Fabià Estapé (Portbou, 1923) va morir dilluns d'un cobriment de cor als 88 anys a Lleó, on residia des de fa anys amb una de les seves filles. Durant la seva carrera s'havia erigit en el professor universitari de referència de bona part de l'elit econòmica i política que va participar en la Transició i la va liderar, com Ernest Lluch, que sempre va considerar el seu millor alumne. Aquest paper de gran mestre l'havia substituït els últims lustres pel de gran divulgador de l'economia, amb una dilatada presència als mitjans de comunicació. Malgrat tot, sempre es va definir com un 'aprenent' de l'economia. La seva saviesa, agudesa, perspicàcia i audàcia va permetre que desenvolupés aquest perfil, igual que el seu paper de murri, amb intensos salts que el portaven de l'afabilitat a la irascibilitat.

Però més enllà de les aules i els estudis televisius i radiofònics, Estapé va protagonitzar un paper cabdal durant els anys del tardofranquisme, tot i que amb la democràcia es va alinear amb l'esquerra, primer militant amb CCOO i després amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), origen de l'actual Iniciativa per Catalunya. Abans de militar, però, va ser un dels participants en el Pla d'Estabilització posat en marxa pel règim franquista.

Va col·laborar amb el franquisme igual que s'hi va enfrontar des de la universitat

El 1972 va ser nomenat comissari adjunt del tercer dels plans de desenvolupament que van permetre la reactivació econòmica d'Espanya, en aquest cas marcant un creixement anual del 6% durant quatre anys. Una col·laboració amb els tecnòcrates del règim que anys després, davant les càmeres de televisió, va convertir en penediment. En les seves memòries, titulades De tots colors, ja descriu Franco com un gran desconeixedor de l'economia i del paper que la pesseta podia tenir en la reactivació de l'economia espanyola.

Les crítiques no van arribar només un cop mort el dictador. Estapé va jugar cert paper subversiu des de la universitat, on va haver de lluitar contra l'estructura anquilosada que formava part del poder franquista. Va ser un dels impulsors de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB), de la qual va ser dues vegades degà, igual que va repetir en el càrrec de rector d'aquesta universitat.

Apassionat de l'urbanista Ildefons Cerdà i de la seva principal obra, l'Eixample barceloní, Estapé també va escriure múltiples estudis sobre l'economia espanyola i va ser l'introductor a Espanya de la teoria de Joseph Alois Schumpeter, una mena de corrent econòmic i acadèmic alemany que competia amb el keynesianisme nord-americà. La seva gran creació acadèmica i el seu ascendent sobre la cúpula política li van valer nombrosos premis i reconeixements, entre els quals destaca la Gran Creu del Mèrit Civil i la Creu de Sant Jordi.

Va ser una de les ànimes del tercer Pla d'Industrialització

Ahir, figures institucionals de tots els colors van lamentar la seva pèrdua i van destacar la seva contribució al desenvolupament econòmic espanyol. El president del Govern de la Generalitat, Artur Mas, va lloar el prestigi i la influència de l'economista, 'persona de primera línia que va deixar unes empremtes importants'. Els partits polítics van destacar també la seva gran capacitat didàctica, que va fer que Estapé gaudís d'una gran popularitat.