Un total de 50 empreses han retornat la seu social a Catalunya després d'haver-la traslladat entre el 2017 i el 2018, just després que se celebrés el referèndum de l'1 d'octubre. Ho mostren les dades d'un estudi d'Informa B&D, que ha presentat aquest dilluns la presidenta de la patronal Fepime, Maria Helena de Felipe, i el seu secretari general, César Sánchez.

El IV Informe de la situació econòmica i laboral de la pime catalana elaborat per la patronal de la petita i mitjana empresa ha destacat que les dades suposen un "canvi de tendència". Amb tot, el saldo continua sent negatiu, ja que la primera meitat d'aquest 2019 un total de 440 es van moure fora de Catalunya, mentre que les que van instal·lar-s'hi van ser unes 324.

De Felipe, però, ha assegurat que la pèrdua d'empreses és molt inferior a la registrada el primer semestre de 2018, quan diu que la diferència entre empreses que s'establien a Catalunya i empreses que marxaven era de -2.072: "S'ha revertit la tendència i aquest és un missatge de confiança per als mercats. Són dades esperonadores i crec que més empreses aniran tornant".

Durant 2017 i 2018, el País Valencià i Madrid van ser les comunitats més beneficiades de la sortida d'empreses de Catalunya, el que es va traduir en saldos de vendes negatius de -27.778,52 milions d'euros el 2017 i de 14.878,5 milions el 2018, segons les dades d'Informa B&D.

Sánchez també ha destacat que Catalunya ha registrat el saldo positiu més gran de vendes del conjunt de l'Estat, amb 1.048,8 milions d'euros, el que s'explica per la tornada d'empreses, assegura. Destaquen dues companyies del grup petrolier GM Fuel, amb un volum de negoci anual de 700 milions d'euros: "Això ha disparat les vendes".

Els dies posteriors al referèndum, milers d'empreses van decidir traslladar el seu domicili social a Catalunya, generant un escenari de por per les possibles repercussions econòmiques que podria reportar la celebració del referèndum. De les 100 principals empreses per volum de vendes, 20 van traslladar la seu social. A l'hora de la veritat, però, la mesura tenia una afectació més estètica que real, i responia fonamentalment a la voluntat d'exercir una pressió política. I és que les unitats productives i el gruix de les plantilles no es van moure de Catalunya.