Primer serrell: sobre l'edat i els defectes físics de Xavier Trias. El futur alcalde de Barcelona ha fet una campanya molt múrria i intel·ligent. Per exemple, va tenir la paciència d'esperar pràcticament fins al final per veure si cap dels candidats es ficava amb ell per l'edat o per algun dels seus defectes físics. Tots es coneixien prou i cap d'ells no es va deixar seduir per aquest esquer i no va picar l'ham. És clar que Trias ho estava esperant perquè tenia la resposta a punt, amb la idea de fer girar a favor seu el que els seus adversaris haurien volgut fer passar per un inconvenient. Amb la jornada de reflexió a tocar se li va presentar l'ocasió. I així, va aprofitar per defensar la seva realitat física quan algú com l'escriptora i periodista Maruja Torres va expressar sobre ell en el seu blog una d'aquelles frases que volen ser castisses i, en realitat, són simplement maleducades sense que hi hagi cap raó que les justifiqui. Llavors Trias va parlar extensament de la seva edat i dels seus defectes. I va aclarir un detall que la majoria dels electors desconeixien: que la tremolor de les mans no és deguda al mal de Parkinson, que la té des dels 15 anys i que respon a una herència genètica familiar que no implica cap mena de minusvalidesa.

Segon serrell: un clàssic de totes les conteses electorals. Quatre dies després de les eleccions encara hi ha penjades per tota la ciutat les pancartes dels candidats demanant el vot. Hauria d'estar previst pels partits d'enretirar-les l'endemà mateix, es guanyi o es perdi. O, fins i tot, ja que a l'Ajuntament li agraden tant les ordenances, s'hauria de supeditar el permís municipal de penjar pancartes al compromís d'enretirar-les en 48 hores. Dóna una imatge penosa de les campanyes electorals. La visió de les pancartes deteriorant-se progressivament és xocant i fa que la ciutat brutegi. Encara més quan, lligades d'arbre a arbre, o de fanal a fanal, es veuen molt.

Ha estat tan gran el trasbals pels resultats que la consideració de l'abstenció ha passat a un segon lloc

Tercer serrell: l'abstenció. Ha estat tan gran el trasbals pels resultats electorals al cap i casal que la consideració sobre l'abstenció ha passat a un segon lloc. La quantitat d'electors que han optat per no votar continua sent molt alta, i això ho haurà de tenir en compte l'alcalde entrant. Les xifres, elevades, sembla que s'hagin enquistat i que no hi hagi manera d'abaixar-les. No ho hem de perdre de vista.

Quart serrell: el fracàs de l'opció de Jordi Portabella no ha d'amagar ni menystenir el seu intent. No és gens habitual que un partit establert com ara Esquerra Republicana accepti de diluir les seves sigles per formar una coalició amb unes sigles noves. El més fàcil és dir que era l'única opció d'aquest partit i del seu líder municipal per no acabar fora de combat, però seguint de prop la campanya feta per uns i per uns altres, t'adones que no era així.

Cinquè serrell: el futur exalcalde Jordi Hereu ha declarat solemnement que es mantindrà a l'oposició durant els quatre anys vinents. Se li agraeix la franquesa, però hem de recordar que aquesta actitud és la normal. És el que espera l'electorat. Però ens estem acostumant tant a veure que una cosa és el que votem i una altra el que fan amb el nostre vot els que l'han rebut, que ja considerem normal que algú et digui que, simplement, farà el que s'espera d'ell.