Ha sigut un part complicat, llarg i tediós, però finalment la criatura, en forma de pressupostos, ja és aquí. Aquest divendres el Ple del Parlament ha aprovat amb 73 vots a favor -ERC, PSC i Comuns-, 57 en contra i un llarg aplaudiment el projecte de comptes de la Generalitat per a 2023, un moviment que el Govern preveia pel desembre però que finalment, amb les dilatades negociacions amb el PSC, ha arribat entrat el març. Els comptes entraran en vigor avui mateix i materialitzaran les ja anunciades inversions en matèria de salut, habitatge i educació, sense oblidar l'aposta política pels macroprojectes.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que són "uns bons pressupostos" que parteixen d'un "bon acord" i són "necessaris pel país". La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha celebrat l'aprovació com una "gran notícia" i ha assenyalat que s'han tramitat en un temps "rècord" de 37 dies després de l'acord amb el PSC a inicis de febrer.

El ple d'aprovació s'ha celebrat sense cap canvi en el guió previst i els partits, tant els favorables a la llei com els contraris, han defensat unes posicions ja conegudes. Retrets creuats entre els exsocis Junts i ERC, (auto)felicitacions entre PSC, ERC i Comuns, demandes de la CUP i crítiques de la triple dreta espanyolista.

Mas, que va rebre el projecte de mans del conseller sortint de Junts, Jaume Giró, ha defensat uns comptes que, entre d'altres, allarguen la T-Jove fins els 30 anys a un preu únic i comporten l'increment en un 8% de les ajudes socials calculades a partir de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). 

Es tracta dels tercers pressupostos en quatre anys i l'aprovació significa esquivar una pròrroga que no hagués permès desplegar la totalitat dels 3.800 milions de despesa extra, un 10% més que el 2022, cosa que també s'ha encarregat de destacar Mas i la portaveu d'ERC, Marta Vilalta.

L'aposta pels macroprojectes

El PSC ha tret pit d'un acord amb què va forçar ERC a acceptar la triple exigència de macroprojectes: l'ampliació de l'aeroport del Prat, el complex turístic Hard Rock i completar l'autovia B-40 -també coneguda com a Quart Cinturó. Tant el president del grup parlamentari, Salvador Illa, com la portaveu, Alicia Romero, han destacat que els pressupostos "han de servir perquè Catalunya es posi en marxa" però s'han desmarcat d'un suport estable al Govern.

"Fa un any va perdre el suport de la CUP i fa cinc mesos, el de Junts. Està en una situació delicada, feble", ha assenyalat Romero a Aragonès. El PSC ha estès la mà al president per a futurs pactes i ha recordat que seguiran de prop el compliment dels acords amb la comissió creada per aquest fi.

Per la seva banda, la presidenta del grup d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, també ha celebrat els avenços que suposen els comptes i que ja van pactar amb ERC el desembre. Es tracta de l'increment de la despesa per l'atenció primària o l'escut social de 555 milions d'euros, que permetrà entre d'altres concedir més ajuts al lloguer, allargar la bonificació actual del transport públic i crear un fons de 10 milions per començar a erradicar l'amiant de Catalunya.

"Guanya la gent i perd Foment", ha dit gràficament Albiach, en referència a què els comptes no destinen formalment cap partida als macroprojectes, tot i que figuren a l'acord. ERC i PSC es van comprometre a desplegar el que consideren "grans infraestructures de país", tot i que s'haurà de concretar de quina manera es materialitza.

Junts, per la seva banda, ha insistit amb què l'aprovació formalitza un nou "tripartit". El portaveu parlamentari, Albert Batet, ha dit que Junts s'erigeix com la "única alternativa" a aquesta aliança, fet que ha provocat sonores rialles a la cambra i ha portat el propi diputat a reclamar a la vicepresidenta Alba Vergés que "moderés".

Els motius de les rialles són variats: d'una banda, la renovada sintonia de Junts amb el PSC, en l'anomenada sociovergència, genera dubtes sobre els atacs a ERC pel pacte amb els socialistes. I de l'altra, el fet que els comptes els elaborés un conseller seu, Jaume Giró, però hagin insistit en oposar-s'hi. Batet ha exposat dos arguments pels quals no s'han fet seus els comptes: no rebaixen l'IRPF i no queda clar com es materialitzaran els macroprojectes, dels quals també fan bandera.

Precisament Vilalta, d'ERC, ha remarcat les "incoherències" del partit amb qui van governar conjuntament i no han tornat a pactar.

La CUP, per la seva banda, també ha remarcat la seva oposició, però ho ha fet criticant la manca de propostes transformadores en els pressupostos. "Es tractava de fer polítiques transformadores", ha dit la portaveu, Eulàlia Reguant. "El Govern no ha resistit" i pretén construir "un país aparador de paper, turisme i totxo", ha lamentat la diputada.

Pel que fa a les dretes espanyolistes, el portaveu parlamentari de Cs, Nacho Martín Blanco, ha afirmat que els pressupostos no són "ni de bon tros" els que necessita Catalunya, mentre que el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha denunciat que els populars pateixen "un cordó sanitari" per part dels altres grups parlamentaris perquè se'ls han rebutjat totes les esmenes que havien presentat.

Aragonès, en una intervenció final, ha tornat a allargar la mà als partits independentistes amb qui no han aconseguit arribar a un acord. A la pràctica, però, l'aprovació d'aquest divendres formalitza una vegada més la ruptura dels tres partits independentistes.