Una vídua que hereti tres milions d'euros incloent-hi un pis valorat en 500.000 euros haurà de pagar 4.970 euros. Les comunitats menys recaptadores en aquest sentit la Comunitat de Madrid i el País Valencià cobrarien a aquesta mateixa vídua 9.007 i 8.942 euros. Un noi que hereti dos milions d'euros, habitatge inclòs, del seu avi a Catalunya haurà de pagar 1.936 euros, menys que els 5.526 i 5.379 euros que pagaria a les comunitats autònomes abans esmentades. Un home que rebi 750.000 euros de la seva mare no haurà de pagar absolutament res. A Madrid, pagaria 1.437 euros.

Aquestes són alguns de les conseqüències de la reforma de l'impost de successions que projecta el Govern convergent d'Artur Mas. La reforma s'acosta al compromís electoral número 485 que la federació portava en el seu programa: 'Suprimirem l'impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat'.

Tot i que les donacions en queden fora de moment, els canvis inclosos en el projecte de llei són prou profunds perquè Artur Mas pogués presumir ahir de la 'credibilitat' del Govern respecte als seus compromisos de campanya. Tant, que encara es va veure amb forces de plantejar noves baixades d'impostos per més endavant: 'Si podem, al llarg de la legislatura tenim el propòsit d'anar eliminant impostos apujats en l'anterior legislatura; no ho hem fet ara perquè som sensibles amb la situació'.

De fet, la reforma aprovada entre el president de la Generalitat i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és la que el secretari del Govern, Germà Gordó, va anunciar poc després que el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, anunciés una supressió completa. Així, a partit d'ara els contribuents dels grups de parentiu I i II cònjuges, descendents i ascendents veuran bonificada en un 99% la seva quota tributària. Al marge en queden els cosins, tiets i nebots.

El projecte de llei, que amb tota seguretat s'aprovarà al Parlament els mesos vinents, implica també l'avançament de la tercera fase de la reforma del 2009, amb efectes retroactius a l'1 de gener del 2011. Segons Mas-Colell, l'impacte recaptador enguany serà de 150 milions d'euros menys, i el 2012 de 102 milions. La Generalitat recaptarà l'any vinent per aquest impost 156 milions, una quantitat molt allunyada dels 884 del 2009.

Caldrà veure si aquesta supressió plau al partit de Duran i Lleida, tenint en compte que el passat dia 21, a través del seu secretari general, el conseller d'Agricultura Josep Maria Pelegrí, va afirmar que 'Unió no té cap intenció d'incomplir el programa electoral de CiU, no hi ha més discussió: volem el que diu el programa electoral'.

Fonts parlamentàries assenyalaven que el projecte fet públic ahir porta la marca de Mas-Colell, que mai no va defensar amb gaire entusiasme la reforma d'un impost que ja va retocar el Tripartit. Així, li atribueixen tant l'exclusió en les bonificacions dels familiars de grau III com el manteniment de l'impost de donacions.

El conseller, pes pesant del Govern, va reiterar ahir que amb la mesura es mira d'evitar que les grans fortunes marxin de Catalunya per no tributar aquest impost. Però fonts del seu departament admetien que no hi ha cap estudi que provi que aquest moviment s'estava produint. Tampoc no ha estat objecte d'estudi la possibilitat que la nova fiscalitat atragui capitals d'altres comunitats. 'S'havia detectat la tendència: a Madrid, per exemple, l'impost és baix i es recapta molt per aquest concepte', explicaven les mateixes fonts.

Des del departament tampoc no van saber precisar quin és el nombre de beneficiats per la reforma, que es fixava en un 6%. El PSC, basant-se en dades de l'Agència Tributària de l'any 2008, va precisar que els ciutadans que aquell any van rebre herències superiors al milió d'euros van ser 526. Eren les últimes lleves de grans hereus que no es van beneficiar d'aquesta reforma.