Serà la primera dona que obrirà el Grec amb una obra de teatre. Carme Portaceli (València, 1957) vol aprofitar aquest luxe i ho farà amb Prometeu. 'Com tots els clàssics, d'una actualitat total', diu. Ho farà amb la seva companyia de la FEI (Factoria Escènica Internacional): David Bagés, Lluïsa Castells, Gabriela Flores... i amb el fitxatge estel·lar de Carme Elias, que dóna vida al protagonista. Ha combinat amb Pablo Ley la versió de l'alemany Heiner Müller, potser la més fidel a Èsquil, amb un pròleg propi i un epíleg sobre l'alliberament del tità i la síndrome d'Estocolm que pateix. L'obra explica com Zeus condemna Prometeu, perquè ha donat el foc als humans, a un càstig etern que l'escenògraf Paco Azorín representa amb un far.

Ubica l'obra en l'actualitat?

No exactament. El vestuari és, diguem-ne, intemporal però actual. És una tragèdia, sí, però grega en la contextualització temporal no gaire.

Qui és Zeus als nostres dies?

El capital. Els grups de poder econòmic que maneguen el món avui en dia. Els acòlits de Zeus són els que baixen a veure Prometeu, els polítics al seu servei.

I Prometeu és la revolució?

Més que la revolució, una paraula massa forta per definir-ho, és l'intent de contestació.L'obra tracta del món de Zeus i de la marginació de la contestació.

Prenem consciència de les nostres pors

Ella [Prometeu] dóna als éssers humans la possibilitat de ser conscients de les arts, les ciè­ncies, els nombres, la medicina, les lletres, les paraules de tot el que distingeix els éssers humans de les bèsties.

Podríem considerar-lo una mena de Robin Hood?

Sí, excepte per una cosa: té les seves raons personals. Ella és una aristòcrata astuta. Va ajudar Zeus a arribar al poder i se li ha girat en contra. És una de les raons personals que a vegades fan que la raó final no sigui tan bonica.

Parla directament d'ella, en femení

Home, esclar, és que és la Carme Elias. Per què hauria de ser un home? Tots els mites ho eren, però ara ja no, les coses han canviat i els clàssics, com ja he dit, són molt ac­tuals. No es tracta de cap vici gratuït feminista.

Ha escrit que si ara tinguéssim un Prometeu, el condemnaríem al silenci No és pessimista, això?

No, gens. Per què? El que dic és que si l'ésser humà tingués avui una persona com Prometeu davant, també el portaria, com en l'obra, al far, és a dir, al silenci, perquè voldria seguir vivint, no es complicaria la vida. Ja és prou difícil, la supervivència.

I no seria acceptar que no permetríem que algú ens ajudi a sortir del capital?

És que seria el mateix capital qui ho faria i la gent considera que les coses són d'una manera i no d'una altra.

És a dir, que tot quedi com abans

Exacte. Potser és trist, però de vegades passa...