El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, va reconèixer ahir que les dades sobre el nivell de pobresa a Catalunya són 'preocupants'. Per això, el Govern va acordar donar 'prioritat absoluta' a la lluita contra la pobresa i algunes de les partides que hi dedicarà enguany. Cleries va presentar ahir la suma del que es destinarà, des del conjunt de departaments, a la lluita contra l'exclusió social: 427 milions d'euros.

Tot i que a diverses entitats socials consultades per aquest diari la decisió del departament els va agafar per sorpresa i van preferir esperar a fer declaracions, des de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i Càritas van considerar la mesura insuficient.

Catalunya és la tercera autonomia en habitants sota el llindar de la pobresa

Les dades preocupants a què feia referència el conseller són del 2011, i xifren en un 19,9% el nombre de catalans que viuen sota el llindar de la pobresa, pràcticament un de cada cinc. La dada està 3,5 punts per sobre de la mitjana europea. Pel que fa a l'Estat, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) va informar dilluns que Catalunya va ser la comunitat autònoma, després de València i Múrcia, on més va créixer el 2010 el nombre de pobres. A més, segons les dades que presenta la conselleria, el risc de pobresa infantil i juvenil està 3,4 punts per sobre de la mitjana catalana.

Durant la seva compareixença d'ahir, Cleries va aplaudir la feina de 'les entitats de trinxera' que estan en primera línia atenent els més necessitats, les mateixes que fa mesos dirigeixen dures crítiques al conseller. El seu departament és el que dedica una partida més important a combatre l'exclusió social: 152 milions d'euros, un 3,5% més que l'any passat. De les diferents actuacions de la conselleria, cal destacar la 'lluita contra la pobresa mitjançant el tercer sector social', que es veurà multiplicada per cinc fins als cinc milions d'euros.

Lluny de trobar que això soluciona la greu situació a què s'enfronten els catalans, Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, va valorar que 'hi ha una part positiva i una part negativa' en l'actuació del Govern. Per una banda, assegura que 'en aquests moments un increment de cinc milions en la convocatòria d'ajudes és una bona notícia', que reclamaven des de feia temps. Però assegura que, vistes les retallades, no li surten els càlculs.

Segons la Taula del Tercer Sector els ajuts no compensen les retallades

Guiteras critica la retallada que ha patit la renda mínima d'inserció (RMI) i els ajuts de lloguer, que, assegura, 'són la línia vermella' de l'exclusió. La presidenta de la Taula del Tercer Sector considera que 'hem de mirar que les ajudes a les persones amb aquestes necessitats no caiguin'. Segons la presidenta de la Taula del Tercer Sector, l'any passat 11.281 persones van deixar de percebre la renda mínima d'inserció i 'la retallada d'aquesta partida en els pressupostos significa que el 2012 deixaran de percebre-la unes 11.000 més'.

Pel que fa als ajuts de lloguer, que considera elementals, assegura que entre 2010 i 2011 van patir una reducció de 9.000 famílies beneficiàries gairebé una tercera part i encara desconeix quants beneficiaris tindrà la convocatòria enguany. Guiteras assegura que 'entre RMI i ajuts de lloguer hi ha una reducció de 30 milions d'euros'. Per això, tot i valorar positivament els cinc milions, fa un balanç general negatiu.

Jordi Gusi, gerent de la federació ECAS, assegura en referència al pla de la Generalitat que 'en aquests moments s'estan duent a terme petites mesures', però reclama 'un debat de fons' per estudiar un canvi de model. Reivindica que 'el que cal no és assistencialisme ni pal·liar problemes concrets' i assegura que, amb aquestes mesures, el Govern està 'donant el peix, com diuen, i no ensenyant a pescar'.

Des de l'ECAS critiquen que el Govern prioritzi l'assistencialisme

Gusi coincideix amb la presidenta de la Taula del Tercer Sector a criticar la 'contradicció' de l'executiu: 'No podem limitar pressupostàriament mesures com ara el PIRMI, de la qual depenen tantes persones'. Guiteres assegura que 'les mesures han de ser en molts fronts, no només d'ajuda' i Gusi concreta que 'cal treballar l'habitatge digne i en programes d'ocupació'.

Precisament l'ocupació és una de les principals preocupacions de Jordi Roglà, director de Càritas, que es va mostrar més prudent i va dir que 'caldrà veure com s'aplicarà el programa'. Roglà considera que una llarga exclusió del món laboral és un important motiu d'exclusió social. 'Les persones que es queden sense cap ingrés també es veuen afectades psicològicament'. Per això remarca la importància del seguiment i assegura que 'l'eficàcia i l'eficiència social han de ser les màximes' i que tots han de treballar plegats.

Guiteras considera que s'està superant la

El gerent d'ECAS valora que l'executiu 'parla sobretot de recursos econòmics, quan cal parlar de drets i deures'. Des de la federació, reclamen 'preocupació per qüestions estructurals'. Àngels Guiteras, per la seva banda, demana una 'contractació massiva de personal que treballi per la cohesió social'.

Guiteras assegura que 'si no preservem la cohesió social això no s'aguanta'. D'altra banda, valora que 'no podem parlar només de partides de reducció del dèficit' i considera que la inversió en favor de la cohesió social 'provocarà que hi hagi ingressos en un altre sentit'.