El d'ahir era el debut d'Artur Mas en un gran acte públic a Madrid des que va accedir a la presidència de la Generalitat. I, com sempre passa amb Madrid, es va revestir de la cerimònia, de la teatralització de l'estira-i-arronsa amb el Govern central. Així que ahir ja es donava per descomptada la posada en escena formal i solemne de la petició d'un nou pacte fiscal per a Catalunya.

En la seva intervenció inicial en l'esmorzar informatiu del Fòrum Europa, Mas va al·ludir, sense concretar més, a la necessitat d'articular, abans de les eleccions generals, un 'ampli acord polític i social', un 'objectiu compartit i un clam' que, després dels comicis del 2012, serveixi per plantejar amb força el nou acord tributari. Ja en el torn de preguntes, es va col·locar a l'ofensiva: CiU situarà el pacte fiscal com a 'condició imprescindible' per a la seva 'implicació en la política espanyola de manera estable'. Un missatge vestit de fortalesa, però nu de negatives contundents. Perquè, com va matisar després, una altra cosa són els suports 'puntuals' que pugui donar CiU a l'executiu central.

Malgrat l'exigència, no descarta pactes puntuals amb qui guanyi el 2012

'Si es vol CiU en els propers anys de forma estable i permanent, la condició és que la nostra proposta sigui tinguda en compte', va repetir. I per aquest oferiment, els convergents entenen una fórmula que permeti a la Generalitat, 'en col·laboració amb l'Estat', gestionar els impostos que es paguen a Catalunya i 'negociar bilateralment una aportació al conjunt de l'Estat', sense que aquesta sigui una 'còpia mimètica de la quota basca'.

Mas va tractar de situar-se en un punt equidistant, gairebé indiferent, de socialistes i conservadors. De fet, va recalcar que plantejaria el pacte tributari independentment de qui guanyi les generals i, a priori, no és 'més fàcil amb el PSOE o amb el PP'. En tot cas, va assumir que quedaran menys bases per jugar si un d'ells arrasa. Per això, CiU 'procurarà evitar tant com pugui' que qualsevol de les dues forces venci per majoria absoluta.

'A vegades tenim la sensació de ser els alemanys d'Espanya', diu

En aquest intent de preservar el seu paper neutral, el president va equiparar la relació amb Madrid en els últims anys de José María Aznar (2000-2004) amb la que hi ha avui amb José Luis Rodríguez Zapatero: 'L'última legislatura de [Jordi] Pujol amb el Govern central no va ser gens bona ni va acabar bé, i ara no és gaire millor'. Va admetre que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut 'no hi ha ajudat gens, va crear un cert abisme en la relació Catalunya-Espanya'. Va plantejar entaular el diàleg amb Madrid 'amb la raó' i sense les 'vísceres'.

Mas va fer lliscar el seu discurs sobre tres rails: el sanejament financer, el rellançament de l'economia i l'austeritat. Sobre aquesta última hi va tornar al cap d'unes hores, en un dinar amb empresaris. Després de recordar que la Generalitat té un dèficit fiscal del 9%, va dir: 'De vegades els catalans tenim la sensació de ser els alemanys d'Espanya'. En la seva visita a Madrid, també es va referir a l'embolic successori del PSOE. 'Seria bo', va afirmar, que el president del Govern 'aclarís el seu futur' aviat.

Les paraules de Mas van desencadenar la resposta en la resta de partits. Miquel Iceta, portaveu del PSC, va criticar el sectarisme del president per tractar el pacte fiscal com una 'gran pastanaga'. El número dos d'ERC, Joan Ridao, va acusar el president d'utilitzar el concert com una 'qüestió de partit', i no com un avenç bàsic per a Catalunya. El PPC no va menysprear l'assumpte, Alícia Sánchez-Camacho, simplement va instar el president a 'governar el present' i deixar per al 2012 l'acord tributari, perquè es discuteixi 'en el seu moment'.