Público
Público

Amb el color violeta al cor

La sociòloga barcelonina Glòria Casas Vila creu en l'activisme i el feminisme per aconseguir un món millor

MARC SERENA

La Glòria estudiava, ara fa dos anys, italià. 'Els cursos de llengua et fan adonar dels estereotips del llenguatge. Tot és en masculí', apunta. La professora els va demanar que escollissin un color i expliquessin el perquè de la tria. La Glòria no va dubtar: va dir que el violeta, símbol del feminisme. Alguns companys s'ho van prendre com un acudit i es van posar a riure.

El feminisme no està de moda, però segueix sent tan necessari com el primer dia. 'Els joves ens pensem que tot està solucionat i el 80% del treball domèstic i familiar el segueixen fent les dones. Són quatre hores i mitja a la setmana respecte de les dues hores dels homes. Les feines de casa representarien el 40% del PIB si fossin remunerades!', exclama.

Va començar en el moviment altermundista i en grups d'esquerres

Això s'agreuja quan la parella té una criatura. L'impacte segueix sent desigual. 'Una manera de solucionar-ho és amb les baixes. Per què no dura el mateix la de paternitat i la de maternitat? Així s'acabarien moltes discriminacions! Però encara hi ha molts homes que pensen que això de canviar bolquers no és cosa seva'.

La Glòria té les idees clares i les argumenta les vegades que faci falta. Sobretot les que tenen més detractors, com ara el seu rebuig als decrets d'alguns ajuntaments per prohibir l'ús del vel integral en els equipaments municipals. '¿Es poden emancipar les dones a base de prohibicions i exclusions? Si són les víctimes, ¿s'han d'excloure d'un servei bàsic? Crec que és una mesura demagògica i que alimenta el racisme. Sembla que digui que el sexisme és exclusiu de la comunitat musulmana, i no és així'.

Sap que no està sola en la lluita. Investigadora del Centre Antígona sobre drets i dones de la UAB, participa en les campanyes que s'impulsen des de Ca la Dona, punt de trobada de moltes associacions. 'Quan prens consciència de la situació que vius en tant que dona, ja no hi ha marxa enrere. És molt revoltant ser-ne conscient. Ho vaig sentir una vegada i és veritat: jo volia volar, el feminisme em va donar les ales'.

'El feminisme és un projecte emancipador per a tota la humanitat'

Va començar com a activista a la universitat, amb el moviment altermundista. Es va formar en grups d'esquerres i marxistes, i va començar a introduir-se en la lluita feminista. A Lió, durant l'Erasmus, va conèixer la sociòloga Christine Delphy, un dels puntals del moviment a França. La va impactar tant que va decidir anar a Tolosa de Llenguadoc a fer un màster en Polítiques Socials i Gènere. 'La Delphy m'a­grada perquè aspira a una societat on no sigui pertinent classificar entre homes i dones, on no hi hagi condicionants pel gènere'.

Ara se sent feminista, per molt que el mot estigui estigmatitzat. 'Molta gent pensa que el feminisme és el contrari del masclisme. Molts nois diuen que ho són i moltes noies diuen que no, perquè es pensen que els juga en contra. I no és així, hi ha drets que s'han aconseguit gràcies a la lluita valenta de moltes dones. El feminisme és un projecte emancipador per a tota la humanitat, o almenys per al 50%'.

Hi ha qüestions que la segueixen alarmant, com ara l'auge del porno. Gràcies a internet és més a l'abast que mai. Hi ha dones que defensen el postporno com a manera de transgredir-lo. La Glòria rebutja totes dues disciplines: 'El porno fa molt mal, segueix incitant la violència contra les dones, alimenta moltes màfies, l'explotació sexual '.

Però sap que no es pot solucionar amb la censura. 'Cal una bona educació sexual i afectiva. Jo tinc 26 anys i no la vaig tenir. Només quan anava al cau vaig tenir una mica d'informació sobre com prevenir el VIH. Encara hem d'avançar molt en això'.

No és de les que creu que­­ sempre anem a millor. 'M'a­grada molt el títol d'un còmic d'Aleix Saló: diu que els joves d'avui som la Generació bombolla perquè som els primers que viurem pitjor que els nostres pares. Estem molt preparats però ens espera un futur negre. Ho tenim fotut i hi ha un desencant molt gran. Però si ens organitzem i ens unim podem revertir la situació. Com diu la cançó dels Manel, ens en sortirem. I jo hi afegiria: si lluitem'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias