És un fet que l'independentisme arriba al judici de l'1-O, que arrencarà dimarts 12 al Tribunal Suprem, amb una divisió important. Però, alhora, no ho és menys que els partidaris de la defensa de la unitat d'Espanya, l'antic bloc del 155, també ho estan. Sobretot a Catalunya. L'arribada al Govern estatal de Pedro Sánchez via moció de censura -amb el suport, entre d'altres, dels partits independentistes-, va suposar el punt de fractura decisiu entre PP, Cs i els socialistes, una distància que no ha fet res més que ampliar-se els darrers mesos, amb la irrupció de Vox a l'escenari mediàtic -i, sobretot, polític, gràcies als 12 diputats obtinguts al Parlament andalús- i l'accelerat apropament a l'extrema dreta dels partits de Pablo Casado i Albert Rivera. A Catalunya ara mateix només Cs, un PP cada cop més marginal a nivell electoral i Vox -que no té representació a cap institució- donen suport a l'aplicació d'un nou 155, fins al punt que ni tan sols Societat Civil Catalana n'és partidària.

Impulsora de les principals mobilitzacions contra la independència que van fer-se a Barcelona durant el 2017 i el 2018, SCC viu un moment de crisi interna, amb la destitució -fa aproximadament un mes- de José Rosiñol com a president, un moviment que va posar de manifest les diferències polítiques existents dins l'entitat. Aquest cap de setmana, el nou president, Josep Ramón Bosch -que ja havia ocupat el càrrec anteriorment-, va manifestar en una entrevista a la Cope que seria un "error" aplicar novament el 155 a Catalunya perquè suposaria "afegir més gasolina al foc". Bosch considera que una mesura d'aquest tipus "no seria ben rebuda a la societat catalana", i que posar-la en marxa "seria un dels majors errors que podria cometre l'Estat", sobretot "sense un relat ni seducció cap als catalans", que provocaria "que els carrers es tornin a incendiar amb el judici" de l'1-O.

El president de SCC, que manté un discurs molt crític amb l'independentisme, va afegir que el Govern de Torra, més enllà de la retòrica, no ha anat més enllà del que diu la llei i, per tant, no existeixen raons objectives per activar un cop més el 155. Les paraules de Bosch han aixecat polèmica en els cercles unionistes, fins al punt d'indignar el portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa. Aquest diumenge, el dirigent del partit de dretes va manifestar que "em sorprenen aquestes declaracions, que són més pròximes a les tesis del PSC que a les que ha mantingut SCC fins ara, més properes a la vigència del 155". Segons Carrizosa, "el 155 no s'hauria d'haver aixecat mai, perquè [que s'aixequés] ha servit perquè el Govern de Torra segueixi gastant els diners de tots els catalans en noves ambaixades, per col·locar-hi tots els que van secundar el cop a la democràcia".

Des de fa mesos, la proposta política de Cs i PP per a Catalunya no va més enllà d'advocar repetidament per l'aplicació d'un nou 155, una -a la pràctica- no proposta que s'ha accentuat encara més des de la irrupció de Vox, que reclama directament l'abolició de totes les autonomies. A més a més, tant Casado com Rivera advoquen per un 155 més intens que el que es va aplicar després dels fets d'octubre de 2017.

En aquell moment, enmig d'una forta tensió interna, el PSC va donar suport a l'aplicació d'una mesura inèdita a la democràcia espanyola que va suposar la intervenció de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Ara, en canvi, el PSC rebutja l'aplicació del 155 i aposta per mantenir el diàleg entre els governs de l'Estat i de Catalunya. Aquesta posició, que ha generat crítiques per part de PP i Cs, mostra fins a quin punt el bloc del 155 ja és història. La novetat, però, és que SCC, l'entitat més emblemàtic de l'unionisme, també s'allunya d'un relat que només avalen partits d'una dreta cada dia que passa més radicalitzada.