Público
Público

Un oasi de diàleg entre religions

Representans del cristianisme i del islam busquen camins de pau a Barcelona

ROGER TUGAS

La manca d'un diàleg fluid entre cristians i musulmans és 'una de les ferides més consistents del nostre temps', segons Vittorio Ianari, membre de la Comunitat de Sant Egidi. Per buscar receptes contra aquesta xacra, que es plasma en intolerància religiosa, racisme, i fins i tot terrorisme, aquesta comunitat va reunir ahir a Barcelona tres experts de cada confessió perquè aportessin el seu punt de vista, en el marc de l'última jornada de la Trobada Internacional de la Pau.

En la primera intervenció de la taula rodona, el bisbe anglicà de Londres Richard Chartres va escenificar com les conseqüències d'aquestes divergències són imprevisibles i negatives per als practicants de totes les confessions explicant que la primera víctima dels atemptats islamistes del 7 de juliol del 2005 a la capital anglesa va ser una noia musulmana. El terrorisme anomenat islamista 'no és el rostre de l'islam, sinó la gran amenaça de l'islam', va assegurar.

Els experts islàmics critiquen 'l'eurocentrisme, a vegades narcisista'

Per la seva banda, els experts islàmics diagnostiquen que hi ha 'una precària si­tuació en el diàleg entre musulmans i l'Església catòlica', segons el teòleg de l'Aràbia Saudita Richard Esslimani. Aquest especialista creu que la causa és 'cert sentiment d'hegemonia i superioritat per part d'Occident', que pretén 'imposar els valors occidentals', a la vegada que 'ha abandonat certs valors cris­tians i n'ha adoptat de més mundans'. Deixar de banda 'l'eurocentrisme, a vegades narcisista', seria una bona manera de millorar l'entesa, segons Esslimani.

Al cap i a la fi, l'islam i el cristianisme tenen molts punts en comú, com va recordar el teòleg catòlic alemany Joachim Gnilka. Les dues són religions revelades, monoteistes, que entenen el món com una crea­ció de Déu i que reserven un paper preponderant tot i que en diferent mesura a Jesús i Abraham. Les diferències evidentment també hi són, però no són insalvables, i Gnilka va apostar per 'aprofundir en el coneixement recíproc' per facilitar l'entesa.

Va compartir aquesta idea el cardenal del Vaticà Paul Poupard, que va defensar que, 'en el diàleg entre israelians i cristians, cal que aquests es coneguin, es respectin i s'estimin'. I el primer que tenen en comú és que creuen en un Déu, motiu pel qual el cardenal creu que haurien de col·laborar i no combatre per estendre la fe, ja que 'Occident s'enfonsa en una opaca secularització' i 'els joves es pregunten per la utilitat de la religió'.

'Si l'objectiu és la pau, ens cal una nova teologia', diu un líder musulmà

Tanmateix, el camí ara està encallat, segons l'expresident del Consell d'Ideologia Islàmica, el pakistanès Muhammad Khalid Masud, que va assegurar que 'el diàleg no està avançant cap a la pau, sinó que està interromput, obstaculitzat'. Per aquest religiós, 'la crisi és també epistemològica, la modernitat ha posat en qüestió la nostra manera d'entendre el món i la nostra teologia', cosa que va portar-lo a reclamar un esforç d'actualització: 'Si la pau és el nostre objectiu, ens cal una nova teologia'. La vigent, hereva de l'edat mitjana, 'no ens permet comprendre el món modern i per tant no ens permet entendre'ns entre nosaltres'.

L'últim a dir-hi la seva va ser el secretari general adjunt del Comitè Nacional Islamo-Cristià per al Diàleg, el libanès Muhammad Sammak, que es va referir a la complexitat del fenomen religiós. Hi ha 'diferents escoles islàmiques i diverses Esglésies cristianes' i cada vegada estan més disperses i barrejades, va argumentar. Sammak va destacar que un terç dels musulmans es troben en països no islàmics i dos terços dels cristiansja habiten a Àsia i Àfrica. Aquestes religions, doncs, 'cada cop es troben més' i això pot comportar cohabitació o conflicte.

Un bisbe anglicà de Londres desvincula islam i atemptats terroristes

El cas europeu és encara més complex, ja que els immigrants islàmics al continent 'busquen els seus orígens a través de la religió, però no és el mateix tradició que religió', va alertar Sammak. Així, qüestions com les de l'ús del vel pertanyen a l'àmbit de la tradició, però els autòctons ho identifiquen com una qüestió religiosa i poden sentir rebuig. De la mateixa manera, 'Europa no és el cristianisme', tal com perceben generalment els islàmics.

Com a síntesi d'una conferència plural, l'expert libanès va arrencar forts aplaudiments del públic quan va definir el diàleg com 'l'art de buscar la veritat en el punt de vista de l'altre'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias