El Servei Català de la Salut no vol fixar el preu dels fàrmacs únicament en funció del volum de compra, com s'ha fet fins ara, i ha començat a analitzar com es pot introduir el grau d'eficàcia del medicament en el pacient a la fórmula que determina el cost per a l'Administració. Antoni Gilabert, gerent d'Atenció Farmacèutica i Prestacions de l'organisme de la Generalitat, va admetre ahir que, per fer-ho, serà necessari arribar a acords amb els laboratoris farmacèutics, que no estan gaire acostumats a treballar 'per resultats'. 'Seran acords, no imposicions', va afirmar, caut, Gilabert.

Per estudiar l'aplicació de la mesura, el Departament de Salut ha creat recentment un comitè de provisió i finançament, que té com a objectiu proposar nous marcs d'actuació en la compra de medicaments. Com a punt de partida, compta amb l'experiència del Govern italià, que va introduir aquesta iniciativa fa uns anys. Al Regne Unit s'ha posat en marxa algun mètode similar.

La iniciativa només s'utilitzaria per a un grup determinat de medicaments

'Aquest sistema generarà sobretot equitat i aconseguirà un equilibri entre la innovació i la sostenibilitat, que és ara la preocupació a tot Europa', va explicar Gilabert, que va negar que pugui ser un arma d'estalvi a la sanitat catalana. A Salut es dóna per fet que aquest mètode per fixar preus no podrà ser generalitzable al conjunt dels medicaments. Serà un mecanisme reservat als fàrmacs d'última generació i, sobretot, als biotecnològics, a més d'aquells medicaments pensats per a afeccions molt concretes de les quals no hi ha gaires malalts.

En tots aquests casos, l'Administració, tot i fer servir els fàrmacs aprovats per les agències internacionals encarregades, no té la seguretat de la seva efectivitat. No la pot comprovar, però paga un alt preu per molècules que acumulen desenes de milions d'euros d'inversió i que només han estat testades en les condicions d'una investigació. En aquest sentit, Gilabert va assegurar ahir que 'amb els nous productes hi ha molta incertesa' i va advertir que aquest mètode és positiu fins i tot per forçar una millora de 'l'autoexigència dels laboratoris'.

Però la implementació definitiva d'aquest model de càlcul dependrà del Ministeri de Salut. Per això, la Generalitat analitzarà la iniciativa amb l'objectiu de portar-la al Consell Interterritorial de Sanitat, on les comunitats autònomes fan les propostes que creuen que el Govern central ha d'incorporar.

Per poder-ho aconseguir caldria la col·laboració de les farmacèutiques

Tot aquest procés de control comportarà dificultats pràctiques relacionades amb aspectes tant administratius com de fixació de criteris i de seguiment.

El Departament de Salut va iniciar l'any passat un intercanvi d'informació amb responsables sanitaris del Regne Unit, Alemanya i Itàlia per conèixer quins instruments es poden aportar a la gestió del Servei Català de la Salut per abaratir els costos. En una segona ronda, al mes de juliol, també s'intercanviaran impressions amb experts de França i Suècia.

D'aquelles trobades, Salut ha decidit crear una sèrie de recomanacions en l'ús de nous medicaments que obre dues vies d'actuació. D'aquesta manera, es crearà un programa per igualar els criteris de dispensació ambulatòria de medicaments als hospitals, amb què es preveu racionalitzar l'ús dels fàrmacs.

De les trobades, la Generalitat ha tret conclusions positives del seu propi sistema de salut. 'Tenim una política molt activa en política farmacèutica i, de fet, no està menys desenvolupada que la de la resta de països', va explicar Gilabert, que va assumir que aquesta impressió és la que van traslladar els experts de la resta de països.