Andorra afronta una situació sense precedents per la crisi del coronavirus. Actualment hi ha 39 casos positius al Principat, però encara que aquesta xifra pugui semblar menor en comparació amb les dels països del voltant, la dependència exterior ha accelerat la presa de mesures i l'impacte econòmic del virus.

"La pandèmia econòmica ha arribat abans que la sanitària", explica a Públic Iago Andreu, director-gerent de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). La situació dels contagis és molt inferior que a l'Estat espanyol i a França, però quan aquests països van començar a aturar l'activitat econòmica, això ja va impactar al Principat. "Les conseqüències econòmiques del coronavirus ens han arribat abans que el propi coronavirus", emfatitza l'empresari.

Andorra, que compta amb 76.000 habitants, rep anualment uns 8 milions de visitants. L'economia està fortament centrada en el sector serveis, especialment, el turisme. "Abans que el Govern prengués cap mesura, ja hi havia sectors, com l'hoteler o el comerç, amb davallades de facturació del voltant del 30 %", apunta Andreu.

Amb una economia d'aquest tipus, l'impacte actual de la crisi del coronavirus "és del 100 %". Tot i que Andorra no ha tancat les fronteres, sí que ho han fet els països veïns. "No han decretat el tancament perquè quan tanques la frontera espanyola i francesa, i a més atures tota l'activitat comercial i turística, ja no et ve ningú", assenyala Andreu.

Divendres passat el Govern andorrà va decretar el tancament de tots els establiments, excepte els comerços que venguin productes de primera necessitat, benzineres i farmàcies, igual que Catalunya, quan la xifra de contagis era de tan sols dues persones.

Mesures preventives

"Aquí van començar-se a prendre mesures molt abans que a Catalunya. No s’ha esperat a una xifra significativa de casos per començar a prendre precaucions", apunta Anna Ribas, periodista del Diari d'Andorra. Veient l'acceleració d'esdeveniments als països del voltant, es van prendre mesures de forma preventiva. "No estem a prop del col·lapse sanitari, però és el que volen evitar a tota costa i per això les mesures s'han pres així de ràpid. Al ser un país tan petit, pots tenir més control, però els recursos mèdics també són inferiors", afegeix Ribas.

Al tancament d'establiments s'hi va sumar l'aprovació d'un decret que obligava a partir d'aquest dimarts el cessament de l'activitat del sector de la construcció, industrial i de determinades professions liberals. L'objectiu és que no es duguin a terme activitats de risc per tal d'evitar "un ús excessiu dels recursos sanitaris", en paraules del cap de Govern, Xavier Espot. També es va anunciar la reducció al mínim pel que fa a l'activitat de les administracions públiques.

"Andorra només ens té a nosaltres"

El Govern andorrà ha apel·lat de forma reiterada a la responsabilitat de la ciutadania, i les autoritats insten a l'autoconfinament des de fa dies. "Andorra només ens té a nosaltres", va afirmar Espot, aquest dilluns, i va destacar que el cost d'aquesta crisi econòmica s'haurà de repartir entre treballadors, empresaris i administració pública, segons recull Europa Press. 

El Govern recollirà en una Llei Òmnibus les principals mesures per fer front a la crisi, entre les quals s'inclouen la modificació de la llei de pressupost i del marc pressupostari, per augmentar la capacitat d'endeutament de l'Estat.

Ribas ho veu clar: "Aquesta crisi ens impactarà de forma molt forta, tenint en compte que no som ni de la Unió Europea (UE) ni del Fons Monetari Internacional (FMI). Ho haurem d’assumir entre nosaltres, i tots els actors acabaran perdent".

Andreu apunta que no tenir accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu o l'FMI dificulten l'adopció de plans similars als que ha promogut l'Estat espanyol o el francès. "Andorra té un múscul fiscal i financer reduït, però alhora, hi ha menys pressió tributària i un menor deute públic", apunta l'empresari. Factors com aquests mitigaran les conseqüències de no pertànyer a aquests organismes, defensa.

"El Govern s'haurà de rascar la butxaca. Però també les empreses públiques de subministraments bàsics. Les empreses ja ho estem fent. I s'haurà de traslladar l'esforç als treballadors, la banca... No és una qüestió que s'hagi d'afrontar des dels interessos de cada part", explica Andreu.

Per a la CEA, l'objectiu és que es posin totes les mesures sobre la taula "perquè el teixit productiu quedi el menys afectat possible". Això permetria, un cop superada la crisi, el reinici econòmic. "La prioritat és mantenir el teixit productiu i els llocs de treball", destaca Andreu.

La presidenta de l'Associació de Comerciants i Propietaris de l'avinguda Meritxell, Sonia Yebra, lamenta que "la previsió que hi ha no és bona", i afegeix que quan es reiniciï l'activitat, "no serà la normal". "Les empreses que puguin reobrir estaran en una situació crítica i complicada", apunta. Els comerciants donen per perduda no només el final de la temporada d'esquí, sinó també la Setmana Santa. "Hi haurà moltes empreses que potser financerament no podran suportar la situació. Demanem també mesures per aquests negocis que hagin de tancar", afegeix Yebra.

Des de l'Agrupació de Comerciants de l'Eix Central, a la qual pertany Yebra, demanen al Govern que prengui mesures de cara a facilitar la suspensió de lloguers i hipoteques dels locals, l'ajornament del pagament d'impostos i, sobretot, ajuda per garantir el pagament dels salaris als treballadors, un fet que consideren "el més important i prioritari".