El vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha assegurat que si el Govern espanyol accepta les tres condicions que els republicans han posat sobre la taula es podrien abstenir en la pròrroga de l'estat d'alarma de la setmana que ve. Però, en una entrevista a Ràdio 4, ha avisat que ara mateix l'acord està "molt verd" i que hi ha "molta feina per fer". Una de les condicions és reprendre la taula de diàleg sobre la qüestió política, una represa que Aragonès ha situat en setmanes i no mesos. És a dir, que creu que no es pot deixar per la tardor i que s'ha de plantejar una reunió quan acabi l'estat d'alarma.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, està negociant amb els partits per aprovar la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma, aquest cop mensual i amb condicions menys estrictes. Sánchez confia en almenys repetir els 178 suports aconseguits en l'anterior votació i buscarà l'abstenció d'ERC. El Govern estaria disposat a cedir en gran part a les reivindicacions plantejades pels partits nacionalistes i independentistes del País Basc i Catalunya, així com de Ciutadans, segons informen Manuel Sánchez i Alejandro López de Miguel.

Amb la negociació en marxa entre ERC i PSOE, Aragonès ha recordat les tres condicions que el seu partit ha posat sobre la taula: retorn de les competències, una prestació estatal per a les famílies que hagin d'anar a treballar i tinguin menors a càrrec, i que els ajuntaments puguin ampliar la seva despesa amb la derogació temporal de la llei sobre la regla de despesa.

"Si aquestes condicions es compleixen i arribem a un acord, reconsiderarem el 'no' i podríem estar en una abstenció. Però ara està molt verd. Ja sé que en política les negociacions s'acceleren en l'últim minut, però ara està bastant verd i hi ha molta feina per fer", ha afegit.

Sobre la data que proposa ERC perquè es reprengui la taula de diàleg, Aragonès no ha volgut concretar però sí que ha defensat que ha de ser una "data raonable" en la mesura que es torni a una "certa normalitat".

Segons Aragonès, la situació d'estat d'alarma no pot continuar de manera indefinida i ha subratllat la importància de fixar un termini i un horitzó. Per al vicepresident, és més important això que no pas la durada concreta d'un mes que proposa el Govern espanyol per a la nova pròrroga.

Pel que fa al calendari electoral a Catalunya, Aragonès s'ha mostrat convençut que hi haurà acord amb JxCat sobre la data de les pròximes eleccions catalanes. "No tinc cap dubte que si la voluntat és seguir treballant junts en el futur, compartirem les decisions que tenen més impacte", ha assegurat. De fet, el vicepresident diu que "no li entra al cap" que no hi hagi acord sobre aquesta qüestió.

Segons Aragonès, és obvi que mentre s'estigui gestionant l'emergència, a ningú se li passa pel cap fer eleccions. Però ha subratllat que és partidari de marcar un calendari electoral des de Catalunya tenint en compte que el Tribunal Suprem ha d'emetre una sentència sobre la possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Una decisió del tribunal que, segons el vicepresident, podria posar el Govern en "una situació de dificultat".

Una pròrroga mensual i amb condicions menys estrictes

El Govern espanyol vol tenir garantit el suport a una nova pròrroga de l'estat d'alarma per 30 dies -fins al 24 de juny-, i per això està disposat a cedir en gran part a les reivindicacions plantejades pels partits nacionalistes i independentistes del País Basc i Catalunya, així com de Ciutadans, segons informen Manuel Sánchez i Alejandro López de Miguel.

Per això, planeja dur al Congrés dels diputats una pròrroga amb condicionaments menys estrictes que les anteriors, on el que prevalgui sigui la restricció de la mobilitat ciutadana. Les negociacions s'han succeït amb total discreció durant la setmana i, tot i que algunes forces han destacat la bona predisposició de l'Executiu, també han subratllat que encara queda gairebé una setmana fins a la votació, i no es pot descartar que les converses s'estenguin fins a l'últim dia.

En concret, Pedro Sánchez buscarà aquesta majoria necessària per mantenir l'estat d'alarma oferint tres compromisos: augmentar la cogobernança i no restringir drets competencials als governs autonòmics; no utilitzar l'estat d'alarma per a l'aprovació d'altres mesures que no tinguin a veure amb la situació d'emergència, i començar a elaborar una llei amb la qual, en un futur, es pugui restringir la mobilitat i decretar el confinament sense necessitat de recórrer a l'estat de l'alarma.

Partits com el PNB, ERC, JxCat o EHBildu exigeixen a Sánchez que els governs autonòmics tinguin capacitat plena de decisió en la fase de desescalada, i puguin prendre mesures diferents de les que que marqui el Ministeri de Sanitat. De fet, ja s'ha obert la mà en aquest sentit i algunes autonomies han modulat les normes fixades des del Govern espanyol. Ara es pretén una major autonomia a això.

Això xocaria amb mantenir el comandament únic al Ministeri de Sanitat que ha estat vigent des del 14 de març, tot i que també podria seguir en vigor molt més condicionat i regulat en les seves funcions.

El segon compromís passa per no utilitzar les facultats especials que concedeix l'estat d'alarma a l'Executiu per aprovar mesures que no estiguin relacionades amb la pandèmia. El Govern espanyol ja va complir el seu compromís de desvincular la regulació dels ERTO de l'estat d'alarma, dimarts, però els partits de l'oposició volen acotar encara més el marge d'actuació de l'Executiu durant aquests 30 dies.

En concret, no volen que es repeteixin casos com el nomenament de Pablo Iglesias en la comissió que controla al CNI -que PP i Vox van recórrer davant el Tribunal Constitucional-; o la tramitació de la nova llei d'Educació durant l'estat d'alarma.

El tercer compromís, que Sánchez explicitarà amb més detall a la tribuna de Congrés, és promoure una llei orgànica que reguli la restricció de mobilitat dels ciutadans per causes sanitàries, sense haver de recórrer a decretar l'estat d'alarma.

Amb aquests tres pilars, Sánchez confia que dimecres que ve, en el ple del Congrés, tiri endavant el que en teoria és la cinquena i última pròrroga de l'estat d'alarma.

Espera repetir almenys els 178 vots que va obtenir en la votació anterior amb el suport de Ciutadans, PNB, Más País, Compromís, Teruel Existe, Partido Regionalista Cántabro, Coalición Canaria y Nueva Canaria. Més els 155 vots que sumen els partits del Govern: PSOE i Unides Podem.

Però, a més, s'està treballant també per aconseguir que ERC torni almenys a la posició d'abstenció que va trencar en l'últim ple per votar en contra. La quarta pròrroga va ser la que menys suports dels grups va aconseguir, i Sánchez va haver d'obrir-se a modificacions per aconseguir els vots necessaris. El partit republicà s'ha obert a negociar amb el Govern, i durant tot el dijous es van mantenir contactes entre les dues parts.

No obstant això, el vot de Compromís, inclòs en aquest recompte, està a l'aire. El portaveu de la formació valenciana, Joan Baldoví, va afirmar dijous que, de moment, estan entre l'abstenció i el "no". Les paraules de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en relació al repartiment de 16.000 milions entre les comunitats van caure com un gerro d'aigua freda, i Baldoví ha reclamat un canvi de rumb urgent, si és que el Govern vol comptar amb el seu vot.