Ni 'por' ni 'resignació'. Però tampoc donar símptomes d'esgotament per tornar a sortir a protestar. Amb aquesta base, la plataforma Prou Retallades va tornar ahir a convocar una gran mobilització el dissabte 28 de gener per mostrar el seu enuig contra la política de retallades de la Generalitat. Volen omplir els carrers del centre de Barcelona i de la resta de capitals de província catalanes com ja va succeir el passat 14 de maig, on els organitzadors van comptabilitzar al voltant de 150.000 persones al carrer. En contra, però, hi juga el possible tedi que han pogut generar les reiterades protestes que s'han dut a terme en els últims mesos i, sobretot, que no hagin modificat ni un pèl l'actuació del Govern de CiU.

La gran diferència d'aquesta convocatòria i la de fa vuit mesos és que cada vegada hi ha menys incerteses. El que abans eren temors sobre virtuals plans governamentals són ara realitats als centres sanitaris, a les escoles i a les llars catalanes. És en aquests escenaris on l'ajust pressupostari s'ha instal·lat amb una política menys redistributiva i s'amenaça de refundar un Estat del benestar amb 'interessos privatitzadors de determinats grups econòmics i la clara intenció de mercantilitzar' els serveis públics.

Asseguren que hi ha diners i que 'la força de la gent obligarà a repartir-los'

D'aquí que les dues-centes entitats que integren Prou Retallades hagin optat per fer un altra pas endavant per treure a passejar el 'malestar social', després de constatar que s'han creuat 'les línies entre legalitat i legitimitat'.

La capacitat de mobilització és a hores d'ara, quan les retallades formen part d'una normalitat sense càstig electoral, una gran incògnita. Ahir, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, subratllava que, tot i el dèficit i l'endeutament de les administracions, 'els diners hi són' i que ara 'la força de la gent obligarà a repartir-los'. El seu homòleg a CCOO, Joan Carles Gallego, va alertar que anar contra l'Administració és anar contra 'el projecte de país'.

La plataforma ha elaborat una llista dels greuges que han activat les retallades autonòmiques. Aquestes comencen per l'àmbit de la salut (en contra del tancament de serveis, del 'trossejament' de l'Institut Català de la Salut i del copagament) per acabar amb una demanda perquè la renda mínima de garantia de la qual parla l'Estatut supleixi la pèrdua de cobertura que patiran determinats perceptors de la renda mínima d'inserció. L'enumeració, que ve a representar el manifest de la protesta, inclou les prestacions eliminades ajut al lloguer, renda mínima d'emancipació i lamenta l'encariment de preus públics i taxes com ara les universitàries, a més de censurar els acomiadaments de treballadors públics.

Els convocants alerten sobre un interès mercantil de l'Administració

L'esperança és que l'enuig dels funcionaris pels seus drets laborals retallats catalitzin la protesta. L'exemple de com estan els ànims entre els treballadors públics es podran veure aquesta mateixa setmana, dijous, quan estan cridats a sortir al carrer per protestar per les reduccions salarials a què els ha forçat l'Administració catalana. Les negociacions continuen obertes en funció de l'àmbit d'actuació, però amb els sindicats que representen la seguretat pública presons i policies en peu de guerra.

Ahir mateix una trentena de sindicalistes dels Mossos d'Esquadra van impedir que el conseller d'Interior, Felip Puig, entrés al complex central dels Mossos d'Esquadra de Sabadell per la porta principal. L'argument de la manifestació era l'eliminació dels complements específics salarials, que significarà una retallada salarial del 25%, i un increment de la jornada laboral per als efectius de la policia autonòmica. Els sindicats van amenaçar de seguir el conseller Puig i el president de la Generalitat, Artur Mas, on sigui per poder fer sentir la seva oposició a les retallades en les seves nòmines.