Un mes més, us acostem aquelles fruites i verdures i hortalisses que trobem de temporada als mercats. I és que menjar els ingredients segons el calendari, aprofitant així la proximitat, com a via per contribuir a la sostenibilitat del planeta en general i del nostre entorn en concret. Aixi com ajudar al fet que molts pagesos, petits productors i comerços de barri no hagin d'abaixar la persiana.

Aquest maig comencem a rebre les primeres fruites, verdures i hortalisses típiques de les èpoques més caloroses o de bonança, com el meló, les maduixes o la fruita de pinyol. Però encara mantenim alguns productes com els pèsols, les faves o les taronges, que ben aviat deixaran d'estar en el seu moment òptim de maduració.

Maduixa

Una de les reines d'aquesta època de l'any és la maduixa, la fruita per excel·lència de la primavera. Com és conegut, cal recordar que la comarca Maresme és la principal zona productora de maduixes i maduixots a Catalunya. Són considerades com les de més qualitat de casa nostra.

Només aporta 40 per cada 100 grams, i destaca especialment tant per l'aportació d'hidrats de carboni com de fibra. Són una gran font de vitamina C, així com vitamines A, B1, B2 i sals minerals. També són nutritives, refrescants, diürètiques, depuratives i laxants.

El millor sol ser consumir-les al natural: soles o amanides, amb nata, en batuts… Però també en podem fer melmelades i confitures. Ideals per a postres de tota mena, en ser una fruita d'aquelles tan atractives, tant per la forma com pel color (a més del gust!).

Cirera

També primaveral és la cirera, que ja fa setmanes que està als mercats, i ara arriba al punt ideal. Destaquen les de la Ribera de l'Ebre, del Segrià, de la Terra Alta, del Baix Llobregat i de l'Alt Empordà. En trobem moltes varietats, com la satina, la lapins, l'early i la frisco, però la més estesa és la burlat.

S'acostuma a menjar crua, sense cap mena de processament. Tanmateix, és habitual emprar-la per elaborar dolços de tota menta, com pastissos, coques, gelats i sorbets, així com confitada. Alhora, té lloc a la cuina salada, com protagonista d'un gaspatxo, en una amanida o, fins i tot, en un guisat.

Com la maduixa, té una gran estètica i un vermell intens, atractiva també gràcies a la dolçor amable i la sucositat. Ens aporten nutrients interessants com vitamines, minerals i fibra, a més de tenir poques calories. Cal destacar que una ració de cireres seria aproximament un plat petit o unes 15-20 unitats.

Pèsols

Si us agraden els pèsols frescos (és a dir, si teniu bon gust) esteu d'enhorabona, puix encara es troben en un gran moment. Ens trobem davant d'una llavor d'una planta de la família de les lleguminoses que es conrea a Europa des de fa més de cinc mil anys. A Catalunya és especialment valorat el pèsol del Maresme, de la varietat garrofal.

Els pèsols destaquen perquè tenen moltes vitamines, el que ajuda al bon funcionament del sistema nerviós. També serveixen contra el nerviosisme i van a favor de la positivitat, segons apunten diversos estudis dels darrers anys.

El més habitual a la cuina és bullir-los, o els podem saltar fins a deixar-los al punt, sigui com a acompanyament o com a ingredient principal, sencers o com a crema. És especialment important en aquest cas no passar-nos la cocció, per així mantenir totes les propietats, però alhora per mantenir aquest cruixent exterior tant especial que tenen.

Espàrrec

Continuen de temporada els espàrrecs de marge, els espàrrecs silvestres que trobem directament a la natura. Es tracta de la tija tendra de l'esparreguera, un arbust molt comú a les zones de clima temperat.

Els espàrrecs verds són una hortalissa que a la cuina s'aprecia especialment les seves puntes. Les podem simplement saltar i gaudir, o acompanyar amb peixos, amanides, hummus o altres verdures. Però també en podem utilitzar la part més per fer una fer crema, per exemple, passant-la després per un colador que ens permeti separar-ne la part més fibrosa.

El 92% de la seva composició aigua, sent així molt baixos en calories, sense greixos i amb poca sal. Són bona font de vitamines, antioxidants i minerals com potassi o sofre. A més de les propietats diürètiques, és ric en fibra saludable, i destaca per la seva clorofil·la, antioxidant i antiinflamatòria, i pel sofre, que augmenta qualitat de cabells, ungles i pell.

Albercoc

L'albercoc de les fruites de pinyol per excel·lència és l'albercoc, i ja comencen a estar de temporada. És realment molt gustosa, té pell ataronjada, i una llavor marronosa a l'interior, amb forma d'ametlla. Aquesta pell de l'albercoc ens recorda al vellut, el que li dona una característica molt particular.

Abundant en aigua i és ressenyable la seva aportació en fibra, que millora el trànsit intestinal, així com els beneficis antioxidants que li dona la provitamina A. Ressenyable és també el seu contingut en minerals, en especial el potassi, així com per l'aportació de tanins que ens donen.

