El Govern català no està gens satisfet amb les últimes propostes que el Ministeri d'Educació vol portar a terme per solucionar els problemes d'accés a la universitat. L'executiu català culpa Madrid del desgavell que s'ha produït aquest any a les universitats catalanes: uns 6.000 alumnes procedents de batxillerat no han pogut accedir a la seva primera opció a causa de la supressió del sistema de quotes pels estudiants de formació professional (FP).

Segons va explicar ahir el Comissionat per a Universitats, Joan Majó durant la roda de premsa de presentació de les dades d'inici del curs universitari, el ministeri pretén que els estudiants que han cursat FP de grau superior i que vulguin pujar nota facin el mateix examen que fan els de batxillerat quan acaben la secundària. El Govern, en canvi, vol que el ministeri rectifiqui i torni al sistema de quotes que enguany ja ha desaparegut i que segons ells ha estat el motiu pel qual s'ha produït el caos. Majó va titllar el ministeri 'd'irresponsable' i d'actuar amb 'improvisació'.

Joan Majó acusa l'executiu central 'd'irresponsable' i 'd'improvisar'

Fins aquest any els estudiants de FP podien accedir a la universitat en funció del seu expedient acadèmic i de les quotes establertes a cada universitat. Enguany l'únic criteri ha estat la nota, fet que ha produït una gran afluència dels estudiants de FP en algunes carreres com Educació Infantil, Infermeria i Fisioteràpia, que ha deixat fora molts estudiants de batxillerat.

Per pal·liar el desgavell que s'ha produït enguany, el 7 de setembre el ministeri es va reunir de forma extraordinària amb els representants de les comunitats autònomes i va plantejar la possibilitat que els estudiants de FP facin el mateix examen que els de batxillerat, un fet que l'executiu català considera injust ja que els alumnes de FP hauran d'examinar-se d'algunes matèries que no han cursat durant la seva formació.

Els estudiants de FP podrien fer el mateix examen que els de batxillerat

Majó va recordar ahir que el 13% dels estudiants de cicles formatius no han fet el batxillerat i que per tant no coneixen les matèries de les quals s'haurien d'examinar. A més, molts alumnes fa més de dos anys que han fet el batxillerat, fet que els posarà les coses molt difícils en l'examen.

Majó va afirmar taxatiu que la proposta de l'executiu central és el resultat de treballar sense marges de temps, ja que, va dir, el ministeri s'ha adonat ara que no disposa de temps per elaborar un examen específic per als alumnes de FP.

La proposta del Govern, en canvi, és tornar al sistema de quotes mentre es busca una solució el més justa i 'flexible' per a tothom, tant per als que han cursat FP com per als que han cursat batxillerat.

El que planteja el ministeri no és una decisió ferma, ja que s'ha d'aprovar mitjançant una ordre ministerial. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que totes les comunitats van votar a favor del pla, excepte Catalunya, que hi va votar en contra.

A l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) tampoc els ha agradat gens la pretensió del ministeri, entre altres motius, diuen, perquè 'la Selectivitat és una garantia d'igualtat entre els estudiants de Catalunya. La FP no tindrà cap mecanisme de validació extern per la nota sobre 10 punts. Només per apujar la nota'. Per la AJEC, un altre dels problemes que presenta la proposta d'examen és que perpetua el model que 'any rere any' manté gairebé tres punts de diferència respecte a la nota mitjana.

D'altra banda, els estudiants també reclamen que quan es vulgui fer una modificació normativa es doni un marge de tres anys per aplicar-la. Els membres de l'AJEC, que es reuniran demà amb representants del Ministeri d'Educació, també han demanat que es doni una solució als 6.000 estudiants que han quedat fora del sistema universitari català enguany i que estan 'desemparats'. Els estudiants també adverteixen que si no es dóna resposta a aquest col·lectiu hi haurà una 'generació de milers d'estudiants perduda'.

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, també en la roda de premsa d'ahir, va explicar que la novetat d'enguany és que tots els estudis ja estan adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); per tant, ja es dona per acabada la transició, que ha durat tres anys. Malgrat tot, fins al 2015 els dos sistemes, l'antic i l'EEES, més conegut com pla Bolonya, conviuran en les facultats.

A més, va dir, 'malgrat la baixada demogràfica' de la població d'entre 18 i 24 anys, roporcionalment les matriculacions han augmentat. Enguany les universitats catalanes imparteixen 456 graus i 498 màsters; del total de graus adaptats, els que han obtingut més demanda han estat els d'Administració d'Empreses a la Universitat de Barcelona (UB), amb 1005 sol·licituds; Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb 755, i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb 804 sol·licituds.

Huguet també va explicar que la ràtio de les universitats catalanes és de nou alumnes per professor, un nombre que situa Catalunya al mateix nivell que els països del nord d'Europa, com Finlàndia. El repte, però, encara són les sortides a l'exterior i les arribades d'estudiants estrangers a Catalunya. En aquest sentit, la UE marca com a referència un 20% i, en canvi, només un 3,02% dels universitaris catalans es matriculen a l'estranger, mentre que a les universitats catalanes només hi ha un 4,37% d'estrangers matriculats.

El conseller Huguet també va comentar que aquest any, per primera vegada en els darrers vuit anys, la inversió es reduirà en 2,1 milions d'euros a causa de la crisi i els ajustos pressupostaris que ha patit l'Administració; així les universitats passaran de rebre els 907,3 milions de l'any passat a 905,2 d'aquest exercici. Malgrat tot, va dir, la subvenció que fa la Generalitat per cada crèdit universitari assoleix el 90,2% del total, cosa que fa que la matrícula universitària sigui 'gratuïta de facto'.

La inauguració oficial del curs universitari tindrà lloc dimecres vinent a la UAB i anirà a càrrec del president de la Generalitat, José Montilla, i del conseller Huguet, acompanyats dels màxims responsables de les universitats catalanes.