'Com més aviat millor' és el lema de la protagonista de La dona veloç, la novel·la amb què Imma Monsó (Lleida, 1959) va guanyar ahir el 32è premi Ramon Llull, el guardó més ben dotat en la literatura catalana amb 90.000 euros. Segons va explicar ahir l'autora, aquesta obra és una de les més ambicioses de la seva trajectòria, i per construir-la va crear l'Agnès, una psiquiatra de 48 anys que sempre té pressa perquè té una percepció distorsionada del temps. Tot i que, segons va observar Monsó, també ha dotat la seva doctora d'una vocació de persona lenta amb capacitat d'abstreure's del seu entorn.

En opinió de l'escriptora, l'obsessió per la velocitat d'aquest personatge es pot entendre 'com una metàfora del temps que vivim, que se'ns ha escapat de les mans, on allò instantani i allò immediat ho dominen tot, i és la font de tots els mals que vivim, dels ètics i els econòmics'.

La protagonista de l'obra guardonada és una psiquiatra de 48 anys

'Sóc ràpida, no ho puc evitar', és la primera frase d'un llibre que segons va avançar el secretari del jurat, Emili Rosales, està farcit de 'personatges fascinants' i té un final sorprenent. En aquesta història l'escriptora ofereix com ja és característic a les seves novel·les el retrat peculiar d'una família. I en la seva opinió, també es pot llegir com un homenatge a 'l'amistat en majúscules, la que dura sempre'.

Satisfeta d'haver estat distingida amb el Ramon Llull, i fent gala del seu particular sentit de l'humor, Imma Monsó va assegurar que en aquesta ocasió ha estat més minuciosa en el retrat dels personatges que en obres anteriors perquè 'últimament amb aquesta ànsia de retallar que hi ha, jo demostro que si es fan esforços per no retallar es pot aconseguir'.

L'autora empra el tema de la velocitat com a metàfora dels temps que vivim

Considerada com una de les veus més sòlides de la narrativa catalana, Monsó va aprofitar per reivindicar l'acte de la lectura, i va destacar que en temps de crisi i desànim, 'la narrativa, la poesia i la literatura són un refugi, un paradís per als sentits i per a l'intel·lecte. Quan vinguin mal dades, sempre ens quedarà la lectura, que és gratis'.

Les relacions de parella, la felicitat o la dificultat de la comunicació humana són els temes habituals que l'autora passa per un sedàs d'una ironia molt esmolada, que li ha servit per prendre distància de temes espinosos. Així ho va demostrar amb Un home de paraula, on explica el que va suposar per a ella perdre al seu marit. La seva última novel·la publicada és Una tempesta, editada per RBA/La Magrana (fins ara el segell de l'autora), on explora la tensió entre un escriptor i els seus lectors a ritme de thriller.

Els seus llibres estan traduïts a diverses llengües com ara el castellà, l'hongarès, l'italià i el neerlandès, i ara, gràcies al premi Ramon Llull, La dona veloç, editada per Planeta en català, també es podrà llegir en francès.