L’any 1989, Vicente González Lizondo, llavors únic diputat de la conservadora i regionalista Unió Valenciana, va estrenar-se al Congrés espanyol durant la investidura de Felipe González brandant una taronja des de la tribuna d’oradors. "Quan acabe d’arruïnar Alacant, Castelló i València, haurà arruïnat Espanya", va dir just abans de deixar la taronja sobre l’escó presidencial. El gest de Lizondo va calar profundament en la societat valenciana i va donar l’inici als millors anys, electoralment parlant, de la formació valencianista.

El símbol escollit no va ser a l’atzar. Al País Valencià, la taronja té el mateix significat psicològic que la banya de l’abundància. Sobre el seu cultiu, a finals del segle XIX i principis del XX, va edificar-se el poder econòmic de les grans sagues burgeses, des de Castelló fins a la Ribera. Ports, ferrocarrils, bancs... tot es feia i desfeia seguint els interessos dels grans productors i exportadors d’aquesta fruita. I fins i tot durant la guerra, la taronja va convertir-se en una de les principals fonts de divises –imprescindibles per a comprar armes- del govern republicà.

És per això, que el viatge d’aquest dimecres del president valencià, Ximo Puig, a Brussel·les per entrevistar-se amb la directora general de Salut i Seguretat Alimentària de la Unió Europea, Sandra Gallina, per exigir la reciprocitat fitosanitària amb les taronges importades de Sud-àfrica, van més enllà d’un assumpte merament agrícola, encara que aquesta també qüestió siga important.

"Fa anys que reivindiquem una ordenació dels acords comercials internacionals per protegir la producció valenciana i mesures com que s’exigisca les mateixes condicions fitosanitàries als productes importats que als d’ací, són bàsiques, no soles per evitar competència deslleial, sinó també per impedir l’entrada de noves plagues", explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, una de les entitats que més a pressionat perquè el Govern valencià s’implique en les reivindicacions de la Unió Europea.

Element simbòlic

El cultiu dels cítrics suposa un volum d’uns 2.000 milions d’euros i es calcula que ocupa directament –incloent la manipulació- unes 15.000 persones. Amb tot, actualment l’agricultura només suposa un 1,9% del PIB valencià i fa anys que arrossega una crisi constant, amb la pèrdua de fins a 40.000 xicotets llauradors en els darrers 20 anys i un 10% menys de superfície dedicada als cítrics.

Bona part de la responsabilitat d’aquesta situació ve precisament dels tractats de lliure comerç europeus, els quals han comptat amb el suport entusiasta, tant del PSOE com del PP. Un suport a unes polítiques que, per exemple, no va impedir que l’eurodiputat popular, Esteban González Pons es presentara a les eleccions del 2014 amb una taronja a la mà "com a símbol del compromís de recordar cada dia els seus orígens".

"El PP va segrestar la imatge de la taronja en la seua construcció de la identitat valenciana que va hegemonitzar una volta segrestada Unió Valenciana, –explica el politòleg i analista Jordi S. Carbonell- una apel·lació a la taronja que semblava compatible amb unes polítiques que es carregaven el camp valencià. La taronja representa molt bé la identitat valenciana, si es vol un poc flockloritzant, però que tocaven l’orgull i arribaven molt bé al vot rural, que era una base sòlida del PP". Una hegemonia que va arribar al punt d’aconseguir que a les eleccions autonòmiques del 2011, el PSPV llavors liderat per Jorge Alarte retirara una imatge de campanya on la corrupció del PP se simbolitzava en una taronja podrida perquè era "ofensiva" per al camp valencià.

Amb la crisi del 2008 i el tsunami de casos de corrupció que va ofegar el PP a partir de la segona dècada del segle XX, el partit va perdre aquest control sobre els símbols més emotius dels valencians i aquests van passar –o com a mínim compartir- amb les formacions d’esquerres. Llavors va ser Joan Baldoví, de Compromís, qui va agitar una taronja al Congrés en denuncia, precisament, dels acords comercials amb Sud-àfrica.

Ara és Ximo Puig qui vol alçar la bandera de la defensa de la taronja, després que el seu partit haja realitzat un canvi substancial en aquest tema. "El discurs que ha fet Inmaculada Rodriguez Piñero [eurodiputada valenciana pel PSOE], que ha passat d’una defensa aferrissada dels acords comercials a una posició molt més pròxima a la nostra ha estat molt gran i molt positiu", destaca Peris des de la Unió de Llauradors. Carbonell, per la seua banda, veu una "escenificació, per part de Puig, d’un canvi de paradigma i, potser també, de model productiu, encara que això segon serà complicat dins el marc de la Unió Europea".