Si Jordi Cuixart i Jordi Sànchez poguessin ser ara davant la seu del departament d’Economia de la generalitat, podrien parafrasejar el poeta Fray Luis de Leon. “Com dèiem ahir”, va saludar el mestre els seus alumnes, després de passar anys empresonats. Dicebamus hesterna die. Els Jordis no porten tant de temps a la presó, però les expectatives no són gaire optimistes. Al contrari que els seus ànims, que com el mateix Cuixart ha fet saber en un dia tan assenyalat com avui (2n aniversari de l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu d’Economia), estan intactes. I per això, té força fins i tot per rebutjar els tractaments individuals. O el que és el mateix, d'assumir la condemna completa que dicti el Tribunal Suprem.
​
Però no hi són davant la conselleria d’Economia. Els separen uns 80 quilòmetres fins a la presó de Lledoners (Manresa) i un total de 704 nits al matalàs del penal. Sí que hi van ser fa dos anys, megàfon en mà, damunt un jeep Patrol de la Guàrdia Civil, mirant de calmar els ànims dels manifestants que protestaven per l’escorcoll policial. Els hi va sortir car, en termes humans. Però vista la gentada que avui els recorda, els hi va sortir millor en termes polítics.

I és que Òmnium ha convocat aquesta tarda un senzill acte de commemoració dels fets d’aquell 20 de setembre de 2017, quan tan sols faltaven 11 dies pel referèndum. Aquell llarg dia es va acabar amb 42 escorcolls a domicilis particulars i 14 detinguts (entre ells Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, considerats els cervells de l’organització clandestina del referèndum). En paral·lel, la Policia Nacional intentava entrar –sense ordre judicial- a la seu nacional de la CUP.

Actrius i actors posen veu als empresonats

Els manifestants han tornat avui davant la seu d’Economia amb una vetllada protagoitzada per la lectura de fragments de textos escrits pels Jordis des de la presó. “Com que ells no poden ser-hi avui, nosaltres posarem la nostra veu”, han explicat des d’Òmnium. Rostres coneguts del món cultural i polític, així com familiars dels presos, han llegit aquests fragments davant un públic entregat en els aplaudiments i els crits en favor de l’absolució dels presos.

No hi ha faltat la cineasta Issona Passola, el cèlebre activista del megàfon Joan ‘Bonanit’, l’actriu Martina Tresserres, el sociòleg Salvador Cardús, Josep Carles Vicente (Unió de Pagesos), Pep Cruanyes (ANC), l’exconsellera del PSC Marina Geli, la cupaire Gabriela Serra... Tanmateix, les veus més celebrades han estat les de Neus Cuixart i Xavier Sánchez, respectiva germana i germà de cadascú dels Jordis.

La seva veu es confonia en una Gran Via dominada per una gran tela publicitària de Netflix, símbol del pas del temps i dels canvis en el que fou l’escenari d’aquell 20-S. Però la façana del Departament d’Economia també mostra dues grans pancartes, penjades pels mateixos treballadors d’Economia des de sengles balcons, amb fotografies de “l’alçament tumultuari” (dit en termes judicials) que va envoltar la seu administrativa des de mig matí d’aquella jornada. De fet, són molts els manifestants que s’han fet selfies a les portes, on també pengen unes lletres –fetes amb clavells grocs- formant la paraula A-B-S-O-L-U-C-I-Ó.

Mural amb clavells grocs a les portes del Departament d'Economia amb la paraula "absolució" durant el segon aniversari de l'escorcoll de la seu per part de la Guàrdia Civil. Ander Zurimendi

Un públic envellit i crides per la ‘unitat’

A més a més, voluntaris de la Crida per Catalunya (el partit format per Carles Puigdemont com a possible plataforma electoral al marge de PDeCAT) han repartit centenars de tires de paper amb la paraula UNITAT. Dit i fet: amb les mans enlairades, el públic les ha lluït gustosament. Un públic, per cert, majoritàriament de cabells blancs. Un fet que no resulta intranscendent, donat que és una evidència que els assidus als actes d’Òmnium i l’ANC són els mateixos que podien anar a manifestacions als anys 70 i 80. Un dubte: on són els joves?

Els que tampoc han faltat a l’acte d’avui són els turistes que, perduts, aixecaven el cap entre la multitud intentant comprendre de què anava aquell “tumult”. Som a Barcelona i la seva presència no falla, sempre que la manifestació tingui lloc pel centre de la ciutat.