Les veus crítiques de l'Església catalana han revifat arran dels escàndols de pederàstia que trasbalsen la institució. Capellans de totes les diòcesis es reuneixen, debaten i constitueixen plataformes que tornen a inquietar les seus episcopals. La xarxa ha aglutinat i ha donat força a l'agosarada generació del post-Concili i l'aggiornamento.

Exemples d'aquest moviment eclesial, liderat majoritàriament per capellans, són els fòrums Ondara de Solsona, Joan Alsina de Girona, i Oriol de Barcelona. Connectats entre ells i amb notable creació d'opinió que pengen als webs, no estalvien crítiques als bisbes i susciten les més virulentes reaccions dels integristes. Va ser una assemblea dels fòrums, el 2005, la que va engegar la iniciativa de 150 capellans catalans (el 10% d'un cens de 1.592 el 2007) de desvincular-se de la Conferència Episcopal Espanyola.

Capellans catalans es van desvincular de la Conferència Episcopal el 2005

El Fòrum Ondara ha demanat el celibat opcional i que els capellans es puguin casar. Aquesta és una de les associacions que actuen dins l'Església de forma no institucional o jeràrquica, quan no obertament en contra. Des de fa deu anys reuneix una vintena de capellans de la diòcesi de Solsona i no és la primera vegada que crea problemes a l'Església oficial o al magisteri ortodox. Un dels inspiradors, mossèn Jesús Huguet, ja va ser desautoritzat episcopalment l'any 2003 per criticar, 'amb humor crític', les canonitzacions de Josemaría Escrivá i sor Maravillas. Es van manifestar també, amb respecte, sobre la mort de Lluís Maria Xirinachs, considerada per alguns un suïcidi, i van atacar amb duresa l'ordre de lliurar als bisbats el 45% dels donatius i ofrenes parroquials.

El Fòrum Joan Alsina, de capellans de Girona, té deu anys i pren el nom d'un frare assassinat per la dictadura xilena. A les seves reunions 'de reflexió i diàleg' mai no ha assistit cap mitra. Han estat contundents contra els religiosos pederastes: 'No basta perdonar-los en cas de penediment, cal que paguin la pena i reparin el mal'.

Els fòrums defensen el celibat voluntari i que els capellans es puguin casar

El Fòrum Oriol, de l'entorn de la basílica de Sant Josep Oriol de Barcelona, és una altra de les expressions de l'Església progressista. Va ser-ne rector durant molts anys mossèn Josep Boix, vicari episcopal en els temps moderns del cardenal Jubany. El seu substitut, mossèn Enric Termes, ara com ara un dels objectius predilectes de l'ultracatolicisme espanyolista, procedeix del centre ecumènic Abraham i representa una nova generació que recull el testimoni de la generació del Concili, que és el gruix del moviment crític, amb lúcides senectuts com l'escriptor i activista mossèn Josep Dalmau o el caputxí Joan Botam, fundador del Centre Ecumènic de Catalunya.

La mitjana d'edat dels capellans dels fòrums alternatius és d'entre 60 i 80 anys, però continuen defensant aquell cristianisme progressista de base, trencant l'esquema que associa a la joventut la rebel·lió i a la maduresa el conservadorisme. S'agrupen, es reuneixen, debaten, i la xarxa ha fet que arribin a les generacions noves i continuïn sent crítics amb la jerarquia. Estan influïts per la teologia de l'alliberament (màxima atenció als pobres i marginats, singularment avui a la immigració) i per teòlegs heterodoxos com Hans Küng, Leonardo Boff o el cardenal Martini, exemple de la cúria progressista, jesuïta, bisbe emèrit de Milà i exrector de la Universitat Gregoriana de Roma. Martini, coautor, amb Umberto Eco, dels Col·loquis nocturns a Jerusalem, torna a la palestra amb un llibre que resumeix els trets més significatius del seu credo, obert a l'ordenació de casats i al celibat opcional, al sacerdoci femení i a la despenalització moral del preservatiu.

L'àmbit de la moral és el que més preocupa l'ortodòxia episcopal contra els fòrums alternatius, que malden per trobar lloc a l'Església per als separats i que són crítics amb la restricció dels anticonceptius no abortius i partidaris que els capellans es puguin casar. Estan preocupats, en definitiva, per com integrar una població que se sent catòlica (81,5%), però que no practica (86%).

La Conferència Episcopal Espanyola ha mostrat el seu disgust, especialment pels 'problemes' basc i català, on s'apleguen més capellans progressistes. Les forces integristes del cardenal Rouco, també amb implantació on-line, ataquen els capellans progressistes, sobretot des de Germinans Germinabit, portal d'Info­católica.com. La centralitat catòlica, el sector més nombrós i d'una franja d'edat més jove, de 'línia oficialista però oberta', s'articula entorn de les facultats de teologia i els grups de recerca que acullen, especialment la de Barcelona, amb gran prestigi acadèmic internacional, que aplega estudiosos de les Escriptures, com els doctors Agustí Borrell, superior dels Carmelites i director de l'edició del Nou Testament grec-llatí-català, i el degà, Armand Puig, autor d'un llibre de referència, Jesús, un perfil biogràfic, i director de la Bíblia catalana interconfessional, considerada la millor edició des de la de Gustavo Doré (1883).

També en l'ortodòxia, però amb distància crítica, hi ha grups amb fins més socials, Càritas com a entitat oficial i la comunitat de Sant Egidi, que mouen militàncies actives per reduir la marginació i restituir la dignitat als sense sostre. La crisi els ha carregat de feina.