes ERC va anunciar que la ponència política que les bases del partit votaran en el seu Congrés Nacional de finals de gener proposa que l'Acord de Claredat fixi una participació mínima del 50% dels cens i un suport al "sí" d'almenys el 55% dels vots perquè es pogués materialitzar la independència. Justament són les condicions que van permetre Montenegro convertir-se en un Estat sobirà després de votar en referèndum el 2006. La proposta republicana no va ser ben rebuda pel PSOE, el partit majoritari del Govern espanyol, que rebutja frontalment qualsevol referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Defensa la necessitat d'uns nous pressupostos

L'altra gran tema de la intervenció del president ha estat la defensa dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent, que de moment no tenen encara prou suport per tirar endavant. Després de subratllar que malgrat el context complicat, marcat per la crisi energètica, la inflació i la guerra a Ucraïna, "hem avançat cap a la recuperació de l'economia", ha recalcat que ara "cal que disposem de totes les eines i tots els recursos per seguir acompanyant la ciutadania". I, directament, ha dit que "cal que tots i totes estiguem a l'alçada i fem possible l'aprovació del nou pressupost de la Generalitat".