Als seus 29 anys, Antonio Estañ `[Callosa del Segura (Alacant)], ha estat elegit secretari general de Podem després d'un llarg procés de mesos. Va acabar Filosofia a la Universitat de Múrcia i encara li queden tres assignatures per acabar Dret a la Universitat d'Alacant. Aviat es va centrar en la política. Després d'acabar un Màster en Filosofia Política a la Universitat Pompeu Fabra va entrar en contacte amb moviments socials com ara la PAH a Múrcia o campanyes como la recollida de signatures per demanar la renda bàsica universal. Eren els anys previs al 15-M, moviment al qual es va sumar sense dubtar-ho. Sempre va rebutjar la política de partits, però Podem li va fer canviar d'opinió.

Després de guanyar les primàries ha anunciat que vol una auditoria ciutadana del Pacte del Botànic i en clau de partit, no dubta a reclamar autonomia per a la seva federació.

Quines són les seves influències polítiques?

M'enquadraria en el post marxisme. Sempre he llegit molt Michel Foucault, el postobrerisme italià, Antonio Negri ..., Ernesto Laclau ... he viscut més intensament aquest debat que hi ha hagut entre populisme i autonomisme. Després m'ha servit per entendre el projecte que ha estat Podem ... i ja més clàssics, com ara Marx o Gramsci.

Què li sembla el debat al voltant del populisme, el seu concepte i la percepció social?

A nivell acadèmic és una qüestió que ha estat estudiada des de moltes postures, però sense dubte la que ha agafat més potència és la visió de Laclau ... populisme com la capacitat de construir subjectes populars, de construir poble. És una tasca d'aglutinar diferents demandes i plantejar fronteres entre allò  que seria normalment 'poble' i una cosa que està fora del poble ... depèn d'on col·loquis aquestes fronteres, podem parlar de populisme d'esquerres o de dretes. Però el populisme potser és una forma i no un contingut. Jo vaig estudiar els límits d'aquesta teoria, entenent la forma forta, que és com dir que tota la política seria una construcció d'hegemonia i una construcció de 'poble', és com dir que tota la política seria una construcció populista i crec que no és així. Hi ha espais de la política que escapen a aquesta lògica de construcció de l'hegemonia. Sempre es parla de multitud no com una cosa que s'origina i s'aglutina sinó com diferents subjectes que aconsegueixen en peu d'igualtat una coordinació, mantenint la seva autonomia. Contrasta com ho planteja Laclau, com si fora una visió unificada de poble, totalment diferent entre si mateix, però que constitueix una unitat més forta. Crec que aquesta visió acadèmica del populisme té limitacions, no explica tot el que és la política. De fet aquesta pròpia divisió entre populisme d'esquerres i de dretes t'obliga a tenir una referència externa al populisme. Des de dins del context polític no es pot explicar, i a nivell mediàtic, evidentment, es parla de populisme quan es plantegen receptes polítiques diferents i es parla com una cosa assimilada a demagògia. Sempre és complicat moure's de cara als mitjans entre el que significa a nivell teòric i a nivell més mundà. És usat per a tractar de denunciar irrupcions populars des d'una visió classista, o per denunciar polítiques que es surten dels marges que s'han anat delimitant com allò possible.

El concepte de lluita de classes s'ha diluit?

La noció de classe no es pot entendre com cosa feta. És una de les principals crítiques al marxisme ortodox. Només cal esperar que per si mateix arribem al socialisme ... Els crítics posteriorment ... veien que les classes no són alguna cosa estanca, es construeix i cal veure com. És evident que hi ha hagut canvis sobretot en l'ocupació i que fan impossible que parlem de classe treballadora en un sentit estricte. La gent té la visió d'un obrer industrial, un món que no existeix. L'ocupació és més precària, fragmentada, la feina ja no et crea la teva identitat tant com ho feia abans. Ara vivim una flexibilitat que el nou capitalisme més financer destrueix. Destrueix aquesta capacitat de construir una identitat. És positiu en el sentit que s'incorporen noves lluites que el concepte clàssic de classe no recollia, la lluita feminista, la lluita ecologista, cal anar .. i és on el 15 M va posar el focus ..., en aquesta polarització entre el 99 per cent i l'1 per cent. Els processos de desigualtat que fan que s'acumuli molt poder en molt poques mans no es poden aglutinar en una visió de classe ortodoxa, i es planteja, un conflicte entre democràcia i capitalisme.

Doncs és més una lluita entre categories laborals?

S'ha tractat de fragmentar. S'intenta posar a funcionaris contra autònoms o sectors que mantenen drets i se'ls tracta de privilegiats com ara els estibadors ... És clar que ha estat una estratègia per crear conflictes sobre els propis drets laborals. Enfrontar-los i que no siguin vistos com a conquesta sinó com a privilegis. La clau es troba en qui acumula poder i com aquest poder opera a la vida política sense passar per cap mecanisme democràtic, i el que hem de fer és democratitzar aquest poder. Redistribuir econòmicament i democratitzar la vida política.

Antonio Estañ a la vora de les Corts Valencianes

Com han de ser les relacions de Podem amb l'esquerra tradicional?

Sempre parlem que l'objectiu de Podem era la unió de la gent i no de l'esquerra. Sempre ha existit aquest anhel que l'esquerra no anava unida i la dreta sempre. A partir del 15-M les coordenades del mapa canvien. Ja no es pot explicar entre esquerra i dreta. L'esquerra clàssica ha d'estar inclosa, per descomptat i el llegat democràtic i de lluita social s'ha de reconèixer, però no per una qüestió identitària sinó per com vam unir diverses identitats per obrir horitzons democràtics.

