Al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona hi va haver dimecres passat un d'aquells actes simpàtics i simbòlics que tant agraden als polítics. Més que res perquè llueixen molt i no et comprometen a res. O, si de cas, fas veure que et comprometen, però després te n'oblides i et quedes tan ample. Parlem de l'Audiència Pública als Nois i Noies de la Ciutat.

El cas és que al saló més emblemàtic de l'Ajuntament s'hi van aplegar a la vora de 200 nois i noies entre els 11 i els 17 anys. Eren representants de 23 centres educatius de Barcelona i no van demanar a l'alcalde, senyor Hereu, res que no s'esperés: més activitats per a la gent de la seva edat, nous equipaments per trobar-se i dur a terme actes socials (trobar-se, assajar música o teatre, entre d'altres), en definitiva, més inversió econòmica adreçada al seu col·lectiu. El que més em va sorprendre de les demandes juvenils al senyor alcalde va ser, cito textualment 'un accés lliure i gratuït' a la cultura.

S'ha de demanar cultura de qualitat en tots els àmbits, i a partir d'aquí, si s'ha de pagar, es paga

No sabem qui els va escriure el discurs, o si el van escriure ells, qui els va donar el vistiplau. Però la cosa és greu: tenen claríssim que la cultura ha de ser gratuïta. No la conceben de cap altra manera. I l'alcalde i tots els presents van aplaudir, esclar. I no, des del món cultural, la cosa es veu diferent. Cultura lliure? Sí. I de qualitat. I això no vol dir, automàticament, gratuïta.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Saló del Còmic, un esdeveniment d'abast internacional d'un sector que ha reivindicat el seu lloc en el marc de la indústria editorial. Fa quatre dies eren els pàries del Gremi d'Editors. Actualment demostren amb xifres, però, sobretot, amb ganes i iniciativa, que són una de les branques més vives i dinàmiques del sector del llibre. I saben per què? Perquè els seus usuaris estan acostumats a gastar-s'hi diners. Nois i noies entre 11 i 17 anys com els que solemnement demanaven gratuïtat per a la cultura estan acostumadíssims a estalviar per comprar el seu còmic o tebeo. No demanen còmics gratuïts, sinó bons. I els millors.

D'aquí que no és d'estranyar que, malgrat la dificultat tècnica evident, sorgeixin empreses veritablement pioneres com per exemple la botiga de còmics digitals Koomic. És petita, però enèrgica. Entrin al seu portal web i ho veuran (www.koomic.com). Tenen un catàleg de còmics per descarregar i un sistema per fer-ho. I pagant, esclar. I la gent hi compra, entre altres raons perquè, per exemple, per 1,59 euros pots baixar-te i posseir legalment un exemplar. Els preus, entre un 60% i un 80% més barats que els de la versió en paper. I estan a l'espera de l'esclat de l'iPad, que és el format més adient per visionar còmics de manera electrònica.

I parlem d'aquesta botiga de còmic digital perquè, tot i ser petita, es veu amb ganes de competir amb les grans, sempre des de l'esperit de la comercialització (encara que en el seu catàleg ofereixen per gentilesa tota una colla de llibres gratuïts). Perquè en el sector del còmic la gent compra. Perquè sap que la cultura costa diners.

Nois i noies que l'altre dia éreu al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, per damunt de tot, heu de demanar bona cultura, exigir que se us proporcioni cultura de qualitat en tots els àmbits. I a partir d'aquí, si s'ha de pagar, es paga.