Gairebé el 40% de les discriminacions lingüístiques del 2021 es van perpetrar en l’àmbit sanitari. Això és el que assegura Plataforma per la Llengua en l'anàlisi anual de les discriminacions lingüístiques del passat any, que acaba de publicar. Es tracta d'un informe que recull casos de denúncies a treballadors públics que van demanar a ciutadans canviar d'idioma o no els van prestar un servei o donar una informació perquè parlaven en català.

L'any passat, segons l'entitat, es va assolir un rècord, amb un total de 99 denúncies. I és que el nombre de discriminacions denunciades a l'entitat creix un 90,4% respecte de l'informe del 2020.

D'aquestes, 37 es van perpetrar en l'àmbit sanitari, segons la plataforma. Aquesta "explosió" pot tenir a veure amb "un augment de la consciència lingüística en els pacients", però "probablement també es pot vincular al relaxament en l'exigència del requisit de coneixement del català per part de l'administració i a la presència cada cop més gran de professionals no formats a Catalunya", assenyala l'entitat.

Per àmbits específics, el de la salut va ser l'àmbit en què es van produir més discriminacions, amb 39 de 99 (el 39,4%). En segon lloc, s'hi troben els cossos policials, pràcticament sempre estatals, amb 18 casos (el 18,2%).

Els jutjats i registres, "un àmbit tradicionalment molt generador de discriminacions", segueixen amb tan sols 5 casos (el 5,1 %). Es tracta d'un paper "discret", i "en consonància amb una tendència a la baixa en els darrers anys", segons consideren. "S'ha fet un esforç per evitar les discriminacions lingüístiques en aquest sector, per bé que el judicial continua essent un poder molt castellanitzat", assegura l'ONG.

Entre els casos trobem uns agents locals que van dir a un ciutadà el típic "hablo castellano porque me sale de los huevos". En l'àmbit sanitari, l'informa destaca de relacionats amb la vacunació, com "¿Prefieres que te hable en catalán o que te dé hora para la vacuna?" o "Aquí la gente viene a vacunarse, no a aprender idiomas".

Es dupliquen les denúncies autonòmiques

L'administració general de l'Estat és la que ha generat més discriminacions, amb el 49 de les 99 (49,5%). No obstant això, destaca que les autonòmiques s'han duplicat per aquest augment de denúncies a la sanitat pública, competència dels governs autonòmics. Concretament, 38 de les 99 discriminacions van ser autonòmiques, el que suposa 21 més que el 2020.

Com en els anys anteriors, Catalunya acumula la gran majoria de les discriminacions lingüístiques que van arribar a coneixement de l'entitat. Concretament, 75 de les 99 discriminacions del 2021 es van produir al Principat.

Un problema estructural

En la seva valoració, Plataforma per la Llengua creu que les discriminacions a individus catalanoparlants no són generalment casos aïllats, fruit de caràcters particulars i d'una xenofòbia merament instintiva. "En general, els discriminadors justifiquen la seva actitud amb expressions que, repetides una vegada i una altra, reflecteixen una ideologia antiigualitària i supremacista", sosté l'informe.

En aquest sentit, assenyala que la ideologia en concret és el nacionalisme espanyol, "un ideari molt vinculat des de la seva aparició a les estructures de l'Estat". Avui en dia, considera que es troba molt difós entre la població, "especialment entre el grup lingüístic dominant, amb independència de l'afiliació política concreta de cadascú".