Són temps d'"incertesa", de "reinventar-se", de prendre "mesures" i de tenir "esperança". El xef del Teòric -el restaurant del carrer Bailén de Barcelona-, Oriol Casals, sintetitza amb aquests conceptes l'inusual moment que els ha tocat viure, que ha trasbalsat totes les previsions, i que posa a prova restauradors i comerciants. Novembre i desembre són mesos forts per aquests i altres sectors, però aquest any, amb la segona onada de la pandèmia de coronavirus en marxa i les mesures de seguretat imposades pel Procicat, les coses no estan sortint com sol ser habitual. Els restaurants, per exemple, han hagut de tancar i, quan han obert, ho han fet amb el 30% d'aforament. El toc de queda és un altre obstacle per a la recuperació d'un dels sectors més tocats per la pandèmia. Una situació que empitjorarà els propers dies amb la prohibició d'obrir al públic després de l'hora de dinar. 

A les portes del Nadal, els efectes de la pandèmia es deixen notar amb més cruesa. Els sopars d'empresa i menjars familiars que acostumaven a omplir locals aquest any no se celebraran. Per a la restauració, aquest és un dur cop que els obliga a reinventar-se i fer equilibris per sobreviure. "Els sopars d'empresa s'han cancel·lat gairebé tots, i amb les restriccions horàries la franja de sopars no funciona", explica Artur Estrada, responsable dels restaurants del grup Oliver. Excepte els dos grans festius, 25 i 26 de desembre, per als que hi ha moltes reserves, la resta de la campanya de Nadal està resultant difícil i fins i tot dramàtica.

En el cas del Teòric, s'han pres una sèrie de mesures per ajustar els números a la situació i tractar, com a mínim, de cobrir les despeses. "Nosaltres intentem ser el màxim de sostenibles, tant amb el personal com amb el producte que oferim", explica Casals. Han adaptat la seva oferta gastronòmica a un únic menú de 35 euros per controlar el producte i no haver de llençar menjar. "Així podem cobrir despeses, però no tenim guanys", afegeix. No obstant això, Casals es mostra esperançat. Obert fa quatre anys, el Teòric es va convertir ràpidament en el millor valorat a TripAdvisor i un 30% de la seva clientela eren turistes. "Ara el nostre públic és d'aquí i omplim cada dia; això ens demostra que la gent està apostant pel local". Però, fins que la situació no millori, es veuen obligats a ajustar les seves plantilles, amb empleats a mitja jornada i amb ERTO, i assumint internament tota la feina. També en el grup Oliver tenen part de la seva plantilla en ERTO. "I els anem traient quan podem", explica Estrada.

Canvis en les contractacions

La contractació en activitats relacionades amb el Nadal s'ha reduït dramàticament. Segons dades publicades per Infojobs, les ofertes relacionades amb el comerç i la restauració han baixat un 62%, mentre que les de la logística han augmentat un 36% respecte al setembre. Un informe de Ranstad Research indica que a Catalunya se signaran, entre novembre i gener, uns 42.320 contractes en comerç, hostaleria i transport, el que representa 37,8% menys que en el mateix període de l'any passat, que van ser 67.988. A Espanya se signaran 289.280 contractes, un 34,5% menys que el 2019.

Aquestes dades contrasten amb els del sector de la logística i repartiment a domicili, el que més ha crescut durant la pandèmia. Per a molts treballadors que s'han quedat sense feina, el repartiment a domicili ha estat una alternativa per sobreviure, expliquen des de la patronal del transport UNO. Només durant el Black Friday es van mobilitzar 1.100.000 treballadors, un 30% més de la mitjana habitual.

Més lots de Nadal

Per a altres sectors que viuen el seu agost al desembre, les coses no pinten tan malament. I és que, tot i que les previsions inicials eren d'allò més pessimistes, el sector de la distribució de lots de Nadal s'ha sorprès de la gran demanda. Si bé és cert que hi ha moltes empreses amb dificultats econòmiques que no poden permetre's regalar una cistella, les que segueixen endavant sovint han substituït els seus menjars i sopars d'empresa per una cistella o un lot per als seus empleats. "Per a nosaltres ha estat una sorpresa", explica Jordi Estalella, de l'empresa Tastets, de Barcelona, que s'han vist desbordats d'encàrrecs. Una de les dificultats que tenen, amb molts empleats fent teletreball, és que la majoria de lots s'han d'enviar individualment casa per casa, el que dificulta la logística i retarda el lliurament.

"A alguns clients ja els estem avisant que els lots arribarien al gener", explica Estalella. Un altre dels factors que, segons ell, pot explicar el creixement de l'activitat en el seu sector és el fet que moltes persones que viuen fora del país estan encarregant lots o obsequis per als seus familiars.

Bioconsum, una cooperativa de botigues de productes ecològics, ha aprofitat que ha posat en marxa la seva botiga en línia per llançar també lots de Nadal. El seu responsable, Vadó Mora, explica que en general es detecta més sensibilitat per productes ecològics i de quilòmetre 0, i ho atribueix a la conscienciació general de comprar en comerços de proximitat.

La impossibilitat de celebrar sopars de Nadal també ha donat cert aire a les botigues de menjar preparat. No només el teletreball ha impulsat aquest tipus de negocis. Algunes empreses han buscat alternatives als sopars de Nadal o els càterings, i han encarregat caixes individuals amb esmorzars o dolços com a detall alternatiu per als seus treballadors. Així ho explica Susanna Beltrán, directora general de Beltrán Menjars, una botiga de Barcelona que ha vist com disminuïen els encàrrecs per càterings però creixien els encàrrecs de menjar per emportar i altres opcions com les caixes o els lots.

Loteries i pessebres

A les portes de les administracions de loteria es poden veure aquests dies llargues cues de gent esperant per poder comprar un dècim. En un any dramàtic com el 2020, moltes persones confien que la sort els acompanyi en el sorteig de Nadal, i amb ells, es dinamitza també el negoci de les loteries. Tot i que no és or tot el que llueix. "S'han animat molt les vendes per finestreta", explica Joan Grífol, de l'administració 23 de Badalona, "però també han baixat molt els dècims que venien les parròquies, els equips de futbol o escoles que recaptaven per al viatge de fi de curs", diu. Un altre problema afegit és que, amb el teletreball, els dècims no es poden repartir físicament "i la gent no se'n refia i no els compra", explica.

Les fires nadalenques també s'han vist afectades per la pandèmia. Algunes no s'han celebrat i altres, com la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, han pogut obrir després adaptar-se a les estrictes mesures de l'Procicat. S'ha reduït el nombre de casetes de 282 a 121, hi ha un control d'aforament i es demanen les dades a totes les persones. Això impacta en les vendes. "No estem facturant ni una quarta part d'altres anys", diu el pessebrista Albert Deulofeu. No obstant això, se senten afortunats perquè han pogut obrir, a diferència d'altres esdeveniments, com la Fira de l'Avet d'Espinelves, que s'ha cancel·lat per evitar les seves llegendàries aglomeracions.