Els dics de contenció que ha construït el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí a les platges de Barcelona han funcionat perfectament. Almenys durant el seu primer any han resistit la temporada de tempestes i, tot i que encara falta un mes perquè es calmi el temps i acabi el perill, els responsables de les platges de la ciutat ja canten victòria.

Aquest hivern ha estat especialment dur pel que fa a les tempestes. Les fortes onades s'han endut bona part de la sorra de les platges, però els dics submergits han evitat que aquesta es perdés mar endins. Tres setmanes després de la pitjor tempesta de l'hivern, l'onatge ha anat tornant la sorra que el mar s'havia endut. Les platges de Barcelona, per primer cop en molt de temps, no necessiten que es reposi la sorra. No han tingut la mateixa sort les de Premià i Vilassar que, segons el ministeri, són les que estan pitjor. Aquesta administració va assenyalar que ara és la Generalitat qui ha de fer una nova aportació de sorra per a aquestes platges. Normalment la reposició es fa al juny, superada ja la temporada de tempestes. Alguns ajuntaments del Maresme també han demanat dics com els que ja tenen Barcelona i altres municipis del litoral.

Els murs submergits superen la prova en la seva difícil estrena

El Projecte d'Estabilització de la costa de Barcelona va començar l'any 2006 i se'n va ocupar el Ministeri de Medi Ambient, que és el propietari de les costes de l'Estat. Fins aleshores, cada hivern que es produïen fortes tempestes calia utilitzar uns vaixells coneguts com a dragues, equipats amb unes immenses mànegues que poden xuclar la sorra i transportar-la. Per fer-ho, anaven a buscar l'arena al Maresme, mar endins.

El cap de programa de gestió integral del litoral de Barcelona, Francesc Soler, va destacar que aquestes extraccions s'han fet sempre en bancs de sorra controlats, i en tot cas després d'obtenir la corresponent declaració ambiental. Una de les vegades que més arena s'ha extret va ser per la temporada d'estiu del 2009, en la qual calia recuperar la sorra perduda per les tempestes de l'hivern anterior. En total se'n van extraure 180.000 metres cúbics. Tota aquesta operació tampoc no va durar gaire, ja que l'any passat, per completar l'obra, va fer falta reposar 750.000 metres cúbics més de terra.

Els municipis del Maresme també volen dics per mantenir la sorra

El Projecte d'Estabilització va començar l'any 2006 i va acabar l'any passat. Aquest ha estat, doncs, el seu primer hivern. En total, s'han construït tres dics submergits davant les platges de la Barceloneta, la Mar Bella i Bogatell i s'han reforçat els espigons existents. Segons fonts del ministeri, l'obra ha costat 20 milions d'euros i han permès 'millorar notablement les platges de Barcelona'. La primera fase dels treballs va servir per ampliar i reforçar l'espigó del Gas i per construir un dic de 200 metres davant de la Barceloneta. Soler va assegurar que en aquest dic, el més antic dels tres, s'ha produït una 'colonització biològica' i ja està ple de vegetació submarina i fauna marina, com ara sèpies i eriçons. Soler va destacar que aquesta colonització 'és un bon indicador de la qualitat ambiental'. Els altres dics, que són més nous, encara no tenen vegetació però tot fa pensar que també n'hi haurà.

Tot i que anar reposant la sorra és insostenible, els dics submergits tampoc no són la solució, segons denuncien les entitats ecologistes. El responsable de costes d'Ecologistes en Acció, Jaume Grau, va explicar a Públic que els dics no són naturals i va assegurar que 'com més s'artificialitzi la costa, pitjor', alhora que va pronosticar que 'tard o d'hora la sorra se n'anirà una altra vegada'. Grau va recordar que el moviment natural del mar fa que la sorra acabi tornant a la platja després de les tempestes. Si sense el dic artificial la sorra no tornava, era 'per culpa dels ports i dels altres dics, que tallen els corrents marins', segons Grau.

Els ecologistes afirmen que les solucions artificials no funcionen

El portaveu ecologista va denunciar que no s'hauria arribat a aquest extrem si no s'haguessin fet 'tants ports innecessaris al llarg del litoral, que normalment són esportius i només els utilitzen les poques persones que tenen iots'. Des del seu punt de vista, tots els recursos que s'han destinat a regenerar les platges i a la construcció dels dics i els espigons s'haurien hagut d'invertir a 'reduir la contaminació que hi ha al mar'. Quan hi ha fortes tempestes, freqüents en el clima mediterrani, la depuradora no pot seleccionar tota l'aigua que li arriba i s'envien al mar molts residus.

Perquè comenci la temporada de platges a Barcelona només cal aplanar tota la sorra. Quan les ones retornen la sorra a les platges, aquesta queda molt per sota de la que ja hi havia, i es provoca un desnivell molt pronunciat. Segons les previsions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a partir de demà les màquines excavadores mouran tota la terra per aplanar-la. Aquest procés, a més d'anivellar, permet netejar la sorra, ja que en remoure-la s'exposa al sol. 'És un procés de neteja molt natural', va explicar Soler.