Novament, els partits de la dreta espanyola es retroalimenten a l'hora de demanar la il·legalització de les organtzacions independentistes. Aquest dilluns, Vox ha anunciat que demandarà l'organització juvenil Arran i altres col·lectius antifeixistes amb l'objectiu d'apartar-los de la legalitat. El portaveu del partit a Barcelona, Jorge Buxadé, els acusa d'haver protagonitzat actes en contra de la formació d'extrema dreta, i que posteriorment "han assumit directament l'autoria d'aquests actes", raó per la qual  haurien de ser considerades "associacions il·lícites". 

Aprofitant la seva aparició al panorama institucional espanyol des del Parlament andalús i la projecció mediàtica dels judicis de l'1 d'octubre, on Vox es persona com a acusació particular, el partit de Santiago Abascal ha augmentat la seva presència als carrers, també a Catalunya. Les organitzacions antifeixistes han respost amb convocatòries de rebuig, com ara a Girona i Terrassa on el desembre passat es van viure moments de molta tensió. O més recentment, a l'Hospitalet de Llobregat, on Vox va convocar una paellada popular el passat 13 de gener i activistes antifeixistes van respondre amb una contraconcentració.

Les demandes per a la il·legalització de l'independentisme també han estat acollides, des de fa temps, pel Partit Popular de Pablo Casado. El líder conservador, amb la intenció de seduir el possible èxode de votants cap a la formació ultra, va clausurar la convenció estatal del PP  fent una crida a "aplicar la llei de partits" per il·legalitzar "aquells que promouen la violència": "Posarem ordre a Catalunya, i alliberarem a tota una societat segrestada per una banda de fanàtics racistes i supremacistes, amb la impunitat de tenir un Govern d'Espanya a les seves mans", va afirmar. Casado ja va defensar la mateixa posició quan era vicesecretari de comunicació del PP, la tardor del 2017, quan va dir que veia base per il·legalitzar tots els partits independentistes.

Les intencions de Casado van ser compartides per diversos líders de la dreta espanyola durant els dies de l'1 d'octubre. El mateix Santiago Abascal ja va anunciar aquell novembre que iniciaria les accions "per a la il·legalització de les organitzacions criminals al servei del cop d'Estat: CUP, ERC i PDeCAT". Aquell mes, la Fiscalia General de l'Estat havia arxivat una denúncia presentada per un particular on demanava la il·legalització de la CUP per cridar a la "mobilització tumultuosa i violenta" al setembre, paraules que més tard utilitzaria el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena durant la instrucció de la macrocausa per l'1 d'octubre. 

La base que sustenta aquest discurs és la Llei de partits aprovada el 2002 sota el mandat de Jose María Aznar, amb els suports del PSOE, CiU i Coalició Canària. La llei es va utilitzar per il·legalitzar Batasuna i altres formacions de l'òrbita de l'Esquerra Abertzale. Organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional van qüestionar aquest marc legal, encara vigent.

Demandes d'il·legalització abans de l'1-O

Les demandes per la il·legalització de partits i organitzacions vinculades a l'independentisme ja fa temps que duren. La celebració del referèndum de l'1 d'octubre va marcar l'inici d'una estratègia de criminalització contra els CDR i l'independentisme. Per aquest motiu, representants de l'Esquerra Independentista van comparèixer el passat novembre  per denunciar els discursos de Casado i Abascal: "Si nosaltres creiem que això té algun tipus de credibilitat és justament perquè hi ha u context de retallades de llibertats i de drets civils i polítics als Països Catalans i arreu de l'Estat", deia en aquell moment la diputada Maria Sirvent. 

Més enllà de l'1-O, els intents d'il·legalitzar l'independentisme i la CUP ja es van viure amb el sindicat ultradretà Manos Limpias, avui pràcticament desarticulat després d'un escàndol de corrupció. El 2015, va anunciar que iniciaria els tràmits per demanar la il·legalització del partit, al que considerava una "organització criminal", però les paraules del president Miguel Bernad van quedar en el no-res. Anys enrere, el 2009, el llavors president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que aleshores també era el president provincial del partit, va insinuar que s'hauria d'il·legalitzar la CUP perquè alguns dels seus càrrecs no havien condemnat explícitament la violència d'ETA.