El Govern i En Comú Podem han tancat l’acord definitiu que permetrà que el pròxim 23 de desembre el Parlament doni llum verda definitiva als pressupostos per al 2022. Les dues parts han fet públic un document de 17 pàgines que detalla els acords sectorials que han arribat en les últimes setmanes: des dels 1.000 milions d’inversió en habitatge, la reducció de l’IRPF per a les rendes més baixes, els 80 MEUR per a salut mental o els 50 MEUR per al dentista públic. Així mateix inclou nous impostos mediamentals i sobre productes "ultraprocessats". El mateix document preveu que una comissió de seguiment es reunirà com a mínim trimestralment per "avaluar l’execució dels acords".

L'acord també inclou una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris, un impost sobre habitatges buits a persones físiques que tinguin més de 15 pisos en aquesta situació durant més de dos anys i un altre sobre aliments ultraprocessats, entre altres qüestions.

Aquest dijous, coincidint amb l'anunci oficial de l'acord, Aragonès ha rebut la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, al Palau de la Generalitat i s'ha visualitzat així la nova aliança. En la trobada d'aquest matí al Palau de la Generalitat no hi era el conseller d'Economia, Jaume Giró. Segons fonts de Presidència i del Departament d'Economia, Giró no hi ha anat perquè era una reunió entre el president, que representa tot el Govern, i la persona que representa tot el grup parlamentari dels comuns. En tot cas, assenyalen les mateixes fonts, el conseller estava al cas del contingut de la reunió.

L'últim punt del document fa referència al seguiment de l'acord. Govern i comuns han decidit crear una "comissió de seguiment" integrada per tres representants del Govern i tres representants d'En Comú Podem, encara pendent de fixar els noms, amb l'objectiu "d'avaluar l'execució dels acords que s'estableixen en el document i resoldre els dubtes o els conflictes que puguin sorgir en el seu desenvolupament".

Una comissió que, segons el text pactat, s'haurà de reunir "com a mínim" amb caràcter trimestral durant el període d'execució dels pressupostos per al 2022. Així mateix, també es preveu una reunió coincidint amb el final de l'exercici pressupostari per tal d'avaluar "l'estat d'execució".

Mesures més destacades

Les mesures negociades s'havien anat anunciant en comptagotes durant les darreres setmanes, durant les quals executiu i comuns han negociat els pressupostos. Una de les novetats, més enllà del que ja s'havia publicat, és que el Govern destinarà 160 milions a recuperar l'activitat assistencial no relacionada amb l'atenció a la Covid-19. Concretament, es preveuen 60 milions a un programa per a recuperar les proves diagnòstiques i control de malalties en atenció primària i en consultes externes; i 100 milions per incrementar l'activitat quirúrgica i proves diagnòstiques específiques hospitalàries. D'altra banda, el Govern incorporarà una paga extra per al personal de neteja dels centres sanitaris que van treballar durant el primer estat d'alarma.

En l'àmbit fiscal, els pressupostos inclouen que abans d'acabar el 2022 el Govern ha de portar dos nous impostos sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efectes d'hivernacle. La previsió es que puguin entrar en vigor el 2023. I que l'executiu aprovi durant l'any l'impost sobre els aliments ultraprocessats. Així mateix, el pacte preveu ampliar els subjectes passius de l'impost sobre habitatges buits i reduir l'IRPF per a les rendes més baixes. També la modificació a l'IRPF perquè les famílies monoparentals puguin acollir-se a la deducció per naixement o adopció d'un fill i que puguin deduir-se el lloguer de l'habitatge habitual.

Segons l'acord subscrit entre les dues parts, el Govern efectuarà les "modificacions pressupostàries necessàries en l'execució del pressupost i en funció dels ingressos", per arribar als 1.000 milions en polítiques d'habitatge. Es tracta d'una quantitat addicional de 251 milions respecte a la dotació prevista inicialment als pressupostos. I, segons l'acord, aquestes recursos de més es destinaran a "l'augment del parc d'habitatge públic, mitjançant el tempteig i retracte i la construcció d'habitatges destinats a lloguer social, i a polítiques públiques d'habitatge".