La setmana passada, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van desarticular un grup de delinqüents especialitzat en el robatori a narcotraficants. L'operació va ser complexa perquè, tal com preveien els lladres, els perjudicats diguem que es mostraven reticents a denunciar els fets per por que es descobrís la procedència, també il·legal, dels diners robats. E-notícies, el diari digital, titulava la notícia: 'Robin Hood a Barcelona'. Vet aquí un cas d'ignorància agosarada i de manca de correcció posterior. El cas de Robin Hood no té res a veure amb els fets relatats, però com que el redactor havia sentit parlar vagament d'un heroi legendari, d'un proscrit, que robava a altres bandits, va dir 'ja ho tinc, vet aquí un titular alternatiu'. El que l'esmentat redactor ignora és que Robin Hood és famós perquè s'enfrontava a les autoritats (el xèrif de Nottingham i fins i tot el rei Joan) i defensava els pobres i els oprimits, fins al punt de repartir amb ells els guanys dels robatoris. Res a veure, doncs, amb la nostra notícia: aquí es tractava, simplement, que uns lladres espavilats robaven a uns altres lladres. Ignorància agosarada i penosa, doncs, però que no és privativa d'E-notícies. Això mateix ho trobem sistemàticament en tots els altres mitjans.

De vegades, com en el cas esmentat, el fet històric es força fins al ridícul. Un altre cas, habitual, és el d'atribuir a l'adjectiu pírric, acompanyant el substantiu victòria, el significat d'ajustat amb un cert èmfasi. Així victòria pírrica vol dir, segons molts, 'victòria difícil i ajustada, aconseguida en els últims moments'. En realitat, la victòria pírrica fa al·lusió a la que va obtenir el rei grec Pirros davant els romans. Va guanyar a costa de rebre unes pèrdues de tal magnitud que li va fer proferir la frase famosa: 'Una altra victòria com aquesta i hauré de tornar tot sol a casa'. O sigui, que és una victòria absurda que no surt a compte.

Una victòria pírrica no és una victòria ajustada, sinó una d'absurda, amb més pèrdues que guanys

Més exemples com els anteriors. N'hi ha un que ja fa pujar el neguit de la vergonya aliena fins a límits insuportables: parlar de 'mare coratge' (o, fins i tot, 'pare coratge') agafant l'expressió del títol de l'obra de Brecht La mare coratge i els seus fills. En aquest cas, els periodistes es limiten a utilitzar la referència brechtiana a base de sumar els dos mots mare i coratge, que donen com a resultat 'una mare que té molt coratge i que pels fills fa accions heroiques'. En realitat, l'obra de teatre et presenta una dona totalment diferent, ja que es tracta d'una protagonista sense principis, venedora ambulant pels camps de batalla, que treu benefici sense escrúpols dels conflictes bèl·lics i que al final es queda sola perquè perd els seus tres fills a la guerra.

Per acabar, un exemple característic d'ús tort d'una paraula que, a força d'usar-la malament, s'acaba instaurant en la legalitat. En castellà, en l'ambient polític, s'ha utilitzat tant el verb fagocitar per donar èmfasi a l'absorció d'un grup petit per part d'un grup més gran que, al final, el mateix diccionari oficial de la RAE l'ha admès (els corresponents catalans encara no). I acabem amb la perla de les perles: senyores i senyors periodistes, ara que ve l'estiu, quan hi ha un incendi, els cotxes i les cases es calcinen i les persones i els arbres es carbonitzen. No hi ha boscos calcinats, sinó carbonitzats. De res.