La nostra relació ha de ser explicar o adoptar i adaptar estratègies clàssiques als nous temps on moltíssima gent ho passa malament, però no s'identifica amb els conceptes ni les banderes tradicionals de l'esquerra. Hem de ser capaços d'incorporar a tota aquesta gent i construir nous símbols i noves identitats que no només reconeguin aquesta esquerra clàssica sinó que incloguin a moltíssima més gent.

Com seran les relacions de Podem amb Podemos?

Som un partit d'àmbit plurinacional i amb voluntat de construir un país plurinacional, i s'ha de reflectir internament amb un procés de federalització. El repte és veure com som el millor Podem aquí, atenent fets específics d'aquí, en l'aspecte identitari i en el polític. És més útil si tenim autonomia política i no som vistos com a una sucursal. El partit ha estat molt centralista en la seva creació i ara anem a una nova fase on serem més útils si som autònoms. La nostra relació amb Podemos és de lleialtat, tractant de desenvolupar el projecte estatal al nostre territori.

Ha parlat amb Pablo Iglesias després del seu nomenament? Li ha donat algun consell?

No hi ha hagut molt de temps. Va ser una conversa breu. Ens hem emplaçat a una reunió amb tranquil·litat per parlar del projecte i em va dir que feliciti al nostre equip perquè hem fet una bona campanya.

Quina és la seva opinió sobre el Procés a Catalunya?

Antonio Estañ, secretari general de Podem al País Valencià

Hem de parlar de com es concreta i amb quin suport popular. Hi ha una majoria sobiranista en el sentit que el dret a decidir ha estat assumit per pràcticament la major part de la societat catalana. Hem d'estar vigilants per a que aquest procés no sigui capitalitzat, o no sigui utilitzat en molts termes per no abordar les qüestions de projecte social que també són part d'aquest dret a decidir. Parlem del dret a decidir del poble català de la seva relació amb l'Estat com a poble sobirà i com a nació dins d'Espanya. És la millor manera que Catalunya formi part del país plurinacional que volem construir. Però també que aquest dret a decidir s´ha d'estendre a drets socials ... més i millor democràcia, millors serveis públics. El risc però és que sigui capitalitzat per forces com l'antiga CiU o que s'eternitzi per no abordar aquestes altres qüestions que no solen posar davant del dret a decidir.

La situació de Catalunya juntament amb el 15-M ha estat l'altra bretxa del règim del 78 que hem d'aprofitar per construir un país plurinacional i que resolgui la qüestió territorial amb una sortida democràtica, no amb un pacte d'elit.

Ha parlat ja amb el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig?

Em va felicitar i ens hem emplaçat a una reunió. És important que ara a meitat de legislatura es rendeixin comptes del Pacte del Botànic, veure què funciona malament i què funciona bé i que es dugui a terme amb una auditoria ciutadana.

Ha de partir del propi Consell, com una forma d'apostar per la transparència, la participació i la rendició de comptes. És el moment de prendre les millors decisions perquè el camí iniciat transformi la vida de la gent.

I amb Compromís?

La relació amb Compromís ha estat més estreta. Hem anat amb ells a les Eleccions Generals. Ens hem felicitat. Són ells els que estan al Consell. A nivell programàtic compartim molt més amb Compromís. Cal que nosaltres tinguem una presència forta perquè pensem que el PSPV per si mateix no pot liderar el canvi i Compromís té bastants límits identitaris i territorials ... i nosaltres som fonamentals per impulsar el canvi valencià. Hem de coordinar la primera reunió de seguiment del pacte i veure com fem aquesta auditoria, abans de l'estiu.

Què li sembla el procés que viu el PSOE i el PSPV?

És una bona notícia que la militància hagi decidit i hagi pres una decisió que pot servir per desallotjar al PP. Caldrà veure qui és el Pedro Sánchez que ha tornat, si el d'un govern de canvi amb obstacles interns o el que va apostar per Ciutadans . Cal veure-ho ara. Amb la moció de censura tindrem una prova d'això. Ens estranyava el paper rellevant de Puig apostant pel projecte del PSOE més arcaic, tant en el seu model d'Espanya com en la seva visió social, en molts sentits més proper al PP que a nosaltres ... Esperem que aquests canvis, tant a nivell estatal com aquí, es tradueixin en un PSOE més transformador i més proper als problemes de la gent.

Respecte la moció, què li sembla la postura de Compromís de no donar suport a la moció i esperar que el PSOE celebri el seu Congrés Federal?

En primer lloc, no suposa una novetat perquè ja han dit que votaran que sí i no és un canvi fonamental. Anem a mantenir els terminis, el debat és el 30 de juny i tenim de termini fins al dia 13. Ja hem dit al PSOE que si presenta la seva moció retirarem la nostra. La pilota està a la teulada del PSOE.

I ja en clau més personal ... quin és l'últim llibre que ha llegit?

"Encara no és tard", de Adreu Escrivà sobre el canvi climàtic, és una bona forma d'explicar-nos, no com a qüestió ambiental o dels ecologistes, que un dels majors reptes que tenim per davant per al nostre model productiu és la nostra forma d'habitar les ciutats, el model de consum i com comunicar-ho.

Paper o llibre electrònic?

Sempre que es pugui paper, per prendre notes i subratllar. Si llegeixo assaig ha de ser paper. Per a la novel·la no em molesta el llibre electrònic.

Quina música escolta?

M'agrada el rock clàssic, Queen, Pink Floyd, Zeppelin ..., quan tinc un forat i surto a córrer la escolto.

Algun esport?

AQuan puc em vaig a escalar. A la meva zona tenim una serra molt bona, em relaxa el contacte amb la muntanya i també el ciclisme.

I un destí per perdre´s?

M'agradaria anar a Escòcia, em sembla un lloc interessant per la història i pel paisatge.