La República va tornar als carrers de Barcelona el 17 de maig del 1986, només vuit dies després que el general Franco fos descavalcat del seu cavall al pati d'armes del castell de Montjuïc per ser portat al Museu Militar contigu. El dictador va ser descavalcat amb el màxim sigil, amb tot just mitja dotzena de testimonis i sense la presència de càmeres. Separar el genet del cavall va ser imprescindible per introduir-los al museu. El simbolisme dels dos fets va més enllà de la mera coincidència de dates, perquè l'autor de les dues escultures era el mateix: Josep Viladomat.

La República va anar a parar al magatzem municipal del carrer Wellington quan va ser retirada de l'obelisc de la Diagonal, encara que això es va saber molts anys després, perquè es creia que havia estat fosa. I encara va passar uns quants anys més a una nau tronada de l'ara inexistent carrer del Cérvol, a l'actual Vila Olímpica. Quan finalment va tornar al carrer va ser situada a la plaça de Sóller, pas previ a la ubicació definitiva a la plaça Llucmajor. Sobre una peanya dissenyada pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, l'escultura, de quatre metres i mig d'alçària i uns 1.500 quilos de pes, presideix una de les places principals de Nou Barris, el districte més combatiu de Barcelona. Als peus de l'estructura de ferro hi figura el medalló de pedra amb el rostre de Pi i Margall.

El 1980 es va estar estudiant recol·locar-la al pati de l'ajuntament

El regidor Lluís Reverter un dels pocs socialistes que en aquells temps no amagava les seves simpaties monàrquiques va ser el primer a intentar treure la República de l'ostracisme, el 1980. Va proposar que fos instal·lada al pati de l'ajuntament i també va estudiar retornar-la a dalt de l'obelisc de la Diagonal, sense desmuntar l'escultura de Marés. Cap de les idees va prosperar i l'obra no va sortir del magatzem fins al 1983. I ho va fer per viatjar fins a Madrid, on va ser exposada a la mostra Catalunya dins l'Espanya moderna.

El motiu pel qual l'escultor que va modelar la República es va avenir a crear un monument dedicat a Franco té la seva història. Josep Maria Huertas, Jaume Fabre i Pere Bohigas expliquen a Els monuments de Barcelona una rocambolesca peripècia que els havia narrat el mateix escultor i que estava relacionada amb una multa de trànsit que li van imposar en una visita a Espanya (Viladomat residia a Andorra). La iniciativa va partir de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, que era també jutge d'Andorra. Malgrat les reticències de Viladomat, Porcioles es va sortir amb la seva i l'estàtua es va col·locar el 1963. L'escultor va aprofitar un error en el procés de fosa per esborrar la seva signatura i posar en el seu lloc el nom del fonedor.