La violència de gènere va molt més enllà de les violacions o les pallisses. Aquestes són formes de violència molt acceptades i censurades socialment, però altres tipus d'agressions, més quotidianes i silencioses, estan altament invisibilitzades. I aquesta invisibilització es multiplica si a qui es pregunta és un home. Segons la darrera enquesta sobre les violències sexuals a Catalunya, el doble d'homes que de dones considera que obligar a tenir relacions sexuals o humiliar no és violència masclista. I aquest biaix en la percepció s'incrementa si parlem de no deixar la parella que parli amb altres homes o controlar què fa i on és a cada moment.

"Aquests resultats són molt preocupants. Si volem aconseguir erradicar les violències masclistes, hem d'interpel·lar els homes. És clar que no tots són agressors, però ho poden ser en segons quins contextos", assegura la tinent d'alcaldia i directora de l'àrea de feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez Castaño, que recorda que més del 90% de les agressions es donen en l'àmbit de la parella. "Les violències són molt amples i tenen a veure en com s'han construït els rols de la masculinitat hegemònica, que premia comportaments impositius i considera que el cos de la dona està al seu servei", apunta.

És per deconstruir aquestes masculinitats i comportaments apresos que el consistori barceloní va obrir les portes, poc abans del 25-N, del centre Plural, un espai pensat per fomentar una perspectiva diversa, positiva i respectuosa de les masculinitats. "Treballar amb homes és essencial per visibilitzar les violències. És hora de trencar la idea de la responsabilitat femenina en la violència de gènere i la creença que tot plegat s'arregla amb respostes punitives cap als homes", explica Esteve Segura, tècnic de la direcció de feminismes i responsable del centre Plural. Així doncs, és clau fer que els homes siguin conscients que copsar els espais d'opinió, no compartir les tasques de cura o no ser capaç d'expressar emocions i febleses també és masclisme i que, per tant, ells també es veuen afectats pel patriarcat.

"És molt fàcil dir que la violència de gènere es dona perquè hi ha uns quants homes que són bèsties, però realment el patriarcat se sustenta en tot de violències que estan legitimades socialment", afegeix Segura. Avui, tres anys d'ençà que va desplegar-se una gran onada feminista, els homes "aliats" són gairebé majoria. Però denunciar les violacions o reclamar la igualtat efectiva no és el mateix que reconèixer i aturar les violències quotidianes. Així ho considera Laura Pérez Castaño: "hi ha molts homes que es consideren feministes als quals els costa aturar un company que fa un comentari inapropiat o un amic que se sobrepassa amb una noia en una discoteca". Per què? Doncs perquè, segons assegura la tinent d'alcaldia, "la societat estigmatitza les masculinitats no normatives".

Paternitats, clau de volta de la masculinitat

Plural és un centre pioner, en tant que treballa amb homes de manera voluntària, no lligada a una disposició penal després d'una condemna per violència de gènere. Aquest, precisament és un dels trets característics del centre, que "deslliga la masculinitat de la violència. Parlem de tot: del desig, de les parentalitats, de les emocions. Parlem de benestar", explica Esteve Segura. I és que l'objectiu del centre és desmuntar els factors de la masculinitat identitària i relacional. En altres paraules, trencar la idea que un home ha de ser autosuficient, competitiu i agressiu. "Són valors que estan ben vistos en els homes i si surts d'aquí, la societat et diu que ets menys home", apunta Laura Pérez, que recorda que "les identitats de gènere dissidents són les grans enemigues del patriarcat. Per això ataca les dones independents o amb rols de poder, i els homes sensibles i que participen de les tasques de cura".

En aquesta línia, el centre Plural -que és l'evolució del Servei d'Atenció a Homes (SAH)- facilita xerrades, formacions i grups de debat i acompanyament a entitats o col·lectius interessats a deslligar-se d'aquesta idea de la masculinitat. Un dels grups més interpel·lats per aquesta necessitat es troba entre els pares. "La paternitat és un canvi de cicle vital en què molts homes es qüestionen la seva masculinitat perquè, de sobte, ets responsable d'una vida i has d'assumir responsabilitats i rols que xoquen amb el que t'havien dit que se suposa que és ser home", explica en Gerard. Aquest pare de dues criatures és membre d'un grup de paternitats des del 2017 que, ara, es desenvolupa al centre Plural.

