Jo sóc feliç sent gai. Jo sóc feliç sent bisexual. Jo sóc feliç sent lesbiana. Jo sóc feliç sent transsexual'. Els reclams a les samarretes o a les pancartes eren prou clars: la qüestió és ser feliç. El Dia Internacional de l'Orgull LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual) se celebra avui, i ho fa després de nou jornades d''orgull' que ahir van tenir un dels moments més festius amb la manifestació en defensa d'aquests col·lectius. Milers de persones van desfilar darrere la pancarta que deia Per la igualtat trans, en referència, en aquest segon any en què se celebra, als drets de les persones transsexuals. 'Són les més marginades, perquè encara estan catalogades de malaltes mentals', va declarar David Martí, portaveu de Pride Barcelona 2010.

Un cop arribats a la plaça de Maria Cristina, davant de les fonts de Montjuïc, Joaquim Roqueta, vicepresident del consell municipal de l'LGBT, i Elisabet Vendrell, vicepresidenta del consell nacional de l'LGBT, van llegir un manifest denunciant la discriminació que pateixen els transsexuals en els àmbits social i laboral.

Molt abans de les sis de la tarda, hora fixada per començar la desfilada, la plaça de la Universitat era un formiguer de colors: vermell, taronja, groc, verd, blau i morat, els de la bandera gai, de música, de timbals i de cossos esculpits dalt de les carrosses. Al voltant, gent de tot tipus: els inevitables guiris que s'afegien a la festa seguint els ritmes; famílies que passejaven pel centre; curiosos que no es perdien detall; simpatitzants que s'incorporaven a la marxa i fins i tot algun alemany que volia celebrar la golejada davant d'Anglaterra i es va trobar amb una altra festa...

Si la capçalera de la desfilada, d'alguna manera, mantenia les formes amb les corresponents seccions dels partits polítics (tots menys el Partit Popular), les carrosses que seguien animaven amb tot tipus de propostes: integrants uniformats dels equips de ciclisme, bàsquet o waterpolo de les Panteres Grogues; drag queens sobre sabates de plataforma impossibles; els Timbalers de Sant Andreu; col·lectius de prevenció que oferien controls gratuïts de la sida i repartien condons al crit de 'Pro vida? Pro condó!'; el camió de la Gay Pride de Sitges (del 9 a l'11 de juliol) al ritme de Carosone i el seu Tu vuo' fa' l'americano, ballat desaforadament per cossos oliosos, musculats a cop de gimnàs i hores de discoteca.

Una mica més enrere, des del remolc del grup de bars Arena, inundaven el carrer de Sepúlveda de plomes que queien sobre la llarguíssima limusina (rosa, per descomptat) decorada per l'Hotel Axel, on una dotzena de nois cepats ballaven en calçotets. Més enrere, dues carrosses de cavalls transportaven un grup de fabuloses folclòriques, envoltades per transvestits d'incommensurables pits i... paquets. Cap al final de la caravana, els óssos de Bearcelona 2010 omplien de més humor la desfilada.

Als qui més hauran sonat les orelles haurà sigut als membres del clero. 'Tú, cura, cúrate', es llegia en algunes pancartes, com volent demostrar que si hi ha alguna malaltia, no és, precisament, la transsexualitat.