La Comissió Ciutadana per a la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona va lliurar ahir a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, un extens dossier i una interminable llista d'adhesions que donen suport a una petició ben concreta: que la Ponència del Nomenclàtor, que s'ha de reunir la setmana que ve, acordi donar el nom de Somorrostro al tram de la platja que va de l'Hospital del Mar al carrer Marina. També volen que se senyalitzin els dotze emplaçaments on hi va haver nuclis barraquistes fins a finals del segle passat.

Hereu va acollir les propostes qualificant-les de 'justes' i va assegurar que els donarà impuls i les prioritzarà.

Una comissió demana que la platja porti el nom de Somorrostro

'Barcelona ja ha superat el fenomen del barraquisme i ara ja podem parlar amb tranquil·litat d'aquests barris', va dir l'alcalde, que va assegurar que l'ajuntament té intenció de senyalitzar i recordar els llocs on hi va haver barraques. I va acabar retent homenatge a les persones que hi van viure perquè 'són els constructors de la Barcelona actual'.

No és la primera vegada que es demana la recuperació dels noms dels barris de barraques i tampoc és la primera que l'ajuntament ho promet i després es fa enrere. Ja va passar abans del Jocs Olímpics, quan l'alcalde Pasqual Maragall tenia la intenció de batejar un tram de la platja recuperada amb el nom de Somorrostro. Diuen que es va trobar amb una forta oposició, i es va al·legar que els veïns i comerciants hi estaven en contra. És segur que els tècnics que tiraven endavant el projecte de la Vila Olímpica s'hi van oposar, però de veïns i comerciants no n'hi havia cap en aquella zona que es va enderrocar del tot. Aleshores, allà 'no hi havia paisatge', tal com deia l'arquitecte Oriol Bohigas, un dels directors del pla de la Vila Olímpica. I l'Associació de Veïns del Poblenou no s'hi hauria oposat mai. El resultat és que les platges van ser batejades amb noms més o menys inventats, tot i que mariners, i es van ignorar els noms populars, com Rere el Cementiri, Pequín o el Camp de la Bota. I és una paradoxa que hi hagi una platja i una parada de metro que porten el nom de Bogatell, la claveguera a cel obert més pudent de la ciutat.

Ara seria difícil trobar oposició contra el nom de Somorrostro, en part perquè no hi ha gaires barcelonins que l'associïn amb les barraques. I els que ho saben segurament estan d'acord que el nom quedi fixat al nomenclàtor per no acabar de perdre la memòria i retornar el nom a cada cosa.

Volen que es col·loquin plaques on hi va haver nuclis barraquistes

L'origen del nom de Somorrostro és incert. Probablement és un topònim basc relacionat amb el carbó. Des del 1842 hi havia, a prop de la platja, la fàbrica de gas Lebon, que utilitzava carbó com a combustible i potser acumulava el rebuig a la platja, entre la via del tren i el mar. La primera referència que se n'ha trobat és del 1879, quan es va concedir un permís industrial d'obres. Després hi ha un gran buit documental.

El 1954 hi havia censades 2.400 barraques i en un quilòmetre escàs malvivien unes 15.000 persones entre gitanos i paios. Se'n saben coses per les catequistes que hi anaven a fer caritat, i hi ha imatges de les visites pastorals que van fer alguns bisbes. Però abans d'aquesta data, Isidre Nonell ja hi havia anat a pintar gitanes. Després seria Rovira Beleta, que va filmar Los Tarantos. I al Somorrostro va néixer la bailaora Carmen Amaya, que no va amagar mai els seus orígens. Al contrari.

Com Julia Aceituno, que tampoc s'ha avergonyit mai d'haver viscut al Somorrostro. En el reportatge Barraques. Ciutat oblidada que va emetre 30 minuts, va reivindicar la memòria del Somorrostro. 'Va ser una demanda sense rancúnia, però amb necessitat de justícia i de visibilitat cap als milers de persones que van haver de passar molts anys en barraques', expliquen els autors del reportatge, Alonso Carnicer i Sara Grimal, que impulsen la recuperació de la memòria dels barris de barraques.