En Gerard explica que hi ha molts grups de suport a les mares, però pocs pensats per a pares. I els que hi havia, "no ens agradaven. Perquè eren espais d'acompanyament, però pensats per anar-hi sense les criatures. Si la meva parella ha de tenir cura de la mainada mentre jo estic en aquest espai és que no hem après res", explica. Per això, el grup de paternitats -al qual participen un màxim de 10 pares per sessió- és un espai per compartir inquietuds mentre es té cura dels fills i filles en col·lectiu.

"Tenir un espai així és totalment reconfortant. La paternitat et confronta amb una masculinitat que has portat com has pogut i, tot d'una, et veus com el model de referència d'una persona i entens la necessitat de revisar com socialitzes per evitar inculcar una masculinitat expansiva al teu fill o victimitzar la teva filla", explica en Gerard.

Les pors, els dubtes o les inseguretats són els temes que es debaten en aquest grup de pares que es troben practicant una tasca que, històrica i socialment, ha estat atribuïda a les dones. "El patriarcat no ens ha creat l'aspiració de la paternitat. Destruir tòpics, com la naturalització de la maternitat en les dones o la incapacitat dels homes de ser pares curosos i atents és un dels objectius d'aquests projectes", explica Esteve Segura. Desmuntar aquestes creences és clau per fer trencar altres creences assolides i que poden ser el caldo de cultiu de violències, tals com l'amor romàntic, les expectatives en l'àmbit de la parella, el coitocentrisme o la cossificació i anul·lació del desig de les dones.

Noves masculinitats, velles toxicitats

Hi ha tot de dinàmiques socials que, encara que semblin innòcues, van fent calar aquests rols de gènere des de la petita infància. Referir-nos a les nenes com princesa i als nens com campió, que elles tinguin cuinetes roses i ells cotxes de carreres o disfresses de superherois va teixint una identitat que acabarà perpetuant les desigualtats de gènere. Durant els darrers anys, s'ha anat treballant en eliminar aquests imputs i assolir que les noves feminitats i masculinitats siguin acceptades socialment. I s'estan començant a veure alguns fruits: "si bé els rols no normatius en homes són molt penalitzats a l'adolescència, això no passa amb la paternitat. Està molt acceptat que siguis un pare sensible i responsable. Però cal entendre que, si ens podem dedicar a les cures, és perquè ho fem des del privilegi", explica en Gerard.

"Les noves masculinitats poden ser igual de tòxiques que les velles, si no anem amb compte", alerta l'Esteve Segura. "Està molt ben vist anar al parc amb la teva criatura i passar-s'ho bé. Però, a casa, poses la rentadora, et corresponsabilitzes de les cures?", es pregunta en Gerard, qui assegura que la paternitat és la bandera d'aquestes noves masculinitats, perquè és visible i es fa a l'espai públic. "Hem d'abordar què passa a la privacitat de les llars. Només així s'explica que hi hagi pares súper curosos que, després, desatenen l'atenció a les persones grans o depenents. Si diferenciem entre una cura visible o invisible, és que no hem desmuntat res", considera Laura Pérez.

És per això que serveixen les activitats i tallers proposades des del centre Plural, per deconstruir totes les masculinitats i tots els rols de poder associats. Però el gran repte és arribar a aquells homes que no consideren necessari repensar-se, que no veuen que les violències masclistes siguin una xacra. "És molt fàcil interpel·lar les dones, perquè són les víctimes. Però com arribem a aquelles persones que, deconstruïnt-se, perdran privilegis?", es pregunta Esteve Segura, que apunta que la major part dels homes que s'acosten al centre Plural són aquells que ja senten la necessitat de fer un canvi i que, per tant, ja tenen part del camí fet.

Des del consistori asseguren que la clau passa per fer de les masculinitats deconstruïdes una narrativa de ciutat. "Hem de generar productes culturals, xerrades o trobades que no tinguin res a veure amb el gènere, però que tinguin presents aquests missatges. Hem de ser atrevides per interpel·lar qui no se sent interpel·lat", apunta la directora de l'àrea de Feminismes i LGTBI.

El repte, doncs, és posar davant el mirall tots aquells homes, aliats del feminisme, que no s'adonen que aixequen més la veu que les seves companyes en una reunió de feina; aquells que baixen al parc o van a fer la compra, però no netegen els caps de setmana; aquells que se senten orgullosos perquè no senten gelosia si la seva dona se'n va de festa, però es preocupen d'explicar els riscos a la seva filla de portar minifaldilla, i no de parlar amb els seus fills sobre no agredir les dones. Són aquestes violències, més o menys micro, les que sustenten el sistema patriarcal. I erradicar-les no és feina de les víctimes.