L'ajornament fins després de les eleccions de les retallades més impopulars en la despesa sanitària no convenç els principals perjudicats per l'ajust. Mentre ahir el Departament de Salut concretava la primera fase del pla de xoc, en els principals hospitals de Catalunya el personal sanitari es mobilitzava per cinquena setmana consecutiva.

La tàctica de la Generalitat d'ajornar l'aplicació de les retallades més dràstiques fins després de les eleccions municipals va tenir ahir una ràpida resposta. Els actors polítics i sindicals i els mateixos treballadors del sector van interpretar la decisió del Govern com un gir electoralista i partidista, per mirar d'evitar que la tisorada influeixi negativament en els resultats de CiU en els comicis del 22 de maig.

L'ajornament de part del pla de xoc no convenç els sindicats majoritaris

L'encarregat de fer públic aquest primer ajust va ser el director del Servei Català de Salut, Josep Maria Padrosa. 'Les qüestions més sensibles les preferim deixar per quan passin les eleccions', va explicar Padrosa. Però, tot i que va assegurar que 'aquesta primera fase és majoritàriament de tipus administratiu i no afectarà directament els usuaris', el cert és que amb aquestes primeres mesures les llistes d'espera augmentaran de sis a vuit mesos. I amb la segona fase encara es podrien incrementar més. Després de les eleccions municipals es determinarà, entre d'altres, el nombre de treballadors acomiadats o els llits i quiròfans que s'hauran de tancar.

Amb relació als darrers canvis en el calendari d'aplicació del pla de xoc, els sindicats van mostrar-hi la seva desconfiança. El secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, va assegurar que la Generalitat 'té un pla' i que el seu contingut no variarà, tant si s'aplica ara com si és després de les eleccions. També va demanar als ciutadans que 'no facin cas' de l'anunci.

En la mateixa línia, CCOO va qualificar l'ajornament del pla 'd'injustificable i poc democràtic'. El secretari general del sindicat a Catalunya, Joan Carles Gallego, va declarar que la decisió del Govern 'és amagar' el gruix de la tisorada, a fi que 'els ciutadans votin a cegues' als comicis del 22 de maig.

El Govern vol evitar que la tisorada afecti les expectatives electorals de CiU

Els sindicats, que en les darreres setmanes han donat suport a la majoria de mobilitzacions del sector, van demanar als ciutadans que no abaixin els braços. Consideren fonamental que els treballadors es continuïn concentrant davant els hospitals i que els ciutadans se sumin a la protesta convocada pel proper 14 de maig, a la qual ja s'han adherit més de 70 entitats.

CCOO ja ha anunciat que no estan disposats a cedir. Fent al·lusió a les intencions del conseller Ruiz 'd'aprofundir en el diàleg' amb els responsables del sector, Gallego ha dit que no s'asseuran a 'negociar cap mena de retallada'.

El Col·legi de Metges va ser un dels pocs actors del sector sanitari que ahir va celebrar l'ajornament de part del pla de xoc previst pels centres sanitaris. El seu vicepresident, Jaume Padrós, va declarar que el procés de negociació que el Govern vol encetar a partir d'ara amb relació a les retallades més dràstiques ha de servir perquè els metges, entre d'altres, estableixin 'unes línies vermelles' que marquin el límit de l'ajust pressupostari.

De la mateixa manera, la Unió Catalana d'Hospitals, que aglutina més de 380 centres hospitalaris, es va mostrar satisfeta amb la decisió presa pel Departament de Salut. L'associació va considerar un encert que el Govern reconegués 'dues velocitats en les mesures d'ajustament'. De fet, el Departament de Salut ha recollit en el pla d'ajustos presentat ahir algunes propostes de la Unió.

Es repeteixen les concentracions davant els centres sanitaris

Com si els darrers retocs al pla de xoc no haguessin existit, l'ambient als hospitals de Catalunya continua tan crispat com a finals de març, quan es va comunicar l'abast de les retallades. Durant la jornada d'ahir es van repetir les protestes davant els centres i els talls als principals accessos a Barcelona.

A l'Hospital Clínic, la manifestació va arribar fins a la casa del president de la Generalitat. Després de tallar la Diagonal durant 20 minuts, un total de 200 treballadors es van dirigir a un carrer proper on viu Artur Mas i van dipositar espelmes al portal de l'edifici.

A Viladecans, unes 500 persones van provocar cues de dos quilòmetres a la C-32, i a la Vall d'Hebron un centenar escàs de manifestants va tallar la ronda de Dalt durant mitja hora. Per la seva banda, a l'Hospital del Mar també van intentar interrompre el pas de cotxes a la ronda Litoral, però la Guàrdia Urbana va desviar el trànsit en les sortides anteriors a la concentració.

A l'Hospital Clínic les protestes arriben a casa del president Mas

La mobilització més nombrosa, però, va ser com sempre la de l'Hospital de Bellvitge. Prop d'un miler de metges, infermers i personal de l'hospital van tallar el trànsit de l'autovia de Castelldefels en els dos sentits durant 20 minuts. Les protestes van comptar amb el suport de tots els sindicats presents a l'hospital amb pancartes dient 'les mesures del Govern perjudiquen seriosament la salut' i al crit de 'Boi dimissió'.

Tot i no haver-se aprovat encara el pla de retallades, els sindicats asseguren que a Bellvitge ja s'estan notant els ajustos. Dues unitats tancades que representen una cinquantena de llits, un quiròfan d'urgències tancat a la nit i l'aturada total de les contractacions són els efectes que es fan ja palesos en aquest centre sanitari, informa David Guerrero.