Quan la Universitat Jamia Millia Islamiya va oferir l'any passat el seu primer curs de català, ningú no s'esperava que rebrien 150 sol·licituds de matriculació. També va ser una sorpresa per al professor, Enric Donate, que havia proposat fer el curs gratuïtament. 'Va ser tot un èxit! La notícia va aparèixer fins i tot al Times of India', comenta orgullós.

Entre les sol·licituds van seleccionar 80 alumnes i els van dividir en dos grups. 'Era un curs curtet i no van aprendre gaire llengua. Però vam llegir Ausiàs March, vam veure una pel·lícula, vam repassar la història... Preparar les classes va ser molt fàcil, per internet trobes molt material i l'Institut Ramon Llull de seguida ens van donar el seu suport'.

Té a classe noies amb nicab i alguna li demana que li ensenyi a ballar salsa

D'aquí va sortir la idea de convocar un intensiu de cinc mesos que va acabar fa tot just unes setmanes. 'S'hi han apuntat persones amb interès per Europa i, també, guies turístics que treballen en castellà i que veuen que el 30-40% dels seus clients són catalans'.

L'Enric ha tingut alumnes amb ganes d'aprendre; alguns fan dues hores de viatge per arribar a la universitat. 'A més d'anglès, la majoria d'indis volen aprendre francès, àrab, persa i rus. L'espanyol està pujant i s'obren pas altres idiomes, com l'italià i el portuguès. Aquest, però, és el primer any amb més inscrits de català que de portuguès'.

La universitat s'ha animat a oferir un curs de català més extens i, per això, s'ha obert un concurs públic de lectors de català per cobrir la plaça. Tot això, malgrat el suport nul que ha rebut de l'ambaixada espanyola i de l'Instituto Cervantes. 'Hi ha hagut gent de l'ambaixada espanyola que se n'ha rigut i tot. Són institucions que no són anticatalanes, però que no fan res pel català'.

Un exemple és l'últim 23 d'abril, que van aprofitar per presentar El Quijote traduït al bengalí. 'Van intentar fer alguna cosa per San Jorge, però evitant emmascarar-lo de catalanitat', explica.

L'Enric havia d'anar de voluntari a la Xina, però es va quedar sense plaça i, el dia que feia 21 anys, s'enlairava amb un avió cap a l'Índia. 'Els inicis van ser terribles', recorda. Es va aprimar 13 quilos en dos mesos i va pensar més d'una vegada a deixar-ho. Però va repetir experiència el 2004, el 2006 i el 2008, quan va entrar a la mateixa universitat on és ara com a professor de castellà. Des de llavors que ha fixat la seva residència a Delhi.

Ara té 28 anys i als estius fa de guia per l'Índia amb l'ONG Setem. És quan més útil li és l'hindi, que va aprendre gràcies a un curs a distància de la Universitat de Salamanca. Se sent molt a gust al país. 'He après a ser flexible. A classe, de vegades no hi ha electricitat, està ocupada per un altre grup o hi ha goteres. També tinc alumnes que arriben 30 minuts tard i que ho troben d'allò més normal. Però, a la vegada, noto que confien en mi'. El professor és respectat. 'Quan els alumnes parlen en català sempre em tracten de vostè, els costa molt dir-me de tu'.

L'Enric s'ha adaptat a tot, també a tenir alumnes amb nicab. 'Els que estudien català gairebé tots són hindús, però quan feia classes de castellà tenia una noia amb mocador. El dia de l'examen se'l va treure sense cap problema. Era una noia molt divertida que sempre em demanava... que li fes classes de salsa'.