Parlar de primavera és parlar de lluites i batalles que floreixen. L’arribada de la nova estació sempre ha anat acompanyada de la celebració d’alguns dels actes més insignes per part del teixit cívic valencià. No debades, l’abril és el mes per excel·lència en l’afirmació de la llengua pròpia. Fa més de tres dècades que Escola Valenciana convoca les Trobades d’Escoles en Valencià que, amb el temps, han esdevingut la manifestació popular més important d'estima del valencià. Aquests aplecs de caràcter lúdic i reivindicatiu comporten el desembarcament de desenes de centres d’infantil, primària i secundària a una gran festa construïda en valors inclusius que és insígnia i orgull en l’imaginari col·lectiu.

La d’enguany, però, és la primavera més insòlita. És la primera ocasió, des de l’edició inaugural el 1986, que les trobades s’interrompen a totes les comarques. La federació anunciava l’ajornament de les primeres a mitjans de març a causa de la situació epidemiològica i deixava en suspensió un calendari que encara no s’ha ressituat. Tal com apunten des de l’entitat, no s’hi fixaran noves dates fins que la situació s’estabilitze i no existisca un risc sanitari per a la ciutadania, tenint en compte el caràcter multitudinari de les convocatòries. Només l’any passat, més de 200.000 persones s’hi van congregar, segons dades de la mateixa federació.

Sota el lema "Arrels de vida, llavors de futur", Escola Valenciana centrava l’edició present en el reconeixement del paper innovador de l’educació plurilingüe en la societat democràtica. Francesc Felipe, director gerent de l’entitat, explica que les Trobades 2020 homenatjaven la figura d’Empar Navarro, mestra i política durant la Segona República Espanyola, pionera en la reivindicació de la introducció del valencià en l’ensenyament. Represaliada en acabar la Guerra Civil i condemnada a presó pel seu activisme antifeixista, el seu nom està íntimament lligat als orígens d’una escola valenciana en els quals les generacions de docents actuals s’emmirallen.

Desconfinar el valencià

Però l’ajornament de les trobades no ha paralitzat les activitats d’Escola Valenciana. Des que el passat 12 de març la Generalitat anunciara la suspensió de les classes de forma indefinida, la federació s’ha sumat a aquelles iniciatives que estan facilitant l’educació en línia dels xiquets i les xiquetes. Al seu web, s’hi ha habilitat un espai de recursos per a la realització d’activitats a casa i s’hi han alliberat pel·lícules, cançons i llibres en la nostra llengua. La campanya "Escola a casa" ha assolit 100.000 visites en només un mes. "És una eina útil perquè el valencià puga estar present en aquelles famílies que no la tenen com a llengua habitual. Més enllà de la que puguen oferir els mateixos centres educatius, el cert és que no hi ha molta oferta de materials en valencià", apunta Felipe.

Aquesta és, precisament, la preocupació més gran per a l’entitat. Tot i que la Conselleria d’Educació ha inclòs materials i recursos en valencià en el seu pla de docència digital batejat com a "Mulan", des d’Escola Valenciana són conscients dels perjudicis, en matèria d’aprenentatge, que implica l’allunyament dels centres educatius, vertaders catalitzadors de la dignificació de la llengua pròpia. "És als centres educatius que es treballa per fer minvar les desigualtats dins l’alumnat. I la llengua pròpia n’és una, d’aquestes desigualtats. Si els centres no hi són, sabem quina és la realitat: la major part dels missatges que arriben a l’alumnat són exclusivament en castellà", sosté Felipe.

En aquest sentit, Escola Valenciana considera clau el paper dels mitjans de comunicació públics valencians. De fet, des de l’inici del confinament, la federació ha apel·lat a la vocació de servei públic que ha de representar À Punt Mèdia i ha demanat un increment a la graella de la programació adreçada a infants i joves, la qual consideren curta. Felipe subratlla que les audiències de la programació infantil a la televisió valenciana són molt més elevades que la resta de la programació, fet que encara justifica més l’increment de les hores d’entreteniment en valencià. "No pot ser que a les vuit del matí acaben les sèries infantils. Les audiències estan responent; hauria de ser una qüestió estratègica d’À Punt captar i fidelitzar eixa audiència de què ara disposa. Té l’exclusiva de la programació en llengua pròpia", raona.

Avanços en hibernació

Més enllà del confinament, les conseqüències de la crisi de la Covid-19 sobre l’univers escolar valencià també han arribat a la mesura educativa estrella del conseller Vicent Marzà. La llei de plurilingüisme, pendent encara de desplegar a secundària, batxillerat i formació professional, haurà d’esperar un any més després que el Consell haja decidit ajornar la implementació. Segons l’Executiu, la situació actual "impossibilita l'elaboració, modificació i aprovació dels projectes lingüístics de centre abans del procés d'admissió". La norma estableix un mínim d'un 25% d’hores lectives en valencià i castellà, entre un 15 i un 25% en anglès i la resta de percentatges es concreten d’acord amb el projecte lingüístic de cada centre.

Escola Valenciana entén la decisió de l’ajornament però adverteix que molts centres educatius ja tenen molt avançat el treball encaminat a l’aprovació d’aquest projecte lingüístic. Per això, tan bon punt tornen a obrir els centres, sol·licitaran agilitzar aquest pas per tal de poder anticipar la dotació de professorat que requerisca cada pla. La llei de plurilingüisme, amb tot, sempre ha estat qüestionada pels moviments en defensa de la llengua, en trobar-la limitada pel marc estatal que la sosté i que impossibilita avançar en la immersió lingüística.

L’altre procés que s’ha vist aturat amb la crisi sanitària és el de l’exigència de la competència lingüística en l’accés a la funció pública. Amb les Corts inactives, resta esperar per saber què passarà amb la constantment postergada Llei de la Funció Pública, l’avantprojecte de la qual no assegura aquest dret de la ciutadania a ser atesa en la llengua pròpia. Juntament amb altres actors, Escola Valenciana demana que la competència lingüística no estiga supeditada a un reglament, sinó que s’incloga des del primer moment al cos legislatiu en el seu tràmit parlamentari.

"Amb el Botànic, s’ha revertit la política lingüística que anava en contra de la llengua pròpia dels valencians i les valencianes, però estem lluny d’una situació de normalitat", admet per concloure Felipe; i remata: "S’ha de continuar treballant no només des del govern sinó també des del conjunt de la societat civil per redreçar i posar el valencià en el lloc que li pertoca".