Assegura que Barcelona l'ha educat, però que està cansat de la 'falsa modernitat' d'una ciutat que canvia l'essència d'una via tan emblemàtica com és la Rambla substituint els ocells i els conills per paradetes que ofereixen coques i botigues de souvenirs amb barrets mexicans. El dissenyador Claret Serrahima (Barcelona, 1950) s'ha guanyat la fama d'irreverent contrariant els seus clients, i presentant propostes sovint no exemptes de polèmica, com per exemple l'escut de Barcelona, una imatge creada per ell i que va despertar la indignació en alguns sectors de la societat per considerar que té poc rigor heràldic. Precisament, la imatge d'aquest escut obre el recorregut de l'exposició Claret Serrahima. De cap a peus, que es pot visitar al centre Arts Santa Mònica fins al 19 de febrer.

Tot i que el muntatge resumeix els 25 anys de professió de Serrahima a través de cent peces, que van des del disseny més conceptual i estratègic fins als treballs més lliures i controvertits, el comissari de la mostra, Òscar Guayabero, no vol que s'interpreti com una exhibició antològica.

Segons el comissari, Serrahima 'és més que un dissenyador gràfic, és un narrador visual'

Segons Guayabero 'no és una retrospectiva, ni una photo finish de la seva carrera, sinó una foto que surt moguda perquè el dissenyador no està quiet, no para de treballar'. Pel comissari, Claret Serrahima és 'més que un dissenyador gràfic, és un narrador visual', que ha de ser entès en el marc d'una generació de creadors habituats a treballar amb la mà, que havien estudiat Belles Arts i que no van conèixer les tecnologies digitals'. Per aquest motiu, el que es trobarà el visitant que s'acosti a l'Arts Santa Mònica és una aproximació 'subjectiva' a les creacions d'aquest dissenyador, elaborades en solitari o amb el suport del seu estudi, Cla-se. 'Claret Serrahima és com una fotografia moguda, perquè és un personatge que no para de moure's', reitera Guayabero.

Per això la mostra ha deixat de banda les ordenacions cronològiques i està dividida en quatre àmbits temàtics: el cap, les mans, la panxa i els peus. Quatre eixos que serveixen per presentar els diferents vessants professionals d'un dels dissenyadors gràfics més prestigiosos de Catalunya.

D'aquesta manera a el cap, hi trobem les obres més conceptuals, les que reflecteixen l'interès del dissenyador pel pensament i la cultura; a la panxa, explora la voluntat d'escapar de la mercantilització del disseny sense concepte; mentre que a la mà, mana la reivindicació de l'origen manual de la seva feina, i el pes de la il·lustració. L'itinerari el tanquen els peus, un àmbit que simbolitza l'arrelament de Serrahima al seu entorn, especialment amb obres realitzades per a la ciutat de Barcelona.

'No m'agrada la repetició, trobo que va contra el procés creatiu', diu l'artista

D'aquesta manera, el visitant descobreix que els dissenys dels restaurants com ara El Bulli, el bar Universal, la taverna Tapas 24, les imatges de marca com són la del PSC, la del FC Barcelona o CatalunyaCaixa, i els logos del centenari de l'any Miró, el KrTU, la Fundació Alícia, Sita Murt i Casa Àsia són de Claret Serrahima.

L'exposició, generosa i pensada per un públic generalista, recull el cartell que Serrahima va fer per a les primeres eleccions catalanes de Pasqual Maragall, on el dissenyador, amant de jugar amb els conceptes, va mostrar un plat amb restes de menjar al costat d'una amanida fresca. També hi és present el projecte de cartells per a les festes de la Mercè del 2010, on havia construït un imaginari al voltant de la figa. Un projecte que va ser vetat pel consistori. Les felicitacions de Nadal són un dels divertiments d'aquest creador, li agrada utilitzar aquestes felicitacions per abocar les crítiques que li desperten certs aspectes de l'actualitat. Un dels seus clàssics d'aquest gènere, on Serrahima tracta amb ironia el consumisme, és la nadala que reprodueix el compte d'un supermercat, on els productes adquirits són uns esquís, unes vacances i uns calmants, entre d'altres.

Com demostra aquest muntatge que neix del que es va poder veure al museu de Ceret, el treball de Claret Serrahima no és lineal. Però és que, segons explica ell mateix, tampoc ho pretén: 'He anat molt a la meva i he treballat molt per a les institucions públiques, que m'han deixat força llibertat. No m'agrada la repetició, trobo que va contra el procés creatiu i sempre busco l'evolució i les noves mirades'.