La línia R3 de Renfe compta des d'ahir amb un tren semidirecte entre Barcelona i Puigcerdà que escurça el recorregut fins a 43 minuts. Durant els darrers deu anys, els alcaldes de les poblacions per on passa la línia que uneix la capital catalana i la de la Cerdanya han reclamat, tant a Renfe com a les administracions públiques, que la connexió ferroviària sigui igual de competitiva que la de carretera per aconseguir, entre altres aspectes, convertir les segones residències en primeres i evitar que la gent dels pobles marxi a viure a Barcelona.

'La idea final és que ens passi el mateix que a Sitges, a mesura que s'han anat millorant les comunicacions, la gent l'ha triat com a lloc de residència', explica l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella.

El 2003 es van reformar les vies, la catenària i algunes estacions

El pas més important per a la millora de la línia es va fer l'any 2003, quan els portaveus municipals van decidir fer un front comú per exigir al llavors ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, millores en un trajecte 'que estava pràcticament en desús'. La reclamació va servir per reformar les vies, la catenària i, fins i tot, algunes estacions. Set anys més tard, finalment, també han aconseguit reduir-ne el temps.

Fins ara el trajecte durava un mínim de tres hores i quinze minuts, i amb el nou servei es triga només dues hores i mitja. El comboi surt de Puigcerdà a les 6.20 del matí, s'atura només a Ripoll i a Vic, i arriba a la plaça Catalunya de Barcelona a les 8.49. El trajecte de tornada s'inicia a les 18.32 i arriba a Puigcerdà a les 20.56.

La ruta, que escurça 43 minutsel trajecte anterior, es va estrenar ahir

'Els horaris són correctes però també cal posar aquest tren els caps de setmana', reclama Planella. 'S'ha de continuar exigint que el trajecte ferroviari trigui el mateix que el de carretera', afegeix.

Segons l'alcalde, només així s'aconseguirà augmentar la població i frenar el descens de veïns que pateixen els pobles del costat. A Puigcerdà actualment hi viuen 9.000 persones, xifra superior en només 3.000 de les que hi vivien fa 25 anys.

A Ripoll, la competitivitat de la línia representaria que molts veïns que han marxat amb les famílies a Barcelona per qüestions de feina puguin quedar-se a la ciutat. 'Volem mantenir aquesta gent. S'ha fet un primer pas, però hem de continuar reclamant la internacionalització de la línia, combois més còmodes...', diu l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà.