La pandèmia ha arribat com una bufetada, especialment forta per a aquells col·lectius més vulnerables i també per al teixit econòmic més debilitat. Més enllà del terreny sanitari, entre els efectes més devastadors de la pandèmia hi ha la vulnerabilitat social, la caiguda de l'ocupació, sobretot entre dones i joves, i les dificultats financeres de les petites empreses amb ERTO que tenen el risc d'esdevenir ERO. Com a actuació d'emergència, l'AMB ha creat el pla específic ApropAMB per ajudar a pal·liar les conseqüències de la covid a través dels ajuntaments amb una bossa de 16,6 milions d'euros en tres anys. Aquest pla, al qual ja s'hi han presentat 96 projectes de 35 ajuntaments metropolitans (Barcelona no hi entra) des de la seva obertura al juliol, avalua ara quines són les necessitats expressades pels consistoris i la previsió és tenir el febrer del 2021 una primera remesa de projectes en marxa. "Estem fent una inversió bastant important", remarca el director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Héctor Santcovsky, que detalla que la inversió es concreta en 4,15 milions aquest 2020; 8,3, el 2021, i 4,15 el 2022. Segons defensa, l'organisme té una experiència "consolidada" que li permet reconèixer les mancances i trobar la millor manera d'abordar-les sense deixar enrere cap persona que està patint, a més d'aportar la seva 'expertisse' als governs locals perquè puguin afrontar amb èxit els reptes que ha deixat la crisi sanitària.

El funcionament del pla és senzill: els Ajuntaments fan les seves propostes i l'AMB acaba de redefinir-les, de manera que tot "es fa en col·laboració". A més, Santcovsky remarca que és vocació de l'AMB aprovar tots els projectes, "sense aprioris", i que l'únic limitador que hi ha és el pressupost, ja que a cada Ajuntament li toca una quantitat, dins d'un concepte de "solidaritat metropolitana" (amb un mínim garantit de 30.000 euros per municipi), amb la possibilitat a més que cada Ajuntament confinanciï els seus programes amb fons d'altres administracions i fons privats.

Un programa orientat a àrees concretes

Si bé és un programa molt orientat a la covid-19, està sobretot centrat en els seus efectes socials i econòmics per a perfils i àrees molt concretes, i se centra en els temes "detectats com a més problemàtics". A més, la directora de l'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'AMB, Anna Hernández, remarca que "no és una subvenció", sinó un treball conjunt on l'ajuntament proposa i l'ens "acaba de definir". En concret, l'ApropAMB s'articula en tres eixos: el primer, el reforç de les polítiques socials, amb els programes 'Acompanya' i 'Ecotransforma't'; el segon, un reforç educatiu, digital i inclusiu, a través de 'Connectabit' i 'Labora jove', i el tercer, un suport a l'activitat econòmica amb els programes 'Emprèn i innova en femení' i 'Suport al teixit econòmic local i a l'economia verda, social i solidària'.

Bretxa digital

Una de les àrees en les quals treballa el programa és la bretxa digital engrandida per la pandèmia, un repte que l'organisme, a partir dels projectes presentats pels ajuntaments, vol resoldre tot donant suport tecnològic i amb la compra de material per a donar als Ajuntaments. Igualment, els projectes també s'orienten a formar col·lectius vulnerables i donar suport a les entitats socials, per exemple per fer formació en el terreny digital. Val a dir que aquest aspecte tampoc és un dels més demandats entre els consistoris, amb uns cinc o sis presentats.

Inclusió laboral dels joves

D'altra banda, els joves són un dels col·lectius més afectats per la pandèmia. Davant del fet que els joves entre 25 i 34 anys tenen ara més dificultats per trobar feina amb unes xifres a l'àrea metropolitana al voltant del 30% d'atur juvenil, el programa vol ajudar-los a relacionar-se amb el mercat de treball i també contribuir a la seva digitalització. Tanmateix, ofereix la possibilitat de donar ajudes directes a les empreses, a través dels ajuntaments, per a mantenir els joves en els seus llocs de treball, i proposa una línia d'emprenedoria, especialment relacionada amb l'economia circular. Una altra actuació és l'ajuda a empreses per garantir la protecció sanitària dels seus treballadors, en concret entre les empreses d'inserció social o de lleure educatiu, que no solen tenir recursos i a les quals una aportació específica els permetrà, per exemple, adquirir EPIS o mampares.

Dones emprenedores

Un altre dels col·lectius identificats com a vulnerables és el de les dones, sobretot per la pèrdua de llocs de treball femenins. Davant d'aquest efecte de la pandèmia, el pla vol donar un suport específic i orientador a les emprenedores que muntin projectes singulars. Hernández assegura que aquest terreny és un àmbit prioritari, i afegeix: "A la dona li falta capacitació en general, i capacitació adaptada a les necessitats actuals del mercat", a banda del fet que molts treballs estan mediatitzats per una compaginació amb la vida personal. Tot i això, els projectes presentats pels ajuntaments en aquest terreny són pocs i "no arriben al 10%", però Santcovsky subratlla que a més a més en aquest projecte hi caben també dones en situació de vulnerabilitat i maltractament.

Acompanyament a perfils vulnerables

L'acompanyament als col·lectius més vulnerables també està entre les demandes dels ajuntaments, ja que es tracta d'un grup molt afectat per la crisi sanitària. Segons explica Santcovsky, algun consistori ha proposat tenir el seu propi banc local d'aliments amb projectes relacionats més amb l'estructura d'aquests espais que amb la compra d'aliments en si. També, hi ha hagut projectes per a l'abastiment de productes sanitaris per a col·lectius que ho necessiten i no hi tenen accés, i per a persones que fan atenció i cura a persones dependents.

Suport al comerç de proximitat

Amb una alta demanda entre els ajuntaments, els projectes econòmics sol·licitats ronden el 30%. Les poblacions metropolitanes han demanat ajuda per a preservar els seus teixits econòmics, per exemple han sol·licitat línies destinades als negocis i botigues tancades durant mesos, però també que es promocioni el consum de proximitat i es digitalitzi de forma urgent aquest sector per a permetre-li la venda electrònica. En el terreny del comerç en línia, Hernández descriu que s'incideix especialment en les plataformes de vendes, les passarel·les de pagament i les eines de gestió de dades, "el que tot comerç necessita per a ser competitiu", diu Hernández. A banda, Santcovsky ha destacat que aquesta línia d'actuació permet que l'AMB faci de "consultor i tècnic" alhora, amb una mena d'assessorament que és nou, per exemple, en el cas de botigues petites que sempre han funcionat i que ara necessiten una orientació puntual. També se situen entre les demandes la cobertura de les despeses de lloguer d'espais i de les despeses de consums i la necessitat d'aquests establiments metropolitans de fidelitzar els seus clients.

Més enllà d'aquests projectes demanats pels consistoris, Hernández remarca que el programa acull una "gran flexibilitat" d'opcions que confia que es veurà afavorida pel coneixement que tenen els ajuntaments metropolitans de les necessitats dels seus veïns. De fet, d'acord amb aquestes necessitats, els consistoris poden presentar els seus projectes fins al 30 de juny del 2022. Segons posa en relleu la vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, Montserrat Ballarín, aquest pla és una "resposta eficaç a la pandèmia" i posa el focus en temes bàsics per a la ciutadania, especialment, en els col·lectius més afectats en els darrers mesos: "Ara toca posar reforçar el comerç i la bretxa digital i donar suport als joves, a les dones i a la gent gran", agrega.