El lingüista i escriptor barceloní Miquel Siguan va morir dissabte passat a Barcelona als 92 anys a causa d'un aneurisma. Considerat una autoritat mundial en psico­lingüística, l'autor d'obres com Bilingualism and Education (1986), La escuela y los inmigrantes (1998) i Bilingüismo y lenguas en contacto (2001) va ser un defensor de la immersió lingüística a Catalunya.

Durant els anys de la Transició, Siguan va portar del Quebec el model d'immersió lingüística que s'acabaria aplicant en el sistema escolar català. Durant les dècades dels vuitanta i noranta del segle XX, aquest doctor en filosofia va investigar els efectes del contacte entre llengües i es va convertir en assessor de la Unesco, on va dirigir el projecte Linguapax. També va treballar per a la Comissió Europea.

Tanmateix, el reconeixement científic li va arribar pels seus treballs sobre el llenguatge infantil i el bilinguïsme, del qual va ser un defensor. En aquest sentit, va tractar aquest fenomen des d'una òptica integradora. En diverses obres, va tractar els aspectes psicològics, sociològics i polítics que es deriven de la convivència entre diversos idiomes i cultures. Els llibres Del campo al suburbio (1958) i España plurilingüe (1992) recullen bona part d'aquests estudis. La seva trentena d'obres han estat traduïdes a diverses llengües.

Siguan també va ser creador de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). A més, va ser doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i les universitats de Ginebra, el País Basc i Sevilla. A més, va ser un dels fundadors de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB.

La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1998.