L'albercoc en podem fer melmelades, configures i compotes, així com conserves. Si els assequem farem les típiques orellanes, per tenir-ne durant la temporada tardor-hivern. Si els processem, és ideal per guisats o acompanyant carns greixoses, o utilitzar-lo en dolços i postres. Cal consumir-los en el punt òptim de maduració si els mengem crus, per evitar que siguin indigestos.

Faves

Esgotant la temporada de la mà el pèsol també trobem la fava, una altra lleguminosa que coincideix amb les setmanes de primavera. Són ben gustoses, per bé que les seves característiques no agraden a tots els paladars.

S'han menjat especialment en èpoques de pobresa habitualment en la zona Mediterrània, però no per això les hem de menystenir. Les podem saltar amb una mica de sofregit o sense, una mica ofegades amb porc o cansalada, integrar-les en una amanida…

Aquesta lleguminosa també té molts beneficis per a la nostra salut, amb important aportació de vitamines i minerals. Ajuden a reduir el colesterol i la hipertensió, tenen antioxidants potents i se sospita que serveixen com a anticancerigen. Cal recordar que les flatulències i la toxicitat que poden generar també són importants.

Meló

A l'espera de les millors síndries, el meló s'avança i ja en podem començar exemplars en un moment dolç (mai millor dit). Es tracta d'aquelles fruites de les èpoques caloroses que agrada a molts, també als que no els agrada la majoria fruita, en molts casos gràcies precisament a aquesta dolçor.

Es tracta d'una hortalissa, però generalment la considerem com una fruita, especialment a la cuina. A més del sucre, destaca per la quantitat d'aigua elevada, del 80%, perfecte per mantenir-nos hidratats, especialment ara que pugen les temperatures. Ens aporta també vitamines i minerals importants com vitamines A, C i del grup B, així com potassi, sodi i calci.

És habitual consumir-la crua, al natural, sense cap procediment. Això no obstant, molts opten per introduir-la en batuts o fer-ne sorbets. A més, el meló també té algunes aplicacions a la cuina si el cuinem o processem d'altres formes: en podem fer una crema o sopa, o simplement marcar talls de meló i afegir un polsim de sal, pebre i pimentó.

Carabassó

El carabassó és una altra de les moltes hortalisses que podem aprofitar ara en el seu millor moment, en el seu moment natural. Refrescant i més versàtil a la cuina, es aigua en fins al 95%, per la qual cosa es ideal per a hidratar-nos enmig de les calorades.

Pel que fa a l'aportació nutricional, destaca també per la presència d'antioxidants, a més dels minerals i vitamines, vitamina C, betacarotè i flavonoide. Acostuma a tenir una digestió molt fàcil, i gràcies a l'aportació d'aigua també se li atribueixen propietats diürètiques.

Cert és que el podem incorporar cru en amanides variades, per bé que el més habitual és coure'l. Per mantenir el seu color verd i les seves propietats, es recomana cuinar-lo només el just i necessari, ja que passar-nos també el podria fer amargant. Ideal des de sofregits fins a cremes, passant per xips o arrebossat, una delícia.

Patata

La patata primerenca també està de temporada en aquests moments, mentre la tardana ho estarà just a l'ocàs i després de l'estiu. És el tubercle per excel·lència a casa nostra, per bé que l'incloem dins del grup de verdures i hortalisses.

A més de la vitamina C i vitamines del grup B, així com potassi, fòsfor, manganès i ferro, és especialment coneguda per la seva quantitat de midó. És fàcil de digerir, i una font important de carbohidrats. Se li han atribuït propietats per prevenir l'obesitat, el càncer i la diabetis de tipus 2, entre altres.

Si és bona, bullida ens quedarà boníssima, però la podem fer de mil i una formes. Fregida amb oli o a la fregidora d'aire en bastonets o daus, estofada amb un guisat, al vapor, rostida al forn… També en podem fer cremes o parmentiers, o incorporar-la en una crema vegetal, en una amanida de patata… o en una clàssica truita de patates! (amb ceba o sense). La patata és especialment versàtil a la cuina!

Taronja

Encara que sembla fora de temporada perquè l'associem a l'hivern i al fred, la taronja encara està esgotant la millor època de maduració a casa nostra. És la joia de la corona dels cítrics, originària de la Xina, i a casa nostra referent al País Valencià.

Destaquen els seus beneficis contra els refredats, ideals davant els canvis de temps de les darreres setmanes, alhora que també millora la circulació i a prevenir malalties cardiovasculars. També per tenir més de 50 mg de vitamina C per cada 100 g, així com vitamines del grup B i també vitamina A.

Ideal per a les postres, ja sigui en un pastís, una compota o melmelada, amb una mica de sucre o marcada a la planxa… però no us talleu a l'hora d'introduir-la als plats, en una amanida o en un pollastre rostit o marinat, per exemple. I no ens oblidem del suc de taronja, una de les millors opcions i que agrada pràcticament a tota la família!