Arrenca la tercera edició de la Biennal de Pensament, una cita reservada a la reflexió i al debat cívic. Durant sis dies, des d'aquest dimarts i fins diumenge, una quarantena d'espais culturals de Barcelona acolliran gairebé un centenar d'activitats -presencials i telemàtiques-, on els ponents debatran sobre el sistema sociopolític, el canvi tecnològic i la configuració física de les ciutats. Aquest any, hi participaran Adam Przeworski, Carles Boix, Chantal Mouffe, Yuval Noah Harari, Carla Simón, Carolin Emcke i Svetlana Aleksiévitx, entre d'altres.

Com a novetat, la Biennal de Pensament 2022 tindrà tres edicions simultànies, a Barcelona, Palma i València, cadascuna amb programacions pròpies però interrelacionades entre si. Gràcies a l'estratègia conjunta, aquesta tercera edició de la Biennal tindrà una marcada perspectiva mediterrània. S'hi abordaran temàtiques que afecten el conjunt de les ciutats, en el marc dels grans debats urbanístics i socials globals, però també les vinculades més concretament l'espai cultural que totes tres ciutats capitalitzen.

A més, aquest any també compta amb la +Biennal, una aliança entre centres culturals de la ciutat comtal referents del pensament crític, com el Pati de les Dones del CCCB, la Plaça de la Virreina, Can Felipa, la Plaça del Diamant o la Plaça Reial. La Biennal de Pensament 2022 és d'accés lliure i comença aquest dimarts. Us deixem un recull de les set cites que no et pots perdre de la tercera edició de la Biennal.

'Ciutat justa'. Divendres a les 12:30h - La Model

Pol Andiñach, Husos i Laida Memba participaran en un debat sobre inclusió i equitat, colonització i descolonització, justícia espacial, posicions i representacions de classe, gènere i raça a la ciutat. L'activitat, que serà presencial, es durà a terme a La Model, un dels espais més emblemàtics i simbòlics de Barcelona.

La ciutat ens allibera o ens limita? La ciutat és justa? Qui té accés a un entorn construït de qualitat? Qui és convidat i qui és expulsat de l’espai públic? Són algunes de les preguntes que els ponents intentaran respondre sobre seguretat i drets urbans.

'Futurs compartits'. Dimarts a les 18:00h - Plaça de Joan Coromines (CCCB)

Un dels plats estrella de la Biennal de Pensament 2022 tindrà lloc aquest dimarts a partir de les 18:00 hores la plaça de Joan Coromines (CCCB). Dos dels intel·lectuals més reconeguts de l’actualitat, Yuval Noah Harari i Rutger Bregman, conversaran sobre els reptes del present i la possibilitat d’imaginar un futur per tota la humanitat. 

L’emergència climàtica planteja un repte global sense precedents, a la vegada que els canvis tecnològics que viu la humanitat a gran escala trasbalsen les estructures socials i econòmiques i ens fan repensar, un cop més, qui som com a espècie. En aquest context, i lluny d’haver acabat amb la violència i les desigualtats en el planeta, pensar el futur s’ha convertit, segurament, en el repte més agosarat. 

La sessió serà presencial, pero Yuval Noah Harari participarà per videoconferència i el debat es podrà seguir per streaming a través del web de l’Ajuntament de Barcelona.

'Les veus d'Europa'. Dimarts a les 19:30h - Plaça de Joan Coromines (CCCB)

Durant sis dies, a la Biennal de Pensament es duran a terme debats del passat, present i futur. En aquesta edició no podia faltar el tema que ha marcat aquest 2022: la guerra que va iniciar Rússia contra Ucraïna ara fa nou meses. La Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx, una de les grans escriptores del nostre temps, parlarà sobre el futur que podem imaginar per a Europa en una conversa amb Jorge Ferrer, que ha traduït al castellà algunes de les seves obres, i la periodista Silvia Fehrmann, vinculada a les institucions berlineses que acullen artistes en l’exili, provinents de l’est d’Europa.

Els llibres d'Svetlana Aleksiévitx narren la història de l’antiga Unió Soviètica a través dels testimonis de qui l’ha viscut en la pròpia pell. Quina és l’Europa que sorgeix de l’espai postsoviètic? Quin llegat ens arriba d’aquesta regió que interpel·la al conjunt d’habitants d’Europa? 

'Aturar-se a observar, estimar el món'. Dimecres a les 19:00h - Plaça de Joan Coromines (CCCB)

Sens dubte el 2022 ha sigut l'any de la Carla Simón. Aquesta catalana d'orígens lleidatans és una de les cineastes més reconegudes en l'àmbit internacional. La seva última pel·lícula, Alcarràs ha estat seleccionada per representar a Espanya als Oscar 2022. Ella i Lucrecia Martel, directora i guionista de títols com La Ciénaga (2001) o La niña santa (2004), reivindicaran la necessitat d'aturar-se a observar amb empatia el que ens envolta.

En el cinema de Lucrecia Martel i Carla Simón aquesta atenció al detall, aquesta mirada detinguda sobre les coses té, efectivament, la capacitat de trastocar la nostra mirada i de convertir-se alhora en una eina de desvetllament i un lloc de trobada.

Hannah Arendt, en les seves darreres pel·lícules, Terminal Norte (2021), de Martel, tracta sobre la música com a refugi i les trobades inesperades, i Alcarràs (2022), de Simón, sobre la desaparició del model d'agricultura familiar. Ambdues cineastes mostren les complicitats, no exemptes de conflicte, a través de les quals es construeix tota comunitat de resistència.

'Per què els pobres no expropien els rics?'. Divendres a les 18:00h - Plaça Reial

El divendres, els politòlegs Adam Przeworski i Ignacio Sánchez-Cuenca conversaran sobre la redistribució a la riquesa i la manera com funcionen les democràcies liberals. 

A tots els països, els pobres superen numèricament els rics. Si un país és democràtic, la majoria està formada necessàriament per pobres. Sent això així, per què els pobres, aprofitant el principi de majoria, no voten per expropiar la riquesa de qui més té? Què els impedeix aprovar un impost confiscatori que permeti repartir la riquesa de manera igualitària? Adam Przeworski i Ignacio Sánchez-Cuenca intentaran resoldre aquesta qüestió.

'Les fronteres de la democràcia'. Dissabte a les 18:30h - Plaça del Diamant

El concepte democràcia sempre ha centrat molts debats al llarg de la Història. Manuel Arias Maldonado i Gemma Ubasart, professionals de les ciències polítiques, i l’historiador Xavier Domènech conversaran sobre les fronteres i límits d'aquesta. L'element nuclear de la democràcia estatal o nacional és la sobirania popular, com es pot adaptar o transformar la noció clàssica de sobirania a territoris que no són els de la nació? Què significa la sobirania fora dels contorns de l'Estat? O, altrament, podem concebre la democràcia sense sobirania popular, sense un subjecte col·lectiu que tingui la capacitat última de decisió, és a dir, la capacitat de posar en marxa un moment constituent?

'Pot xocar la democràcia amb la constitució?' Dimecres a les 17:00h . Editorial Gustau Gili

La professora Lucía Payero, els politòlegs Pablo Simón i Ferran Requejo conversaran sobre la democràcia i la constitució, dos conceptes que fins fa uns anys anaven de la mà. El debat plantejarà quin paper han de tenir la classe política i la judicial, a més de recordar precedents històrics que poden servir d’inspiració per abordar els problemes actuals.