El Govern considera que l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat del 2011 és un dels moments més transcendentals de l'any i ha posat fil a l'agulla en la difícil tasca de tirar-los endavant sense l'únic suport del PP.

L'objectiu de l'executiu que presideix Artur Mas és que els antics integrants del Tripartit, però sobretot el PSC, s'abstinguin en la votació sobre els comptes, una decisió que seria suficient per validar-los. Així ho va explicitar ahir Mas en una conferència titulada La sortida catalana de la crisi, en què va apel·lar a la responsabilitat de l'oposició, perquè 'no obstaculitzi' els comptes d'enguany. Els socialistes catalans han reiterat en els darrers mesos que si el Govern no atura el seu projecte de suprimir l'impost de successions per a les grans fortunes, 'no hi ha res a parlar'.

El president de la Generalitat va aprofitar la seva intervenció per recordar que l'executiu necessita 'introduir polítiques d'estalvi agradi o no' perquè les conseqüències, en cas contrari, 'serien molt dures'. Tanmateix, Mas va voler aprofitar els aclaparadors resultats obtinguts per CiU diumenge per llançar un missatge contundent als seus adversaris polítics, que darrerament han criticat les retallades. 'Podríem contraposar les minories molt sorolloses a les majories silencioses i ha triomfat la majoria', va dir. El president va comparar 'els valors forts' de la societat catalana 'la responsabilitat, la serietat, el coratge o la transparència', va enumerar amb 'la demagògia, la hipocresia, el cinisme i la por' d'alguns, en referència a PSC, ICV-EUiA i ERC.

Mas va insistir que les urnes legitimen les retallades i va recordar les forces d'esquerra, que són 'corresponsables' de la delicada situació econòmica de la tresoreria pública. Per això, el president va fer-los una petició explícita: 'Si aixecar el país és una obra col·lectiva, demanem als partits que com a mínim no hi hagi una obstaculització a aquesta tasca que el Govern ha de fer en nom del bé comú'.

Aquests van ser els missatges més polítics que Mas va deixar caure en una setmana clau per a la presentació dels pressupostos. Però la intervenció del president de la Generalitat va servir també per fer un diagnòstic complet de la situació econòmica i plantejar algunes claus per a la sortida de la crisi. D'entrada, el cap de l'executiu català es va mostrar contrari a la utilització de la paraula que va ser la pedra de toc de la seva campanya triomfant al novembre, i també de la de Xavier Trias a Barcelona: 'Això de la crisi, a base de repetir-ho, rossega les pròpies expectatives d'anar millor, enterboleix algunes situacions que ens calen per fer un país millor'.

Mas es va referir a una visita que va fer un empresari israelià ahir al Palau de la Generalitat per plantejar inversions milionàries a Catalunya sempre que rebi els permisos ràpidament. L'anècdota va servir a Mas per exposar de nou el seu ideari econòmic: va ressaltar el paper de l'empresa, va proposar una millora substancial de l'educació amb canvis profunds a la formació professional i la importància de l'exportació per equilibrar la balança comercial i generar llocs de treball. En aquest sentit, va recordar que 'el mercat espanyol ha fet figa', i que si Catalunya s'obre a l'exterior pot 'aspirar a ser el millor país del món' dintre dels de la seva mida.

Mas també va demanar un sistema fiscal més just a l'Estat, tot recordant que la manca de recursos de Catalunya pot acabar afectant la seva 'cohesió social'.

Va ser el final d'una xerrada on el president va admetre haver fet 'una suada monumental' i on Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem, implicada en el cas Palau, va defensar la necessitat que la política i el món acadèmic vagin de la mà. 'Fins i tot Don Corleone tenia un consigliere', va dir.